Liberxina. Mnac

Aquesta esposició pren el nom d'una pel.licula de l'any 70 de Carlos Duran, en la qual un grup d’activistes revolucionaris es disposen a canviar el sistema mitjançant la dispersió d’una substància anomenada “Liberxina”, que provoca que les persones tinguin criteri propi i no puguin ser manipulades pel poder.

Liberxina. Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971 posa el focus sobre les revolucions culturals succeïdes al voltant de 1968 i mostra com l’art es converteix en un agent de transformació dels valors tradicionals. La mostra aborda les propostes artístiques que es van produir a Catalunya en aquest període, ara fa 50 anys, propostes que compartien els ideals de renovació generacional, llibertat i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals. Aquesta és la primera d’una sèrie d’exposicions del Museu Nacional que es proposen investigar fenòmens i marcs temporals concrets amb l’objectiu de emprendre una lectura analítica de l’art català de la postguerra i la segona avantguarda a Catalunya.

(del web del Mnac)

Punt de llibre de Biblioteques de Barcelona

La imatge és un fragment d'un cartell d'Enric Sió per a Oriflama.

El punt i la postal són a la venda a la botiga del Mnac.

En el marc de la Bcnegra, el museu ofereix una activitat curiosa:

El museu ha ideat un itinerari/joc de pistes autoguiat per les sales de la nova presentació de Renaixement i Barroc, coincidint amb la BCNegra 2018(la trobada annual de novel·la negra de Barcelona). A través d'aquest itinerari, els participants hauran de resoldre un assassinat de cambra tancada: com va passar? quin va ser el mòbil? qui va ser l’assassí?

Descarregueu l'itinerari (pdf - 3,71 Mb)

Aquesta activitat d’enginy, on l’art, els costums criminals de l’època i la literatura coincideixen, ha estat escrita per Raquel Gámez Serrano, autora de novel·la negra.

Au, a fer de detectius.