Aiiii La Setmana, la Mercè...

 Sembla mentida però ja som a la Mercè i en paral.lel també arriba la Setmana del llibre en català.

A la Mercè ni m' hi acostaré, enguany ni pregó, ni actuacions, ni gegants, ni portes obertes... tindré cura de la mare. A la setmana m'hi vaig atansar divendres, disposo de dues hores a la tarda en les quals ma mare queda a càrrec d'una cuidadora.

No vaig aconseguir cap de nou, a banda dels oficials de la setmana.

Ahir dilluns s'hi va passar el meu home. Va arribar a casa amb tot de novetats! Deu ser més simpàtic que jo a l' hora de demanar-ne.

De moment tinc 10 diferents si ens fixem en la combinació anvers-revers, 5 si només mirem l'anvers.

Acabo aquesta entrada des de la Fundació Puigvert. Hem hagut d ingressar a ma mare. Una altra infecció.

La fundació és en terrenys de Sant Pau. Des de la finestra veig el pabelló on va morir el meu pare fa més de quaranta anys, estem just al costat.

Tornada al Mnac

 Sempre m'agrada pujar al Mnac.

La família em va fer un foradet dissabte al matí, ma germana es va quedar amb ma mare.

Hi havia una exposició que no havia vist sobre Francesc d'A Galí, nebot de Pompeu Fabre i pare de l'insigne pedagog Alexandre Galí.

Francesc d’A. Galí. El mestre invisible

Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965), autor de les pintures de la cúpula que corona el Palau Nacional, va ser una de les figures més rellevants de l’art català de la primera meitat del segle XX. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art -on formà a Joan Miró o Llorens Artigas- i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

Galí també desenvolupà una fecunda trajectòria artística com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador. La seva obra travessa tota la modernitat catalana: el modernisme, el simbolisme, el noucentisme i l’avantguarda.

 

Tornem-hi

 S'acaba el més d'agost i de tornada a Barcelona. Enguany tenia ganes que arribés aquest moment, el mes de juliol me'l vaig passar tenint cura del meu fill i de ma mare. L'un amb un virus l'altra amb prop de 91 anys i molt atrotinada,

El mes d'agost al poble, La Granadella. Ens vam emportar la mare, normalment el poble li prova molt bé. Aquesta vegada però no ha estat així. Una infecció d'orina, febre i la demencia senil disparada. Hem fet el que hem pogut però no torna a ser ella.

Ara la tinc a casa, de vegades sóc sa mare, la tia Trini, la cosina Conxa, fins i tot la seva filla gran.

Tinc poques oportunitats de sortir, només si em cobreix algú. No la podem deixar sola en cap moment, com si fos un infant de 3 anyets.

En dues setmanes que porto a Barcelona he pogut anar un dia a la piscina, un altre dia al Dhub, un altre al servei d'oftalmologia de Bellvitge i para de comptar.

En tots tres moments he intentat aprofitar per passar per alguna llibreria i trobar alguna novetat. 

Novetats poques. 

Vaig entrar a la botiga del Museu Egipci i vaig trobar aquesta tira de punts de llibre:

Tenen la seva gràcia.

Al Dhub encara vaig poder gaudir de l'exposició dedicada a Miquel Milà i de la recent llibreria on no venen punts de llibre de moment.

De compra