Missing?

No. 

M'he pres unes vacances del blog.

He fet un petit viatge a Madrid i Santiago, ara estic a Blanes i fins al setembre no editaré cap entrada.

Tampoc penjaré les novetats ni els repes. Tot això al setembre. Ja que no torno al cole, tornaré al blog.

Si algú vol demanar punts dels àlbums de repes ho pot fer tranquil.lament, però fins al setembre no tindrà resposta.

Com a comiat un apunt del Santuari del Vilar de Blanes:

És un petit Santuari que té un aire molt mariner:

Hi ha el rem de trenta-quatre de Joaquim Ruyra, una sala d'ex-vots mariners, uns mosaics als arrambadors amb diferents tipus de vaixells, i embarcacions penjades del sostre i les parets.

 A l'exterior la decoració i els esgrafiats també tenen motius relacionats amb el mar:

 Els masovers que s'encarreguen de l'ermita venen dos punts de llibre imantats:

Bon estiu a tothom.

Jubilació

Enguany les companyes del Fructuós Gelabert, l'última escola on he treballat, han fet el comiat a cinc mestres: La Gemma Heras que estava a l'escola des de l'any 0, la Marga i jo que vam entrar quan encara erem als barracots (que bé que hi estàvem !) i la Fina i l'Anna Centelles que van arribar quan ja erem a l'edifici del carrer Indústria.

Gran part del claustre vam dinar a la Fonda del Port i el dinar va concloure amb un acte molt emotiu que porta el segell inconfusible de la Núria i l'aportació de la feina de molts companys i companyes, una aportació que feta a final de curs té un plus important d'agraïment.

En aquest acte se'ns va fer a mans uns bonics farcells plens de coses bones: 

per gaudir, per relaxar-nos, per recordar bons moments de l'escola...

i per no oblidar res i que puguem apuntar-hi tot el que calgui, l'artista-artesana del grup, la Pilar, va contribuir amb:

Una llibreta personalitzada i un punt de llibre artesà irrepetible.

I com no podia ser d'una altra manera vam cloure cantant aquesta bonica cançó amb la música d'amics per sempre. Acompanyats amb la guitarra d' en Vicente:

Les jubilades d' enguany van fer un punt de llibre de record i van comptar amb mi, és molt maco:

COMEIN ENGLISH BOOKSHOP

Als punts de llibre que ja coneixíem li podem afegir dos més:

M'agrada aquest estil de punts que han escollit.

UPEC

L'UPEC és la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, ja fa quinze anys que es celebra, des del 2004.
Cal espai per a la reflexió i puntualment l'UPEC l'ofereix any rere any:

Vil.la Joana

MUHBA Vil·la Joana és un antic mas de la parròquia de Vallvidrera que està situat al bell mig de la Collserola. Aquesta edificació es va transformar en una casa d’estiueig al segle XIX i més endavant, entre els anys 1921 i el 1973, es convertí en un equipament d’ús educatiu. En aquest espai tingueren lloc les activitats de les escoles municipals Vil·la Joana, pioneres a Europa per la seva dedicació a fer una educació especial a alumnes invidents, sords i amb discapacitat intel·lectual.

A més, Vil·la Joana va ser la darrera casa que va acollir Jacint Verdaguer, un dels màxims i més reconeguts exponents de la Renaixença. Després d’una llarga malaltia, ell va morir entre les seves parets el 10 de juny de 1902 i des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta. Per això, ja el 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que era dedicat a la seva vida i obra.

Avui Vil·la Joana és alhora un memorial i una casa de i per a la literatura, un espai que posa de relleu i reivindica el valor de la paraula literària a partir de la figura de Verdaguer. L’escriptor esdevé l’eix vertebrador a partir del qual es presenta la història de Barcelona com una ciutat estretament connectada amb l’escriptura i que, a més, serveix per transmetre el fenomen de l’experiència literària universal. D’aquesta manera, el museu planteja un recorregut que transita per l’educació especial que es feia a Vil·la Joana, que continua recordant la rellevància social de la vida i també de la mort de Verdaguer i que finalitza per testimoniar la transcendència pública de la literatura.(web del MUHBA)

Podríem dir que dins de Vil.la Joana es palesen quatre temes: la importància del testimoni de l'edifici amb la seva gènesi i història, la literatura i la ciutat de Barcelona com a ens literari, la figura del poeta Jacint Verdaguer i un petit homenatge a l'excel.lència pedagògica d'una escola municipal pionera i puntera, filla d'una tradició renovadora i innovadora arrelada a Catalunya, la de l'Escola Nova.

Semblen temes aïllats però no ens enganyem: el nexe comú és un mas que esdevé segona residència, on hi mor el poeta "nacional", l'escriptor de la renaixença,romàntic, conegut per les altes esferes però també del poble, que bastí les nostres lletres amb poemes, llegendes i obres que avui en dia són  clàssics sense discussió.

 Tot això passa en un temps del qual Vil.la Joana n'és part i testimoni. I als anys vint per acabar de rematar-ho és la seu de la primera escola municipal del sud d'Europa dedicada exclusivament a sords, invidents i discapacitats intel.lectuals. 

L'edifici:

L'escola:

En aquests fulls hi ha  escrites les anotacions d'un mestre sobre un alumne. Em va fer posar els pèls de punta. Es pot veure la voluntat de situar l’infant com a centre i motor de la pròpia educació, la coeducació de sexes, el compromís amb la realitat social i cultural del país i el contacte amb la vida i el medi natural. Això sona molt actual, però estem parlant de fa prop de cent anys.Les observacions denoten un respecte i una estima pels avenços del nen increïbles, pensar que després d'haver viscut aquesta realitat l'escola va entrar a l'obscurantisme del franquisme durant quaranta anys em fa bullir la sang.

La literatura:

 Dones escriptores

 Diagrama de traduccions

Escriptors "verdaguerians" del sud d'Europa

Editorials barcelonines a l'època de mossén Cinto

Univers Verdaguer:

  Englantina d'or

 Oda a Barcelona, edició de luxe de l'Ajuntament

 Llit on va morir el poeta

 Sentint poemes 

Estampetes antigues amb poemes de Verdaguer el recapte de les quals es destinava a obres de caritat,

Es una visita que recomano. Penso que el millor és anar-hi amb els ferrocarrils catalans, el caminet que duu des de l'estació fins al Museu és una delícia:

I la sorpresa final ha estat trobar-hi per fi dos punts de llibre de l'exposició que el MUHBA té a la plaça del Rei: Barcelona Capital Mediterrània 

   Ja m'imaginava que serien macos però el MUHBA sempre em sorprèn positivament.Podeu ampliar coneixement anant a veure l'expo o fullejant el llibret de sala clicant aquí