Alícia

                                         

Gairebé 160 anys després que Lewis Carroll escrivís Alícia al país de les meravelles, aquesta història i la seva protagonista s’han convertit en una part de l’imaginari col·lectiu de múltiples generacions.

Es tracta de la primera exposició que ofereix una visió àmplia sobre l’impacte dels llibres protagonitzats per l’Alícia.

Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, escrita el 1865, és un fenomen cultural. Traduïda a més de 170 llengües, encara s’imprimeix i forma part de l’imaginari col·lectiu. L’abast de la seva influència travessa generacions, artistes i disciplines: moda, teatre, cinema, fotografia o ciència.

L’exposició ofereix diferents respostes a per què un personatge victorià resulta tan significatiu, la cultura que va propiciar la seva escriptura i com els temes i les idees que s’hi plantegen encara són rellevants. La mostra incorpora una dimensió lúdica i un espai de reflexió per facilitar un diàleg entre el món de l’Alícia i el nostre. Un recorregut dividit en cinc seccions —La invenció de l’Alícia, A través de la pantalla, L’Alícia, porta a altres mons, L’Alícia en escena i Convertir-se en l’Alícia— que seguirà el viatge de l’heroïna.(web)

Al CaixaForum de Barcelona podem gaudir d'aquesta exposició fins el 16 de febrer.

Hi vaig comprar un duo i tres punts imantats:

Berlanga

He rigut molt amb les pel·lícules de Luis García  Berlanga. Mestre de la sàtira política i social, lliga de forma extraordinaria amb l'esperpent i ens mostra de forma magistral la miseria moral española.

Les seves obres mantenen la vigència al llarg dels temps i la gran majoria mantenen el següent esquema:

Arc Berlanguià

Element del cinema de Berlanga que consisteix a representar l’evolució d’una situació desfavorable a una de pitjor. Aquesta evolució comença partint d’una situació dramàtica en la qual es troben els personatges; seguidament se’ls presenta la possibilitat de solucionar-la i intenten superar-la amb un final feliç imminent, però una circumstància fatal i inesperada acaba agreujant més la situació.

A CaixaForum podem gaudir d'una exposició sobre el mestre i els punts que han fet per a l'ocasió m'encanten. 

Tenen imatges del llibre Hasta siempre Mister Berlanga! il.lustrat per El Marquès.

Si cliqueu aquí podreu gaudir d'altres treballs d'Adrià Marquès

Altres imatges de El Marqués que coneixem perquè s'han utilitzat en postals i punts de llibre:

Concurs de la Mercè

Fa dies que no faig una rifa o un concurs. Com aviat serà la nostra festa major, La Mercè, us convido a pensar una mica en Barcelona.

Heu de contestar per privat al correu electrònic roserolmogonzalez@gmail.com.

A quin carrer o plaça es troben cinc d'aquestes imatges?

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Els premis els podeu consultar clicant en aquest àlbum 

Les tres primeres persones que contestin podran escollir entre quatre packs:

-BCNPack (8 pll)

-Gaudí Pack (8 pll)

-Palau de la Música (5 pll)

-Sta Maria del Mar (6 pll)

-Premi de consolació, a partir de la quarta persona que respongui bé es podrà escollir un punt de Codecinq

Cases Singulars

Cases Singulars és una empresa que es dedica a la gestió, comunicació i difusió de cases i espais singulars de Barcelona que estan majoritàriament en mans privades.

La meva primera sortida cultural a la ciutat des de que he arribat de La Granadella ha estat a un d'aquests edificis, la casa Amatller.

Viu l'estiu a la casa Amatller és una activitat de tarda/nit que inclou una visita guiada i un petit concert a l'antic jardí de la casa, amb copa inclosa.

A continuació, imatges de petites escultures i capitells: 

Puig i Cadafalch va ser l'encarregat de rehabilitat la finca que l'empresari Antoni Amatller havia comprat al passeig de Gràcia per viure-hi amb la seva filla. No és estrany la profusió d' aquests elements, recordem que Puig i Cadafalch era un enamorat i erudit del romànic.

Detalls de parets, sostres i terres:

El mobiliari, els llums i tots els detalls ornamentals són originals.

El mobiliari de l'habitació de Teresa Ametller és obra de Gaspar Homar

Vam acabar la visita al jardí.

Façana posterior de la casa Batlló

Façana posterior de la casa Amatller

Al fons Façana posterior de la casa Lleó Morera

Avui en dia el jardí és una petita terrasseta comparat amb el jardí oríginal. És per això que la façana posterior és tan austera. 

El domicili dels Amatller tenia 400 metres quadrats per planta,  ascensor elèctric d'última generaciò i, a la part posterior de la parcel·la, un magnífic jardí amb una escalinata per baixar des de la planta noble.

A la botiga vaig trobar quatre punts nous: