intercanviar punts de llibre i fer puntes
Intercambiar puntos de libro
trukatu bookmarks
marcadores trocados
Swap bookmarks
partager des signets
Aktie Lesezeichen
segnalibri di condivisione
Dela bokmärken
bladwijzers aandeel
доля закладкі
mübadiləsi bookmarks
العناوين تبادل
交換のブックマーク
Vyměněné záložky
עקסטשאַנגעדבוקמאַרקס
Fins fa poquet, a la llibreria Claret del carrer Llíria es podien comprar aquests punts.
Malgrat tinguessin el mateix motiu no hi havia dos idèntics dons eren fets a mà. A continuació altres fruits i floretes, el primer també és artesà, la resta impresos:
Les coques de fruita, de pinyons, farcides amb crema, massapà, de llardons…, acompanyades d’un bon cava o de moscatell, són elements imprescindibles de la nit de Sant Joan. Cada any els forners i pastissers fan milers de coques, tot i que també hi ha qui s’estima més fer-se la a casa. I, com tota menja tradicional, té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber. La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer més dolços, com ara el tortell de Reis. Sembla que el nom deriva del verb llatí ‘cocere’, que vol dir ‘coure’. Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i productes més creatius. Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons. Entre la fruita confitada, les peces més habituals són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi donen el toc de color característic. L’any passat per Sant Joan, a Barcelona es van vendre més de 900.000 coques artesanes. Alguns dels pastissers més atrevits de la ciutat proposen de farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan. Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb fruites i pinyons. La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles arrodonits. Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan. La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol. De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin. Amb el naixement de les primeres pastisseries, al segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més fruites confitades. La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap a l’any 1900 ja n’era un element essencial. A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-se-la sota teulat portava desventura. Abans era freqüent de menjar-se-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava. Per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània mengen dolços molt semblants a la coca de Sant Joan. Sense anar més lluny: a l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina. I a Menorca la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa. La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt. (de www.barcelona.cat)
Nota: no busqueu aquest punt enlloc, no n' he trobat cap del tema i me l'he inventat😈
Gorjuss es una marca de productos conocida mundialmente, comercializada por Santoro London, cuyas ilustraciones están diseñadas por Suzanne Woolcott, su creadora, nacida en Glasgow (Escocia - Reino Unido). En los productos Gorjuss aparecen unas muñequitas dibujadas que pretenden transmitir emociones. Son conocidas también como "las muñecas sin boca", ya que la creadora quiere que el espectador sienta toda la obra y no se deje llevar sólo por la expresión de la muñeca, queriendo plasmar en ellas las experiencias que ha vivido cuando era una niña. (de DollsAndDolls)
M'agraden moooolt, ja sé que són un producte comercial i car i n'hi ha que diu que fins i tot sexista. Però m'agraden i punt.
No tenim por de la mort, el que realment temem és que després d'ella ningú noti la nostra absència.
T.S.Eliot
I això no passarà Maria, la teva absència, massa llargament anunciada es notarà.
La notarem quan ens vestim i no portem la roba ben planxada, quan no ens fa joc el cinturó amb les sabates, quan li posarem massa vinagre a l'amanida, quan anirem a veure una exposició de pintura abstracta on recordarem que a tu tot el que no era figuratiu et semblaven guirigatxos, quan sentirem una havanera, quan veurem un ball dels d'abans -amb orquestra, taules, cadires i parelles a la pista -, quan veurem un fulard de color verd, quan anirem mal pentinats i semblarem "chozomúas", quan menjarem peix fregit o pa amb tomàquet i pernil, quan tindrem pesantor a l'estómac, quan mirarem una pel.licula de por, de molta por i sang i fetge, quan passarem pel carrer Salmerón o per la plaça Castellana, quan anirem a Blanes o Sant Feliu, quan recollirem caramels a Sant Medir, quan veurem passar un cotxe de bombers, quan en un forn hi hagi "perrunas" o en una cansaladeria patatera, quan albirem un retall maco a l'aparador de Ribes i Casals...la llista és molt llarga, Maria. No t'oblidarem.
Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il.lusions, desitjos, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los. Te'm fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'evoco, segur com mai que l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes, i aquell esforç, que prou coneixes, de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre.
S'està creant una xarxa de Viles del Llibre i Cervera n'és una d'elles.
Ho vaig poder comprobar dissabte, camí del poble. Ens estàvem adormint al cotxe, que m'adormís jo, rai, però que s'adormís en Lluís, el meu marit, tenia molt perill i vam decidir fer una aturada a Cervera.
La primers sorpresa va ser que justament aquest cap de setmana feien la fira del pa. La segona va ser trobar tants llibres a l'abast i tantes llibreries de vell.
El café es va transformar en una passejada de dues hores.
La universitat, les fonts, les esglèsies, l'Ajuntament amb les seves originals ménsules, el carrer Major, el Call i Els Encants del Llibre:
Està en una antiga esglèsia, la de Sant Joan, que va pertànyer als Templers. Al Museu em van donar aquests punts:
I vaig comprar aquests altres en una botiga de souvenirs i en una papereria.
Aquest últim és artesanal, pintat a mà sobre seda.
Dissabte va ser un dia complert. Al poble, a La Granadella feien un concert als antics dipòsits d'aigua. Actuaven Maria Hinojosa, soprano i Eduard Iniesta Guitarrista dins dels actes promoguts per a aquest estiu d'oleaterra. Va ser tot un luxe amb un repertori variadíssim: Cole Porter, The Doors, Mozart, Bach, Federico Garcia Lorca, Paco Ibañez, Els Beatles, Fado...
M'he perdut la trobada a Ca l'Arnaldo però no es pot tenir tot!
