divendres, 20 d’octubre de 2017

Санкт-Петербург/Ленинград




L'any 1988 i1989, vaig anar a l' URSS a l'estiu. Totes les ciutats que vaig visitar em van agradar moltíssim però Sant Petersburg (quan jo vaig ser-hi encara era Leningrad) em va enamorar.
Vam visitar l'editorial Aurora especialitzada en publicacions d'art. Vaig comprar moltíssimes carpetes de postals precioses i llibres. No hi havia punts de llibre.



Algunes dedicades exclussivament a artistes rusos o d'altres repúbliques soviètiques, d'altres de pintors francesos, anglesos, monogràfiques sobre paissatge, bodegons, retrats, natura, contes, laques, orientals, ...
A banda de descobrir les ciutats que anava visitant em vaig adonar de l'infinita cura i respecte que llavors existia cap a qualsevol manifestació artística o cultural. Barris perifèrics amb unes sales d'exposicions que ja voldrien avui encara moltes ciutats del nostre país, espectacles de concerts, dansa, teatre, circ cada dos per tres i a uns preus absolutament simbòlics o gratuïts. 
Vaig descobrir també que desconeixia la riquesa i la gran qualitat i quantitat de la pintura d'aquelles terres: Rússia, Letònia, Estònia, Ucraïna són els païssos actuals que vaig visitar. Tenien pintors i pintores, escultors, grabadors... tan bons o més com els seus coetanis europeus, impresionistes, expresionistes,  simbolistes, modernistes, supremastistes, cubistes, a part de corrents que identifiquem més amb la unió soviètica com els constructivistes.
Entre un viatge i un altre vaig llegir "L'agulla daurada" de la inoblidable Montserrat Roig. Vaig quedar molt impactada per la lectura. Aquesta obra va ser un encàrreg de l'editorial Progrés de Moscou. Relata el setge de Leningrad per part dels nazis a la II GM, on van morir més d'un milió de civils de fred i de fam. Aquest relat el fa a partir d'entrevistes amb supervivents i a través de la pròpia descoberta de la ciutat i les seves gents. Montserrat Roig va quedar fascinada per Leningrad i no m'estranya gens, és un lloc que exerceix una gran fascinació. També vaig llegir una biografia del Tzar Pere El Gran, que va ser el fundador de Sant Petersburg, que em va ajudar molt a entendre una de les Venècies del Nord.

Les postals que penjaré són d'un pintor i una pintora, Anna Ostroumova-Lebedeva i Mstislav Dobuzhinsky























“ A poc a poc, vaig entrar dins l’infern dels records dels altres. La ciutat blanca es tornà tenebrosa. I la gent adulta que caminava ara pels carrers tenien per a mi el rostre dur i tallant de la memòria.” Montserrat Roig. L'agulla daurada





dijous, 19 d’octubre de 2017

Alegries i novetats


Al Caixa Fòrum (La Caja), ja tenen punt de llibre dedicat a Warhol. És de Juan Carlos Espejo.



Es veu així, una mica estrany perquè és de tipus reticular.

L'altra, és aquest punt dedicat a Esculapi o Asclepi. És l'obra grega més important de  Catalunya. Va ser trobada al Jaciment d'Empúries l'any 1909, es va exhibir al MAC (Museu d'Arqueologia de Catalunya) fins l'any 2008 quan va tornar a Empúries. És de marbre blanc i fa dos metres i quinze cm d'alçada.


Taxi de Carlos Zanón, editorial Salamandra. Ja l'he començat. Ja m'ha enganxat.


De l' Ajuntament de Barcelona:


De Biblioteques de Barcelona:




Santos Ochoa:
M'encanta la frase del sempre encertat Paulo Freire.





dimecres, 18 d’octubre de 2017

I més Brossa!

Ho sabia, ho sabia!
Un dia us vaig ensenyar en una entrada els punts de llibre que tenia de Joan Brossa. Em sonava que en tenia més i fa pocs dies fullejant un dels seus llibres em van aparéixer tres més. 
Vaig tenir una gran alegria.






Aquests dies també em venen al cap algunes obres i cartells de l'artista que ja no haurien de ser d'actualitat.







quina pena!


dimarts, 17 d’octubre de 2017

Duomo Ediciones compleix!


No fa gaire vaig fer una entrada dedicada a Duomo ediciones: https://puntsdellibreroser.blogspot.com.es/search?q=duomo


Doncs avui m'han arribat a casa aquests tres magnífics exemplars. Ja s'havien posat en contacte amb mí per saber quin era el títol o títols que tenia per no enviar-me' l repetit.




I duo de luxe!, n'hi tinc dos punts.



Gràcies Duomo ediciones

dilluns, 16 d’octubre de 2017

48 Open House BCN

El cap de setmana vinent es cel.lebra el 48 Open House a Barcelona.


I en què consisteix?


El festival 48h Open House BCN, és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l'arquitectura, un cap de setmana al mes d'Octubre de portes obertes a més de 200 edificis de tot tipus, forma i mida. Una iniciativa de l'associació 48h Open House Barcelona.

Aquest esdeveniment, va començar a London l'any 1992, i de llavors a ençà 'Open House' s'està introduint arreu del món: New York, Dublin, Tel Aviv, Roma, Chicago, Buenos Aires, Melbourne... i fins a 31 ciutats en cins continents. 'Open House' ofereix l'oportunitat d'entendre i sentir l'arquitectura de forma excepcional, des de l'experiència arquitectònica. Les activitats de l'Open House conviden a tothom a explorar i entendre el valor d'un espai ben construït i dissenyat.

48H OPEN HOUSE BCN, un projecte obert a tothom i sense ànim de lucre que va començar a Barcelona l'any 2010. Una iniciativa transversal, adreçada especialment als barcelonins, que implica la participació de diferents agents socials, tècnics i artístics per "obrir la bona arquitectura a la ciutat". L'Objectiu és fer-los viure l'arquitectura i la ciutat, de forma didàctica durant un cap de setmana a l''any, gràcies a més de 200 activitats tutoritzades per profesionals de l'arquitectura.

Els arquitectes que han dissenyat l'obra, els usuaris, o els encarregats de la planificació d'una zona de la ciutat són els mediadors que els ajuden a fer entendre què és l'arquitectura, suggerint-los itineraris, i proposant-los activitats i conferències completament gratuïtes.

L'augment de públic acumultat que ha participat a les 7 primeres edicions és de 322.000 persones, passant de 25.000 vistes el primer any a 60.138 per la 7a edició l'any 2016, demostren un nivell d’interès en creixement per l’arquitectura i l’urbanisme dels nostres ciutadans. És una iniciativa valorada i participada per diferents sectors de la societat: més de 900 persones voluntàries, 120 entitats col·laboradores, més de 200 propietaris públics i privats i la implicació de més de 100 arquitectes ha estat fonamental per aconseguir un intercanvi cultural entre visitants, usuaris i autors.

48h Open House Barcelona forma part de la xarxa Open House family (del webn48h Open House)



No hi ha punts de llibre, de moment he aconseguit sis postals:








Es fa un concurs de dibuix l'open skecht






I moltíssimes més activitats! Serà un cap de setmana mogudet. Però de moguda guai no xunga. 

diumenge, 15 d’octubre de 2017

La Mare de Déu del Pilar



Tots els dotzes d'octubre tinc la mateixa sensació quan penso en el que es celebra a España aquest dia. Olor de NODO, de Domun, caspa, mentides, masclisme... història rància!
Fa tres anys, RBA va editar un llibre que parla sense embuts del famós "Descubrimiento" i de la famosa "Conquista".




Las medidas que se tomaron fueron muy duras. La conquista de América fue un proceso terrible, muy alejado de la imagen idílica que habitualmente se tiene. No fue en absoluto un conflicto de baja intensidad. Fue una guerra muy dura bajo el paraguas jurídico-religioso del derecho hispano a su presencia en aquellas tierras con el único interés por la civilización y la evangelización de sus habitantes, cuando más bien lo que se escondía era un deseo brutal por obtener riquezas. Como se ha afirmado, la codicia fue el verdadero motor de la conquista. Leyendo numerosos testimonios de la época es evidente que fue así.
https://www.elconfidencial.com/cultura/2013-10-12/ejecuciones-mutilaciones-violaciones-asi-fue-la-conquista-de-america_40390/

El grueso de los combatientes españoles, señala el profesor Espino, no eran soldados al servicio de su rey, sino bandas de mercenarios reclutadas y financiados por inversores privados que alcanzaban con la Corona acuerdos para repartirse los frutos de la conquista. En esas circunstancias, la norma número uno era obtener el máximo beneficio con el mínimo coste, y el terror solía ser el mejor método para lograrlo.
http://blogs.publico.es/elmundo-es-un-volcan/2014/07/18/la-conquista-de-america-lo-mas-negro-de-la-leyenda-negra/

L' Antonio Espino no és el primer de parlar del genocidi, alguns frares arribats a Amèrica els primers anys ja donaven fe de la crueltat dels españols:


En 1510 llegó a la isla la Orden de los Dominicos, que a la postre fue la que mayor aporte hizo en favor de los derechos de los indios. Los primeros dominicos que llegaron a la isla fueron cuatro, de los cuales solo se conserva el nombre de tres: fray Pedro de Córdoba, fray Antonio de Montesinos y fray Bernardo de Santo Domingo. Posteriormente llegaron más, aumentando el número a ocho. Pronto empezaron a preocuparse por los derechos de los aborígenes.
La víspera del domingo 21 de diciembre de 1511 los ocho miembros de la congregación elaboraron un discurso que fray Antonio fue encargado de transmitir y que defendía enormemente a los indios. Este discurso fue dado en el Adviento. El conocido como Sermón de Adviento decía:
Para dároslo a conocer me he subido yo aquí, que yo soy la voz de Cristo en el desierto de esta isla, y por tanto me conviene que con atención, no cualquiera, sino con todo vuestro corazón y con todos vuestros sentidos, la oigáis; la cual voz será la más nueva que nunca oísteis, la más áspera y dura y más espantable y peligrosa que jamás pensasteis oír [...] Todos estáis en pecado mortal y en él vivís y morís, por la crueldad y tiranía que usáis con estas inocentes gentes. Decid, ¿con qué derecho y con qué justicia tenéis en tan cruel y horrible servidumbre a estos indios? ¿Con qué autoridad habéis hecho tan detestables guerras a estas gentes, que estaban en sus tierras mansas y pacíficas, donde tan infinitas de ellas, con muertes y estragos nunca oídos habéis consumido? ¿Cómo los tenéis tan oprimidos y fatigados, sin darles de comer y curarlos en sus enfermedades, que de los excesivos trabajos que les dais incurren y se os mueren, y por mejor decir los matáis, por sacar y adquirir oro cada día? ¿Y qué cuidado tenéis de quien los doctrine, y conozcan a su Dios y criador, y sean bautizados, oigan misa y guarden las fiestas y los domingos? ¿Estos, no son hombres? ¿No tienen ánimas racionales? ¿No sois obligados a amarlos como a vosotros mismos? ¿Esto no entendéis, esto no sentís? ¿Cómo estáis en esta profundidad, de sueño tan letárgico, dormidos? Tened por cierto que, en el estado en que estáis, no os podéis más salvar, que los moros y turcos que carecen y no quieren la fe de Jesucristo.
 El discurso generó grandes protestas en la isla y Diego Colón se dirigió a hablar con fray Pedro de Córdoba al convento de los dominicos para que expulsara de la isla a fray Antonio o que, al menos, diera a la semana siguiente un discurso más suave, que apaciguara los ánimos. Gran sorpresa fue que, al domingo siguiente, el discurso fue mucho más beligerante por los indios y dio cinco principios: que las leyes de la religión están por encima de las leyes de los particulares y del estado, que no existen diferencias raciales ante los ojos de Dios, que la esclavitud y la servidumbre son ilícitas, que se debía restituir a los indios su libertad y bienes y que se debían convertir a los indios al cristianismo con el ejemplo.(Wiki)

Sempre igual, que cansinos! cinc-cents anys pervertint la història, omplint-la d'herois que no eren mes que sanguinaris mercenaris i humilliant als habitants de ple dret...






Jo, els 12-O, felicito a les meves amigues Pilar i santes pasqües. No se m'acudirà felicitar als meus veins peruans, colombians, equatorians... Per cert, segur que Vargas LLosa deu celebrar molt aquest dia i per ell el 28 de juliol deu ser un dia trist, molt trist.

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Puntes al coixí: coll de samarreta


sencer
 costat esquerre
 centre
 costat dret


Ja us vaig dir que us mostraria el coll un cop acabat. No està cosit encara, ni planxat. Tot just acabo de tallar-li els fils però tenia moltes ganes d'ensenyar-vos el.