dimecres, 31 de maig de 2017

Llibreters de vell

Avui en dia trobem moltes llibreries de segona mà. Penso que és molt bona idea donar segones vides als llibres a preus més que raonables.





Però trobo a faltar les llibreries de vell. Aquelles llibreries amb una atmosfera especial, olor a paper vell, de vegades humit, les cobertes mig desfetes, els fulls esgrogueits. Llocs on sempre semblava que deixaves el temps real a la porta i entraves en un lloc atemporal. Germanetes pobres de la llibreria de "Harry Potter", de "La Historia Interminable", de la biblioteca de la "Sombra del Viento"...





Van desaparéixer les casetes de darrera la Universitat i moltes de les que hi havia a Ciutat Vella i a l'esquerra de l'Eixample
Encara ens queden els encants de Sant Antoni i els de Glòries.



I alguna llibreria de vell. Fa un mes, més o menys, vaig entrar a una d'elles a comprar dues postals antigues del port de Barcelona. Vaig preguntar si tenien punts de llibre sense gaire fe i sí. Quedaven alguns en una caixa, que per sort va trobar el llibreter després de remenar una mica a la rerabotiga.


No hi havia  gaires, peròhi vaig trobar tres perles. (Bé, per a mi són tres perles)



L'últim és del desaparegut Museu Textil, que tenia la seu al carrer Montcada. Avui en dia integrat al DUHB.




dilluns, 29 de maig de 2017

Ciutat de vidre



Ahir a la sala Beckett he pogut gaudir de l'obra "Ciutat de vidre".
Es tracta d'una obra teatral que és adaptació d'un còmic (vaaal, novel.la gràfica), que alhora és una adaptació d'una narració de Paul Auster.
En paraules d'un dels directors de l'obra, Ricard Soler:

És l'adaptació d'una de les novel·les gràfiques més destacades del segle XXI, signada per David Mazzucchelli i Paul Karasik, que a la vegada adapta la primera part de la Trilogia de Nova York de Paul Auster, titulada també Ciutat de vidre. Les gavardines i els barrets són el vestuari principal de l'espectacle, en clau de novel·la negra, que es va començar a gestar fa un any i ha trigat una pila de mesos a poder-se fer per temes de drets a Espanya, malgrat que Paul Auster va donar de seguida el vistiplau a la proposta.



També m'he comprat el llibre, ja que hi era!


Ara aquest punt ja té més sentit:




diumenge, 28 de maig de 2017

Tere

Fa deu dies vaig quedar amb la Tere. Tenia un grapat de punts per donar-me.
Ens vam conèixer fa més de trenta anys, treballant a la nostra primera escola, la "Font dels Eucaliptus" a Torre Baró.
No em vull posar nostàlgica, però a mi em sembla que a la Tere li passa com a mi. Potser perquè eram molt joves, potser perquè eren altres èpoques... el cas és que la Font ha sigut sempre la nostra escola. A les altres hi hem treballat, més o menys a gust. El que vam viure allà penso que ens ha marcat de per vida: companys i companyes únics, disconformitat amb les situacions injustes, discriminació positiva de tot alumne en situació precaria, col.laboració estreta amb les famílies, treball en equip, formació contínuada i excel.lent, gestió democrática del centre, lluita, lluita i lluita! No hem trobat cap altra Font.





Els punts que m'ha donat la Tere ens expliquen una part de la seva trajectòria professional i vital:

 La Teresa va treballar sis anys a Colombia, d'allà va portar moltes coses, molts bons records i el que és mes important: el Francisco!




També ha treballat a Andorra

A la Teresa li agrada viatjar:




Aquests de Laie ni els tenia, ni els coneixia:




Gràcies, Tere, Teresa. Molta sort a la nova escola i continuarem fent cafés a l'avinguda Gaudí.



dissabte, 27 de maig de 2017

DRASSANES I GALERES

El Museu Marítin de Barcelona presenta fins a finals d'any una exposició titulada "Drassanes i Galeres"



Els punts de llibre de moltes exposicions que es fan en els Museus públics de la ciutat es distribueixen a les biblioteques. A totes les biblioteques no els arriben els mateixos punts, per tant els col.lecionistes ens veiem obligats a anar a diferents biblioteques per aconseguir-los. El més curiós  és que en els propis museus no els tenen.

El cas més còmode és el DHUB. Biblioteca i museu comparteixen vestíbul doncs són el el mateix edifici. De les exposicions temporals del DHUB hom aconsegueix la postal al taulell del museu i el punt de llibre,  al taulell de la biblioteca.

Tornant al mmb, d'aquesta última exposició ja n'he trobat tres punts diferents. A mi m'agraden molt i a continuació us els penjo:



En el tercer reconec les Drassanes, tal i com deurien ser cap al segle XV, XVI... el dibuix però em sembla d'època posterior.





He trobat aquestes imatges a internet, algunes són les imatges "mare" dels punts.
A seguir buscant per fer el duo i completar la sèrie.
Se'ns gira feina.



divendres, 26 de maig de 2017

Penguin-Santos Ochoa

Avui, a la llibreria Santos Ochoa del passeig de Fabra i Puig de Barcelona he tingut una grata sorpresa.
M'han donat sis punts de llibre de Penguin Clásicos en col.laboració amb la pròpia llibreria.






Els punts són aquests:






Em recorden una mica l'estil Salamandra,en els tipus d'imatge i el tamany. Al tacte,però, tenen més cos, estan impresos sobre paper de més grammatge.
En el revers tenen un detall que m'ha robat el cor. A banda del nom de l'escriptor i de l'obra literària que publiciten hi ha el nom de la persona que ha fet la il.lustració.



Felicito a l'editorial i a la llibreria i espero que el seu exemple sigui seguit a partir d'ara.


dijous, 25 de maig de 2017

ALIBRI II



En un correu que he rebut de Jordi Cubiró, de la llibreria Alibri, he pogur saber que ell mateix és el dissenyador dels dos últims logotips de l'establiment.








Aquí us mostro un puzzle de punts. Imagino que és de sis peces. Jo només en tinc 4. És una fotografia antiga, una mica antiga si la comparem amb l'edat de la llibreria que ja supera els noranta anys.










En el revers veiem que del logo han desaparegut els llibres del prestatge i han estat substituits per una finestra? una balconada ? creuades per motius florals. Els fons de diferents colors i la informació de l'adreça, web, correu i les múltiples especialitats que ens ofereix la llibreria.


A pinterest he trobat unes fotografies que, per l'època, poden fer companyia a la imatge dels punts:





El magatzem als anys 60













La llibreria als anys 70











La llibreria a l'actualitat en un puzzle format per sis peces


I aquest és el revers comú a tots sis.








Un conmemoratiu del vuitanta aniversari i el de la dreta és com el revers de l'anterior puzzle però més llarg.




A sota la llibreria a l'actualitat.

Vull ser-hi quan faci cent anys!









dimecres, 24 de maig de 2017

Alibri

De la llibreia Alibri no tinc molts punts de llibre.
Si fa molts anys quan estudiava Filologia Hispànica a la central (UB), a plaça Universitat,hagués guardat els punts de la Herder ara podria fer una mica més d'història però...no sempre he estat col.leccionista.



Suposo que aquests tenen a veure quelcom amb la llibreria, si més no l'Editorial Herder és la mare d'aquesta aventura.

Aquests punts amb aire retro, ja tenen el logo de l'actual llibreria:

Uns llibres que alternen el color blau  i negre en un prestatge.La perspectiva és molt lliure, els llibres els veiem de gairell , d'altra manera només albirariem el llom i la base del prestatge té una vista frontal. Per davant dels llibres el nom , ALIBRI i a sota LLIBRERIA, S.L.
Com és natural, diferents tirades, diferents tintades. Informació de totes les especialitats que hi podem trobar.
El meu pare sempre em deia que si volia trobar un llibre "raro", d'una especialitat molt concreta, de poca tirada editorial, en una altra llengua, d'una editorial sudamericana... que anés directament a la Herder.


dimarts, 23 de maig de 2017

Avís per a navegants


La cançó dels Manel no té res a veure amb el contingut del post però com m'agrada i es diu igual que el títol...


Ahir tarda vaig passar per la llibreria Pebre Negre per veure si li quedaven punts de llibre de betevé. Hi ha una companya col.leccionista del Penedès que encara li'n falten uns quants.


De la llibreria Pebre Negre parlaré més endevant, es mereix una entrada feta amb calma, només dir-vos que val la pena deixar-s'hi caure. És un establiment dedicat a llibres infantils i juvenils,gastronomia i sostenibilitat. Està al carrer del Clot 41, a Barcelona i les persones que estan al davant són encantadores i saben el que es porten entre mans.

Doncs tornant al fil de la conversa, no tenien uns quants punts de betevé, no. Tenien un bon picot del qual vaig agafar-ne un o dos de cada model.

He inclós a la meva llista d'àlbums repetits un dedicat exclusivament a betevé.
Si a algú encara li'n manquen ja ho sap. N'hi ha 66 barris dels 73.

LA CENTRAL III






Un puzzle amb fotografies amb trama de punts i un element nou

Amb els colors brossians, les majúscules i la inclinació.

La Central ja sobrepassa la majoria d'edat. Té 21 anys.

Amb motiu del vintè aniversari trobem aquests punts:


Apareix el color gris, metalitzat, malgrat això els tres brossians romanen fent-li companyia.
Tant l'anvers com els revers dels punts d'aquesta entrada són plantats.
La llista d'establiments és de sis botigues, tres a Madrid i tres a Barcelona.

Els dos punts que venen a continuació contenen els quatre colors.
Les figures que trobem, són llibres?
A mi em sembla que sí. Tres en el primer i quatre en el segon, disposats de tal manera que configuren unes figures geomètriques que recorden una fletxa i una estrella.


 I l'últim molt sobri ens formula una pregunta:
 Al revers trobem la resposta:
Per molts més anys.