divendres, 30 de setembre del 2022

Norma

 Els Norma que us mostro avui són una sèrie de cinc personatges de Blacksad amb un revers preciós. El de Sant Jordi, versió en català i castellà i un corporatiu també en els dos idiomes:












Aprofito per mostrar-vos els dos Blacksad que tinc de la primera temporada:



Ahir vaig tenir el privilegi, de veritat que ho considero un privilegi, de poder veure l'exposició que han inaugurat a CaixaFòrum i vaig poder gaudir d'aquest original:









dimecres, 28 de setembre del 2022

Astronave

 Astronave pertany a Norma, són bàsicament còmics infantils.

En tinc uns quants d' aquesta nova època de punts de llibre de Norma.

D'abans només en tenia dos, un de genèric i el del Lobo en Calzoncillos:



Aquest punt sempre m'ha recordat la mítica cançó que va fer famosa el club super3 Passegem-nos pel bosc

La resta pertànyen a aquesta segona època, que com els de Norma, tenen dos tipus de revers: uns en blanc i negre i codi QR i altres en color.































Inauguro un Àlbum amb aquests punts, si algú en té més, sisplau, pot enviar-me les imatges: roserolmogonzalez@gmail.com.





dilluns, 26 de setembre del 2022

Barcelona ciutat de cinema

De sempre, Barcelona ha estat una ciutat de "cine".  Tant pel fet de servir de plató cinemàtogràfic com per les diferents escoles de cinema que hi trobem. Fins i tot als anys 60 es rodaven unes pel.lícules un tant estranyes per l'època que s'anomenaven de l'Escola de Barcelona:



La principal influencia de la escuela de Barcelona fue la Nouvelle Vague, influencia cercana forzada en parte por la represión franquista, con idas y venidas a Perpiñán por parte de los intelectuales catalanes ávidos de cine europeo o erótico librepensantes. Aunque la Escuela de Barcelona tuvo más bien un referente directo a no imitar y al que contraponerse: su coetáneo cine español, el cine mesetario. Un cine "centralista" que se hacía desde Madrid, "casposo y anodino", como lo definían los del entorno de la Escuela, aunque en ese momento hubiera cineastas relevantes como Bardem, Berlanga, o lo que se denominó más tarde Nuevo Cine Español con Carlos Saura a la cabeza.

La escuela de Barcelona se posicionó como revulsivo contra el tipo de cine que imperaba en una industria de cine folclórico políticamente correcto.

Definido como la gauche divine (proclamando su influencia francesa, y a su vez haciendo referencia a las reuniones en el mítico Bocaccio de Barcelona), la Escuela de Barcelona fue un término que usó repetidamente Ricardo Muñoz Suay desde la revista Fotogramas para aglutinar a todos los realizadores inquietos que se movían por la burguesía de la capital catalana.

El grupo que aglutinaba este término, lo formaron de manera más o menos consciente Vicente Aranda, Jacinto Esteva, Joaquím Jordà, Carlos Durán, José María Nunes, Ricardo Bofill, Jorge Grau, Pere Portabella, Jaime Camino, Lorenzo Soler y Gonzalo Suárez, Román Gubern y Juan Amorós. De todos ellos, Portabella y Esteva fueron sus principales productores con las productoras propias Films-Contacte o Films 59.(wiqui)

El fet és que, com en totes les arts, el que es coneix és el nom d'homes, fixeu-vos a la llista del paragraf anterior.

D'un temps ençà les coses estan canviant i cada cop més se senten noms i veus femenines en el setè art.

La pregonera de la Mercè d'enguany ha estat la Carla Simón, directora d'Alcarràs i Estiu de 1993. Les dues pel.lícules m'encanten. Curiosament, una altra pel.lícula que també m'ha encantat , Cinco Lobitos , també té com a directora a una dona: Alauda Ruiz de Azúa Si algú vol veure el pregó pot clicar aquí, inclou un curt de Cinema en curs i un guió llegit de com podria continuar la pel.lícula Alcarràs.

No tinc punts de llibre de la Mercè, ni d'aquestes pel.lis però sí el de Bande à part:


que va acompanyat d'aquestes quatre fantàstiques postals: 











divendres, 23 de setembre del 2022

Barcelona en els punts de llibre d'editorials

 Els resultats del sorteig de la Mercè ja consten al final de l'entrada:

http://puntsdellibreroser.blogspot.com/2022/09/sensuma-la-festa.html


Veient l'àlbum de Mondopunts Asteroide  de títulos antiguos en formato nuevo, se'm va acudir investigar la presencia de la ciutat de Barcelona en els punts de llibre d'editorials.

Convido a tothom que tingui un punt on vegi o sospiti que la imatge que hi ha pertany a la ciutat de Barcelona que m'envii la imatge per correu i anar fent una mena de catàleg.

Comencem avui amb el que em va donar la idea:





el mateix matí que vaig descobrir aquesta imatge, jo mateixa havia fet una foto molt semblant del mateix motiu: la torre de Santa M del Mar a la dreta, des del carrer de l'Espaseria;




estava gaudint d'una de les passejades d' Amb bici sense edat amb la meva mare i la meva tia:



El lloc des d'on está feta és a la part de muntanya de la Plaça Palau, on hi ha la floreta groga:




Una vista més antiga de Santa Maria del Mar:




I altres de la plaça de Palau:






Val a dir que la aquesta plaça va ser molt important antigament, hi havia el Palau Reial o Hala dels draps, també el portal de Mar per on havien d'entrar totes les mercaderies i persones que arribaven per via marítima a la ciutat, la Llotja...


També passa a la historia per ser el primer lloc d'Espanya des d'on es fa una fotografia: El 10 de novembre de 1839 Ramon Alabern i Moles va fotografiar, amb la tècnica del daguerrotip, la vista des d'un terrat de la Plaça palau  cap al passeig de Colom i Montjuic, hi surten els porxos d'en Xifré i la Llotja:


Trobareu l'àlbum a ma dreta del blog. Hi haura la imatge dels punts i a mida que vagi fent entrades el punt anirà acompanyat d'una foto del lloc. 



Vida de Manolo de Josep Pla, editorial Asteroide. Pla de Palau i Santa M del Mar.