divendres, 31 de març de 2017

Saló del Còmic II

Avui parlaré dels punts de llibre. 
Em vaig quedar astorada en veure que les grans editorials i llibreries no donaven punts de llibre, ni els havien portat per repartir: Norma i Planeta; Corte Inglès, Fnac i Casa del llibre.
D' altres els donaven amb comptagotes o amb la compra: Random, Astiberri, Cúpula, Sexto Piso.
Els més generosos: Malavida, Escola Joso, Salamandra, Impedimenta i Navona.

Dibbuks, a banda de donar punts d'edicions anteriors, venien el paquet de l'any per cinc euros. Els que més em van agradar d'aquesta editorial:




Ediciones Babylon venien a 50 cèntims un munt de punts. em va ser molt difícil triar-ne només uns quants:


Aquí us en mostro tres. A banda que són molt bonics em va encantar un detall: van signats.


La Marta Ponce, component del Fanzine Nimio, també venia una selecció dels seus punts increïble.



I pels amants de les postals i el japonisme, una perla-novetat de l'editorial Satori:






Aquesta entrada està dedicada a la Rosa







dijous, 30 de març de 2017

Saló del Còmic

Enguany he pogut assitir al Saló. M'ha agradat molt. Ha guanyat espai i et pots bellugar més còmodament. A més tot està  més ordenadet: els expositors en un palau, els jocs en un altre i les exposicions agrupades en un altre.
A la plaça de l' univers una mostra de mitjants de transport antics i els seus referents en vinyetes enormes.



A la zona d'editorials i llibreries jo pateixo una mica, n'hi ha tants llibres, cartells, gadgets... que m'enduria a casa!
Pocs punts de llibre gratuïts. Molts dels de venda autèntiques obres d'art. 
Una de les activitats que m'ha cridat molt l'atenció, ha estat veure pintar en directe un autor sudcoreà, Kim Jung Gi. Té una facilitat enorme per omplir l'espai amb uns dibuixos plens de detalls.




Les exposicions que més m'han agradat han estat

Li deien Lucky Luke

Fanzine Nimio

A l'Oest, més cap a l' Oest

Will Eisner, el creador de la novel.la gràfica

Els horitzonts il.limitats de Milton Caniff

Humor Blanco de TBO




Demà o demà passat més. Avui a dormir que ja és hora.

dimecres, 29 de març de 2017

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

No fa gaire vaig entrar a la llibreria Abadia, al carrer Ausiàs March, a banda de punts de llibres de les publicacions de la PAM trobem punts amb obres del Museu de Montserrat


Quatre d'aquests punts són del pintor Santiago Rusiñol.

A mitjans del 1895, Rusinyol decideix abandonar definitivament la residència parisenca i se'n va a viure al Cau Ferrat. Entre el 1896 i 1897, desenvolupa unes pintures simbolistes que prenen un caire místic. Això s'expressa en un seguit de quadres que pinta en diversos indrets de la muntanya de Montserrat. Són pintures de natura i retrats de monjos en què es pot apreciar el sentiment i l'estat d'ànim de l'artista, amb títols tan significatius com Èxtasi, Paroxisme d'un novici o Novici al peu de la creu.
Rusiñol explora el simbolisme fins al 1903, tant en la producció pictòrica com en la literària,però durant aquest període també treballa una temàtica que defineix pràcticament els últims trenta anys de la seva trajectòria professional i vital: els jardins. (Wiki)








A continuació els quadres dels quals en són detall els punts



Passeig Místic, 1896
Café des incohérents, 1889-90 


L'Oració (Santa Cecília de Montserrat), 1896
Montserrat,1896

Escolania i Sergio Dalma

dimarts, 28 de març de 2017

Blanc i negre


Em crida l'atenció l'ús, cada cop més estès, de la fotografia antiga o en blanc i negre per publicitar diferents esdeveniments, establiments, exposicions...
Per què és més seriós, vintage, retro, solemne, sobri?



LLibreria Alibri
Huellas. Humberto Rivas AFB





L'Havana i Barcelona. Història de dues ciutats,1779-1936. MUHBA




dilluns, 27 de març de 2017

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau


Amb l'hospital de Sant Pau tinc un sentiment ambivalent.

Per una banda és el lloc on va morir el meu pare i aquest fet m' amara a vegades de tristor quan passejo entre els seus pabellons recentment restaurats.
Per altra banda aquest sempre ha estat l'hospital familiar de referència, suposo que per proximitat geogràfica, tota la infantesa i adolescència hi he viscut a cinc minuts de camí.
Sembla que sento la meva àvia quan ma germana o jo ens feiem una petita ferida "no és res, no caldrà córrer a Sant Pau". 


I m'agrada, sempre m'ha agradat.
És un hospital gran però amb mida humana i el detall que tenia per a mi més positiu de tots, a part de la bellessa artística, era el fet  que un malalt, per poc que pogués caminar, podia sortir als jardinets que l'envolten i seure en un banc al sol sentint refilar els ocells. Ben cert que hi havia moltes incomoditats, sobretot pels treballadors: escales, habitacions petites, passadissos estrets... Però el gaudi del jardí per part dels malats era impagable.Sant Pau







Punts amb detalls de diferents arrambadors de l' Hospital de Sant Pau






diumenge, 26 de març de 2017

Museu del Modernisme


El millor del Museu del Modernisme de Barcelona són els seus punts.
Tenen una temàtica limitada, tots fan referència a una art concreta del periode modernista, tot i així el triatge i l'edició són molt encertats.

A mi el Museu em decep un xic. Hi trobem una mostra àmplia d'obres però o bé l'espai és massa petit o bé la museificació no es del tot encertada o tot plegat. 

Si algú de fora em demana consell, penso que per tenir una idea del que va representar aquest moviment al nostre país i a la nostra ciutat és molt millor visitar directament les obres modernistes que estan dempeus i que ofereixen visites turístiques i el Mnac .

Ara, si aquest algú és col.leccionista de punts i li agrada el modernisme, val la pena que faci una visita a la botiga del Museu.






Dues amigues

Dos punts artesanals, fets per dues bones amigues.


A la Pilar m'uneixen molts anys de feina conjunta i molta complicitat. El seu punt, del qual mostro anvers i revers és fet amb la tècnica de scrapbooking, tècnica que domina a la perfecció.
A la Feli m'uneix el llaç dolorós de patir una problemàtica molt semblant, moltes paraules, silencis, gestos i mirades compartits. El seu punt representa l'esglèsia parroquial d'un petit poble de la Conca de Barberà, el material per pintar-lo: sorra de colors!

Gràcies a les dues.



Resultado de imagen de passanant i els comalats

dissabte, 25 de març de 2017

Insurreccions



El Mnac exposa aquests dies Insurreccions. Al final d'aquesta entrada podeu enllaçar amb informació sobre el tema si esteu interessats. A mi m' ha cridat l'atenció el duo, postal i punt de llibre, que s'ha editat per l'esdeveniment.

La imatge triada és un detall d'una fotografia de Manel Armengol que pertany a un reportatge  fotogràfic de les Manifestacions de l'1 de febrer de 1976 a Barcelona. Convocatòria per la "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia".
A internet podeu gaudir de la història d'aquest grup de fotografies.Manel Armengol.

Un detall rellevant és la persona que es troba en un primeríssim pla. Aquesta dona té nom M Ángeles Rivas Ureña, una dona lluitadora i molt coneguda en els moviments veinals de Noubarris, a Barcelona. Potser hi ha un altre nom amagat sota la melée que s'albira al darrere. Josep M. Xirinachs? no ho sé segur.


Hi ha altres noms, de dones i homes que van lluitar amb valentia durant molt anys, i que continuen lluitant, que desconeixem o hem oblidat, des d' aquesta humil entrada els vull retre homenatge
Altres noms (i números) es vestien de gris, deixaven de ser anys grisos, però hi ha una generació de catalanes i catalans que associem de forma automàtica la grisor a la represió policial brutal.

Sorpresa!

Aquests dies,  amb l 'estrena de la pel.licula d'Agustí Villaronga "Incerta glòria", anem plens de publicitat sobre el tema.
Casualitat o no, aquesta setmana vaig trobar en una llibreria aquest punt:




La cita... bèstial!

Però aquest punt no és aquí ni per la seva estètica (justa i correcta) ni per la cita, si no pel peu.

Vaig fer cas al peu i vaig entrar a la web i...oh, sorpresa!


Surt la foto de l'escriptor i un regal de veritat-virtual en pdf exquisit.

També he rebut un correu de l'editorial amb aquest text:

"Joan Sales, fundador de Club Editor, explica de quina manera entenia els llibres a Joan Corominas."

i aquesta imatge:



Gràcies Club Editor, m' agrada rebre regals i el vostre ha estat una sorpresa inesperada en un dia de primavera fred i plujós.



divendres, 24 de març de 2017

SALAMANDRA

No tots els punts de l'editorial Salamandra m'agraden.
N'hi ha que m'agraden molt,  n'hi ha que m'agraden, altres no tant i altres gens.
A la darrera entrega de l'hivern passat (passat! ja som a la primavera!), n´hi havia un, concretament el de "Tres días y una vida" de Pierre Lemaitre, que no m'atreia gens. 

Tres días y un vida




El posat d'aquest noi em removia quelcom per dins, al seu esguard no sabria ben bé quins qualificatius posar-li, esquerp, orgullós, introvertit, tancat. Tots alhora o cap, no sé... el que sí sé és que veient-lo saps que alguna cosa que no rutlla passa pel seu cap i que no vol deixar, de cap manera, que això traspui, hi ha una aparent serenor però és apariència, què hi ha al darrera?. 
Malgrat que és un punt de llibre que no m'agradava gens, ara li tinc una estima especial. És ideal per l'obra de Lemaitre. Justament  avui, he acabat de llegir el llibre. Sembla un acudit fàcil però Pierre Lemaitre honora el seu cognom, és un gran mestre de la narrativa. La culpabilitat, la hipocresia, els prejudicis, l'angoixa desfilen al llarg d'una trama que t'atreu des del principi fins al final de l'obra.
He estat dos dies atrapada dins la història, patint, gaudint i ara esperant una nova traducció. Gràcies mestre!



Per cert, sigui el que sigui el grau de complaença dels seus punts. Col.lecciono tots els salamandra.  Encara em falten seixanta-set!

dimecres, 22 de març de 2017

La festa de la literatura amplificada al CCCB

Avui dimecres, jornada inaugural del Kosmopolis 2017.




 Les postals d'enguany 


També hi ha punts de llibre:




I programes




I dins del programa entre mooooooltes altres activitats una que no em voldria perdre: divendres a les 20.15h, un diàleg entre John Banville i Pierre Lemaitre.
 NO M'HO VULL PERDRE!

Ara mateix estic gaudint de la cuarta novel.la que he llegit de Lemaitre. Hi estic totalment enganxada. Avui m'he passat la parada de l'autobus i tot de tan concentrada que  estava.

També hi serà Jo Nesbo !!!!