dissabte, 29 d’abril del 2017

MNAC

Aquest matí he anat a veure l'exposició de Pere Torné Esquius al Museu Nacional d'Art de Catalunya. No m'ha decebut.
M'ha encantat!
Destacaria els dibuixos per a "Els dolços indrets de Catalunya" i les "Escenes per a una habitació infantil".
De les tres-centes obres que es mostren, només quatre pertanyen al fons del Museu. M'imagino que haurà estat costós poder aplegar-les totes per a aquesta merescuda exposició


Si dones play al video la música de Frederic Mompou t'acompanyarà. "El Pont", interpretat per Jordi Masó.




I ara  punts que s'han editat per a l'ocasió, comencem per un duo:



"El Balancí"







Una de les "Escenes per a una habitació infantil"

altell il.lustrat


En una entrada anterior vaig parlar de la llibreria que l'Ajuntament de Barcelona té al carrer Ciutat.
En ella comentava que val la pena entrar-hi per veure l'altell il.lustrat.


Hi deia  també que cada any se li encarrega a un il.lustardor o il.lustradora pintar-lo.
Doncs la informació és errònea. La decoració d'aquest altell dura un mig any. Es renova per Sant Jordi i per la Mercè.

De moment ho han fet tres il.lustradors. Aquest Sant Jordi s'hi podien aconseguir els punts dels dos primers i el fulletó amb les dades del recent estrenat altell que ha estat encarregar a Gina Thorstensen






El primer punt és de Maria Corte i el segon de Joan Negrescolor.

divendres, 28 d’abril del 2017

Torné Esquius

Des del dia 6 d'abril podem gaudir al MNAC d'una exposició dedicada al pintor i i.lustrador Pere Torner Esquius.
Penso que ja era hora que es parés atenció en aquest artista. 
Torné Esquius és el personatge que trobem anomenat de resquillentes a les biografies dels grans amb els que va compartir diferents moments vitals.
Estudia amb Picasso a la Llotja, viu a París, coneix a..., exposa amb...No es considera ni modernista ni noucentista...

Del que no hi ha dubte és que Torné va desplegar tots els recursos i mitjans al seu abast per dotar d’una aura poètica els aspectes més prosaics de la quotidianitat, tal com evidencien des dels seus cèlebres Dolços indrets fins als interiors o les escenes costumistes de carrer. En el seu peculiar mètode artístic, els mitjans pictòrics no són més que recursos al servei de la força evocativa i la transmissió d’emocions. (Extret del dossier de prensa del Mnac)



Personalment he vist poques obres de Torné, però les que he vist m'agraden força.
I el punt que ha editat el servei de biblioteques també.







Espero poder gaudir aviat de l'exposició.


dijous, 27 d’abril del 2017

Duos Rusiñol

Fa uns quants dies en el blog de la Rosa i  en Toni, Marcapáginas de Rosa y Toni, teniem la prímicia de la col.lecció de vuit punts que el MMCAT ha editat amb motiu de l'exposició monografica que dedica a l'artista Santiago Rusiñol.

També hi venen  postals a joc i els amants dels duos podran gaudir de valent.



Relacionat amb el mateix tema, i no se si és coincidència o no, a la llibreria-botiga que la Generalitat té a les Rambles, allà on hi havia hagut el Sepu, tenen un opuscle dedicat al pintor que val molt la pena.
Us adjunto l'adreça on podeu baixar-vos els pdf en català, castellà, anglès...

http://empresa.gencat.cat/ca/treb_departament/emo_publicacions/emo_turisme1/emo_catalans_universals/



dimecres, 26 d’abril del 2017

endevina

Sabeu on he estat aquest matí?



Als estudis de betevé! (que ja no s'escriu btv).
M'han grabat parlant de la seva col.lecció de punts.
No sé ben bé el que he dit ni el que sortirà.
Avui, malgrat que he dormit bé i força, m'he aixecat amb la "fibroboira". No sé si us he dit alguna vegada que pateixo fatiga crònica i fibromiàlgia. Els dies fibroboirosos estic espesa, confonc noms, no em surten les paraules, em quedo en blanc. Me n' he adonat que escriure és un altra cosa, tens temps per pensar, corregir, consultar...
Però ja està fet. M'ha fet molta il.lusió conéixer en persona al disenyador, Clarens Val i parlar un altra vegada amb la Isabel que és la persona que m'ha guardat el dos punts que em faltaven per completar la col.lecció i m'ha convidat als estudis. 
Hi havia més persones però ho sento, no recordo els vostres noms. Gràcies a tots. Heu sigut molt amables.
Me n' he assabentat d'una cosa important, betevé ja es pot veure a tot Catalunya. Pels que tenim movistar i coses així, estan al número 160.


Ah! i he sortit "más feliz que una perdiz" amb una bossa plena de regals, com quan era petita i anava a la Fira de Mostres.


Els punts de Prosperitat i Parc i Llacuna de Poblenou hi són eh?




Expendeduría Poética

El dia de Sant Jordi vaig passar pel carrer dels cotoners i quelcom em va cridar l'atenció







Sí, és una expediduría poètica. Em va semblar genial que algú dediqui un temps, un esforç i un espai a la poesia i que a més elabori productes (quina idea tan prosaïca) poètics. Sembla sortida d'un conte d'en Gianni Rodari.
Jo vaig ficar l'euro. 
No us dic què va sortir.

Imagineu! Poèticament. 

No sé si fan punts de llibre poètics.


I amb un dia de retard...desprès de la rosa, el clavell!




dimarts, 25 d’abril del 2017

betevé


A banda de la fal.lera col.leccionista per aconseguir en pocs dies tots els punts que betevé ha editat amb motiu de la Diada de Sant Jordi, aquesta edició de punts m'ha desvetllat diferents records i emocions.

Recordo quan tenia 20 anys (ufff si n'ha plogut!), que la bibliografia que teniem a l'abast, aquells que voliem aprofundir en el tema Barcelona, eren bàsicament quatre fonts: Barcelona, pam a pam d'Alexandre Cirici (1971), Tots els barris de Barcelona de Josep Maria Huertas Claveria  i Jaume Fabre (1976), Històries i llegendes de Barcelona de Joan Amades (1984) i les diferents cròniques d'en Lluís Permanyer.

Mitjançant la literatura també obteniem diferents visions  de les múltiples vivències de la ciutat: Juan Marsé, Manolo Vázquez Montalbán, Montserrat Roig i un llarg etcètera de creadors


“Jo vaig néixer a la dreta de l’Eixample, quan al meu carrer encara hi havia llambordes, i els plàtans eren d’un verd lluent i esponjat. Avui agonitzen i creixen raquítics, esgrogueïts. Alguns ja són morts. Pels celoberts s’alçaven les olors de totes les cuines – col bullida, peix fregit, brou a l’hivern… em vaig acostumar a les espieres modernistes, als sostres estucats, a la peça de ferro treballat per a treure el fang, als dracs de les baranes. Tota la Barcelona modernista en va plena, de dracs. També em vaig avesar a la diversitat dels dibuixos dels balcons. En Josep Pla els detestava. “Aquests ferros de barana us punxen el front com una corona d’espines, o us furguen en la boca de l’estómac amb una persistencia maligna”. A mi m’agradava contemplar-los –ben aviat em vaig acostumar, a l’Eixample, a mirar cap amunt, i pensava que l’originalitat de cada ferro amagava una vida diferent de les altres més enllà del balcó. Darrere de cada porticó hi havia una història per a narrar. Una història per a narrar des de la galeria estant, quan entrava la llum tamisada d’un capvespre de potsguerra. Veig a l’àvia asseguda a la galeria en una butaca de vímet. Llegeix històries de reines destronades o decapitades tot movent els llavis. (…) Recloses a la part del darrere d’uns pisos immensos, les senyores de l’Eixample idearen com sentir-s’hi bé."
(ROIG, Montserrat. Digues que m’estimes encara que sigui mentida.Edicions62,1991,pàg.159-160.)

I les emocions


He volgut posar aquesta fotografia on se'm veu de petita al zoo de Barcelona, qui m'acompanya és mon pare; deu ser la primavera del 63.
No l'he escollida a l'atzar, si avui en dia puc dir que estimo Barcelona, la meva ciutat, és gràcies a ell. El meu pare em va ensenyar els noms dels carrers de l'Eixample de mar a muntanya i de Besòs a Llobregat. M'explicava que a Barcelona no et pots perdre, que quasi sempre ,sinó ets dalt d'un dels seus turons, els peus et duen cap al mar, que molts barris feia quatre dies eren pobles, que el Palau Nacional i el Tibidabo són els millors llocs per veure-hi tota Barcelona, que la ciutat sempre ha estat més moderna i culta gràcies al mar i a la proximitat de França i Italia, que aquí els botiguers saben vendre, que els aparadors són més macos, que els romans ja hi vivien i que això es pot veure en el subsol d'un petit museu del gòtic, que els museus i les biblioteques s' han de sovintejar, que per això els han inventat, igual que el vermut i el tortell de cabell d'àngel dels diumenges.
El meu pare no tenia cotxe. No li agradava. Li agradava caminar,anar amb tramvia, metro, autobús i taxi. Es coneixia tots els racons i raconets de la seva estimada ciutat. Recordo dissabtes i diumenges anant en metro o autobús a Santa Coloma, a Sant Ildefonso, a Maria Cristina, a la Bordeta.. perquè havien inaugurat una parada de metro, una placeta o un monument i que s'ha de conèixer tot, perquè Barcelona és molt gran i no para de créixer i arribarà un dia que s'omplirà de gent de tots els colors i races, perquè Barcelona és bonica i acollidora i hi tenim el mar que durant segles ha unit a totes les cultures del Mediterrani...
Els meu pare que va néixer el dia de sant Pere del 29, l'any de l'exposició de Montjuic, ens va deixar massa aviat, l'any 83. No va saber que vàrem fer les olimpíades, que amb internet et pots conectar al món des del teu petit mòbil, que hi ha llibreries senceres dedicades a la ciutat i als seus artistes; que fins i tot en Woody Allen la va escollir com a plató d'una de les seves pel.lícules, que ara tindria cinc nets, que la seva filla petita va estudiar medicina a Sant Pau( on ell hi va morir)...Però, si avui en dia en Pere Olmo Traveria visqués, penso que estaria molt orgullós de la seva dona, de les seves filles, del seu gendre, dels seus nets i de la seva ciutat.

Aquesta entrada te la dedico, papa. 

I ara el punts.
M'han agradat. 
Si us heu fixat, el punt de vista sembla ser sempre el de la persona que va a peu per la ciutat. No és la mirada absorbidora del turista sinó que és un esguard natural i tranquil, de peu pla, màxim d'aquell que alça una mica el cap per guaitar una finestra oberta d' on surt una música un xic alta, o el que mira un graffiti vist cinquanta cops i que no sap perquè avui el mira enlloc de veure'l.
En aquests punts no hi ha postureo, ni ciutat fashion, ni menús amb paelles a deu euros.
A les imatges surten persones, animals, edificis, cases, parcs, places, avingudes, facanes, carrers, portals, pujades, baixades, finestres, balcons, mar i muntanya. 
Hi ha de tot, antic i modern; acabat d'estrenar i degradat; bonic i lleig; excepcional i vulgar; alegre i trist; acollidor i inhòspit...
I les persones, que sembla que no hi siguin, fan de tot, van a la universitat, aparquen el cotxe, van en bicicleta, acompanyen els fills a l'escola, passegen, corren, descansen, llegeixen, reparteixen butà, guaiten per la finestra, arriben a la feina, acompanyen l'avi al CAP, practiquen skate, fan esport, treuen el gos a passejar, consulten el mòbil. No hi ha ningú assegut a cap bar!
Són setanta-tres punts de llibre, setanta-tres encerts, setanta-tres mirades que conviden a veure, mirar i viure-hi.

He escollit un punt de cada districte:


CIUTAT VELLA-EIXAMPLE




SANTS -MONTJUIC I LES CORTS



SARRIÀ-SANT GERVASI I GRÀCIA



HORTA-GUINARDÓ I NOU BARRIS



SANT ANDREU-SANT MARTÍ



Avui m he assabentat de qui són el pares de les criatures: 

-Fotos: Leo García Méndez

- Disseny: Clarens Val

dilluns, 24 d’abril del 2017

Sant Jordi/Día del libro



La idea original del Día del Libro fue del escritor y editor valenciano Vicente Clavel Andrés que, en 1925, le propuso a la Cámara Oficial del Libro de Barcelona, la celebración del 'Día del Libro' el 7 de octubre de cada año coincidiendo con la fecha en la que se creía que había nacido Miguel de Cervantes.

Un año después, Alfonso XIII firmaba un decreto por el que se hacía oficial la celebración del Día del Libro en España a la vez que se celebraba en Buenos Aires una Exposición del Libro Español.

La elección del día 23 de abril como Día del Libro y del derecho de autor, procede de la coincidencia del fallecimiento de los escritores Miguel de Cervantes, William Shakespeare e Inca Garcilaso de la Vega, en la misma fecha en el año 1616, aunque realmente no fuese en el mismo día, debido a que la fecha de Shakespeare corresponde al calendario juliano y que Cervantes falleció el 22 de abril, siendo enterrado el 23.

La celebración arraigó rápidamente en toda España, en especial en las ciudades sede de Universidades, desde Barcelona, se extendió por toda Cataluña, donde se celebra el mismo día de San Jorge (Diada de Sant Jordi). Con el tiempo se hizo tradicional en Cataluña el intercambio y regalo de rosas y libros entre parejas y personas queridas en esa fecha, convirtiéndose en una de las jornadas populares más celebradas.

Esta tradición fue uno de los argumentos utilizados por la Unesco en la Conferencia general celebrada en París en 1995 para declarar el 23 de abril Día Internacional del Libro.antena 3



Más Gloria

Hace cuatro días publiqué una entrada sobre Gloria Fuertes.
La semana pasada, en una céntrica librería me dieron unos cuantos marcapáginas que fueron a parar a la bolsa casi sin mirarlos. Tenía prisa y por el color ya sabía que me faltaban.
Al llegar a casa y ordenar "la cosecha": oh, sorpresa!, estaban dedicados a ella.
Son de la editorial Susaeta, no es de las que más me gustan pero a estos sí que les encontré un encanto especial.




Especial y familiar... el primero de ellos está ilustrado por un primo de mi marido. Se llama Luis Filella García.
En un principio no sabía seguro si eran suyo.
Se lo he tenido que preguntar a él directamente porque lamentablemente el nombre de los ilustradores no suele aparecer. 
Por no aparecer ni siquiera lo encontré en la web de la editorial. En la referencia de algunos libros nombran al ilustrador o ilustradora, pero en muchos de ellos consta como equipo de Susaeta. 

Me indigna el menosprecio que se tiene por esta profesión.

En la vikipedia he encontrado esta definición:

Un ilustrador es un artista gráfico que se especializa en la mejora de la comunicación escrita, a través de representaciones visuales que se corresponden con el contenido sexual o con parte del mismo.😕
Es muy triste

En la versión catalana, está corregido:

Un il·lustrador és un artista que s'especialitza en la representació gràfica de textos o conceptes, elaborant una creació visual que es correspon amb el contingut del text o idea associada. La il·lustració pot tenir com a objectiu aclarir conceptes o objectes que són difícils de descriure textualment o bé enriquir-los i complementar-los.

Les il·lustracions s'han utilitzat tradicionalment en premsa, publicitat, la representació arquitectònica, cartells, llibres, novel·les gràfiques, storyboards, manuals, comercials, diaris, revistes, targetes de felicitació, samarretes, videojocs, tutorials, etc.


Si nos fijamos en el último párrafo de esta definición, casi todos los ámbitos de nuestra vida están poblados de Ilustraciones. Las personas que les dan vida ¿no merecen ni siquiera una mención?

Seguro que Gloria estaría de acuerdo.










diumenge, 23 d’abril del 2017

Crònica del dia de Sant Jordi

and the winner is...molt difícil. Hi ha molts guanyadors.
És molt difícil triar-ne un.
Per això faré un tastet, dels que més m'han agradat o sorprès.
Seguirem l'itinerari que he fet aquest dia de Sant Jordi. A molts els pot semblar poca cosa però per a mi és tota una proesa.

Començo a la línea lila, vaig al Born per veure si tenen punts de llibre de BTV, me'n falten quatre. 



No en tenen però no me'n vaig amb les mans buides:
El de bestiari el trobo molt bonic, per darrera porta un calendari. L'altre el trobo original.

Continuo camí fins al Museu Picasso. Tenim una visita guiada. Firo tres punts per a una bona companya en aquest vici del col.leccionisme ( o és una virtud?)



Espero que li agradin.
Ni al Picasso, ni al Museu de les Cultures del Món, ni al MEAM tenien punts de BTV.
Al pati del Museu de les Cultures del Món hi havia un trobador explicant la història d' en Marcús i la seva capella.



Començo el camí taronja, cap al rovell de l'ou de la ciutat: Plaça de Sant Jaume.
Al carrer dels Cotoners em trobo amb una sorpresa inesperada: una expediduria poètica. En un altre post ja us explicaré de què va perquè sinó aquesta crònica acabarà sent molt llarga.
M'atanso a la llibreria del MUHBA, al mostrador del Marès...ni rastre de punts de BTV. Pel carrer Paradís arribo a l'àntic fòrum de la ciutat romana. Els barcelonins hem canviat una mica, però encara n'hi ha que descansem als peus del temple romà.
A la plaça, al costat de l'Ajuntament, hi ha la seva parada on em donen els punts d'enguany.
Enfilo el carrer de la Ciutat i entro a la Sala Ciutat que encara fa olor de pintura. L'altell estrena nova il.lustradoral. ( Ja faré una entrada sobre els seus punts i postals )

Continuo per la baixada de Sant Miquel i el carrer de la Lleona i el de Tres llits que desemboquen a la plaça Reial, els numismàtics comencen a plegar les seves parades fins diumenge vinent.

Surto a les Rambles, la meva intenció és arribar a la Virreina on penso que sí tindran els punts que busco.

I en aquest camí que em portarà Rambles amunt fins plaça Catalunya vaig collint punts de llibre. Els més interessants:




Aquest de la revista Hola és molt graciós amb aquest aire vintage-queco.



Editorial Takatuka, és molt curiós el fet que a la parada de l'editorial no  tenien punts, en canvi 200 metres més amunt,  en una llibreria me n'han donat aquests quatre. Preciosos.


Alba editorial. M' encanten.

Per cert! a la Virreina els quedaven poquets punts de BTV i m'he arribat a la carpa que  havien plantat a Plaça Catalunya. En tenien un piló, però només he trobat dos dels que em faltaven. Encara em manquen dos: El Parc i la Llacuna del Poblenou i Prosperitat. Algú els té repes?



23 d 'abril

FELIÇ SANT JORDI


Que us regalin molts llibres, roses i punts de llibre.


dissabte, 22 d’abril del 2017

Jornada de reflexió

Ahir vaig anar a comprar els llibres que els meus fills m'havien encarregat per Sant Jordi. Un d'ells em va costar cinc llibreries fins que el vaig trobar, sort que eren molt a prop unes de les altres.
El meu home va anar a la Fira de Turisme, a l Art libris de l' Arts Sta Mònica i al Caixa Fòrum.
Jo també vaig anar al Caixa Fòrum, presentàven la candidatura de Sant Jordi com a Patrimoni immaterial de la Unesco. Prèviament ens haviem registrat per poder recollir al mostrador un regal per Sant Jordi: dos magnífics catàlegs d'exposicions.




El resultat de la collita d'ahir va ser aquest:


Se'm gira feina.

Entre tot el que vaig obtenir ahir, en destacaré aquesta tria de punts que em van sorprendre gratament: 


Editorial Gustavo Gili, feia temps que no veia un punt de llibre d'aquesta editorial.
Les tres cites impreses amb tipografies que s'adiuen perfectament. La tercera cita és de Walt Disney.






Llibres del Macba. No coneixia aquesta col.lecció de punts.




 Sta Coloma de Gramenet. Una bonica vista a l'hora violeta.
Aquesta preciosa Xana. Ésser mitològic asturià








divendres, 21 d’abril del 2017

Prolegòmens de Sant Jordi

S'ensuma Sant Jordi.
Enguany cau en diumenge, això fa que la festa s'allargui i es diversifiqui més.
No donarem a l'abast, la quantitat d'activitats, actes, cel.lebracions que tenen previstos als centres cívics, les llibreries, entitats, museus... és infinita.
Ahir dijous les llibreries ja tenien cues i eren molt més plenes que altres dies. Molta gent no espera al descompte del cinc per cent del dia 23, compra els llibres per avançat com fan amb els llagostins per Nadal.
Per anar fent boca avui penjaré un punt de llibre que li vaig regalar al meu home fa uns tres anys per la diada (dins d'un llibre, és clar)

dijous, 20 d’abril del 2017

Punta al coixí

   La meva punta al coixi va creixent.




De moment no em falta cap fil, així que vaig tirant avall.

Gloria Fuertes



Antes de contar las sílabas, los poetas tienen que contar lo que pasa.



Yo era una niña cuando Gloria Fuertes recitaba en "Un globo, dos globos, tres globos" sus poemas. Así la conocí.
Me encantaba que una señora mayor recitara con su voz rota esos fragmentos de libertad lingüística. 
En su poesia infantil, Gloria invitaba a jugar con el lenguaje, a conocerlo, a trucarlo, a quererlo y a tenerlo como aliado imprescindible en el difícil ejercicio de la libertad.