dimarts, 31 de juliol del 2018

Puzzle rus 2











La Perspectiva Nevski és l'avinguda més bella del món, de fet va ser creada per a això. El Tzar Pere el Gran va fer de Rússia una mena de potencia naval, era una obsessió per a ell des de que va viatjar a Europa. En uns aiguamolls guanyats a Suècia va fundar la nova capital d'una Rússia que ell volia més moderna, oberta i il.lustrada, enmirallant-se en l'Àmsterdam que tant el va fascinar.

És una avinguda de quatre quilòmetres de llarg amb multitud de palaus, ponts, jardins...Aire, aigua i pedra i bellesa i harmonia. Quan vaig visitar la ciutat fa un grapat d'anys li vaig jurar amor per sempre, havia passat per Moscou, Tallin...ciutats també belles i interessants però San Petersburg és diferent, malgrat la seva grandària no et sents aclaparat, hi respires i et trobes molt bé.



Nikolai Gogol li va dedicar una narració i aquests punts  de  Mikhail Bychkov l'il.lustren.



No hay nada mejor, por lo menos para Petersburgo, que la perspectiva Nevski1. Ella allí lo significa todo. ¡Con qué esplendor refulge esta calle, ornato de nuestra capital!… Yo sé que ni el más mísero de sus habitantes cambiaría por todos los bienes del mundo la perspectiva Nevski… No sólo el hombre de veinticinco años, de magníficos bigotes y levita maravillosamente confeccionada, sino también aquel de cuya barbilla surgen pelos blancos y cuya cabeza está tan pulida como una fuente de plata, se siente entusiasmado de la perspectiva Nevski. ¡En cuanto a las damas!… ¡Oh!… Para las damas, la perspectiva Nevski es todavía más agradable. ¿Y para quién no es ésta agradable?… Apenas entra uno en ella percibe olor a paseo. Aunque vaya uno preocupado por algún asunto importante e indispensable, es seguro que al llegar a ella se olvidan todos los asuntos.


Éste es el único lugar donde la gente se exhibe, sin sentirse acuciada por la necesidad o el interés comercial que abraza a todo Petersburgo. Diríase que el hombre que se encuentra en la perspectiva Nevski es menos egoísta que el de Morskaia, Gorojovaia, Liteinaia, Meschanskaia y demás calles, en las que la avaricia, el afán de lucro y la necesidad aparecen impresos en los rostros de los peatones y de los que la atraviesan al vuelo de sus berlinas u otros carruajes. La perspectiva Nevski es la principal vía de comunicación de Petersburgo; aquí el habitante del distrito de Petersburgski o de Viborgski, que desde hace años no visitaba a su amigo residente en Peski o en Moskovskaia Sastava, puede estar seguro de que lo encontrará sin falta. Ninguna guía ciudadana ni ninguna oficina de información podrían suministrar noticias tan exactas como puede hacerlo la perspectiva Nevski. ¡Oh, todopoderosa perspectiva Nevski!… ¡Única distracción del humilde en su paseo por Petersburgo! ¡Con qué pulcritud están barridas sus aceras y…, Dios mío…, cuántos pies han dejado en ellas sus huellas! La torpe bota del soldado retirado, bajo cuyo peso parece agrietarse el mismo granito; el zapatito diminuto y ligero como el humo de la joven dama, que vuelve su cabecita hacia los resplandecientes escaparates de los almacenes, como el girasol hacia el sol; el retumbante sable del teniente lleno de esperanzas que las araña al pasar…, ¡todo deja impreso sobre ellas el poder de su fuerza o de su debilidad! ¡Cuánta rápida fantasmagoría se forma en ellas tan sólo en el transcurso de un día! ¡Qué cambios sufren en veinticuatro horas!

Empecemos a considerarlas desde las primeras horas de la mañana, cuando todo Petersburgo huele a panes calientes y recién hechos, y está lleno de viejas con vestidos rotos y envueltas en capas, que asaltan primeramente las iglesias y después a los transeúntes compasivos. A esta hora la perspectiva Nevski está vacía: los robustos propietarios de los almacenes y sus comisionistas duermen todavía dentro de sus camisas de holanda o enjabonan sus nobles mejillas y beben su café; los mendigos se agolpan a las puertas de las confiterías, donde el adormilado Ganimedes que ayer volaba como una mosca portador del chocolate, ahora, sin corbata y con la escoba en la mano, barre, arrojándoles secos pirogi y otros restos de comida. Por las calles circula gente trabajadora; a veces, también mujiks rusos dirigiéndose apresurados a sus tareas y con las botas tan manchadas de cal, que ni siquiera toda el agua del canal de Ekaterininski, famoso por su limpieza, hubiera bastado para limpiarlas. A esta hora no es prudente que salgan las damas, pues al pueblo ruso le agrada usar tales expresiones, como seguramente no habrán oído nunca ni en el teatro. A veces, un adormilado funcionario la atraviesa con su cartera bajo el brazo, si se da el caso de que su camino al Ministerio pase por la perspectiva Nevski.

Gogol

diumenge, 29 de juliol del 2018

Nit del Museu Nacional d'Art de Catalunya 2018- ll

Un altre al.licient d'aquesta nit era la visita a l'exposició Gala-Dalí




A mi Dalí és un pintor que no m'agrada. Va ser un boníssim comerciant de la seva obra i la seva vida, però com a artista no em plau.
Amb Gala em passa el mateix, no li trobo el què. Malgrat tot vaig veure l'exposició que té com a objectiu donar la rellevància artística a Gala que no se li havia donat fins ara.

Dos  dels punts en blanc i negre que es venen per a l'ocasió:






Aquests no hi ha manera que s'estiguin quiets. Són l'anvers i el revers d'un punt que fan puzzle.

I dos duos a color:

Dalí d'esquena pintant Gala d'esquena eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides a sis miralls vertaders.1972-73
 Homenatge a Vermeer i el seu famós quadre El taller de l'artista



Aquest és el famós La persistència de la memòria de l'any 31 del passat segle






divendres, 27 de juliol del 2018

Nit del Museu Nacional d'Art de Catalunya 2018- l

Els dissabtes a la tarda és entrada lliure al Mnac , el dissabte 14 de juliol tenia un alicient afegit, era la nit del Museu.
Hi havia programades diferents actuacions, servei express de bar, visites guiades a determinades obres i ofertes de catàlegs a la llibreria.














Com sempre que faig aquesta visita, vaig escollir una sala de la col.lecció permanent per visitar








Aquesta lámpada d' Homar em va encantar.









Aquest moble és un escriptori per a partitures de Jujol






Vaig firar:





dimecres, 25 de juliol del 2018

Institut d'estudis catalans. IEC




A la seu de l'IEC del carrer del Carme 47 de Barcelona es va celebrar un concert de la Cobla Catalana dels Sons Essencials, encapçalada per Marcel Caselles.
El concert pertany a un cicle de concerts anomenat Música al Claustre. Cobles i capelles.El concert va estar molt bé, vàrem sentir música tradicional i nova de trinca, van sonar una jota, una sardana, havanera, contrapàs, ball pla, rebatut, rumba... i ens van presentar un nou instrument musical: la barítona.



Una dada important és el lloc on es feia el concert. El pati de l'antiga Casa de Convalescència de l'Hospital de la Santa Creu.
Té una sonoritat magnífica

Integrada al conjunt de l'Hospital de la Santa Creu, va ser edificada entre 1629 i 1680, fent arribar el seu perímetre fins el carrer del Carme. Gudiol el descriu com un dels darrers exemplars de sobrietat renaixentista abans del ple triomf decoratiu del barroc. A l'entorn d'un pati central quadrat es conforma una mena de claustre de dos pisos. La galeria baixa consta de grans arcs de mig punt sobre pilars rectangulars, mentre que el pis superior dobla el nombre d'arcs i els recolza sobre columnes toscanes. Enmig del pati hi ha un templet sobre el pou, obra de Lluís Bonifaci el Vell (1689) i a l'exterior, a la cantonada amb el carrer Egipciaques, una fornícula amb una imatge de sant Pau, obra d'en Domènec Rovira el Jove (1668). Les magnífiques ceràmiques vidriades que fan d'arrambador són dels segles XVII i XVIII. En destaca el cicle de la vida de sant Pau, de Llorenç Passoles (1679), a l'entrada del recinte. Actualment és la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.

La Casa de Convalescència compta amb un dels pocs jardins penjants de Barcelona, que porta el nom de Mercé Rodoreda.(del webPobles de Catalunya)



El que més em va cridar l'atenció van ser les gàrgoles i els arrimadors de ceràmica



















Es coneix el nom del ceramista que va dissenyar aquestes rajoles. Es tracta de Llorenç Passoles



    Llorenç Passoles (mort l'any 1683) fou un ceramista i escudeller català actiu durant el segle XVII, probablement el més important dels ceramistes catalans del barroc.

    Pertanyent a una família d'escudellers barcelonins, era nét de l'escudeller i gerrer Rafael Passoles i fill de Miquel Passoles i de Paula. El seu fill Pau també va seguir l'ofici familiar.

    Tenia la casa i l'obrador al carrer d'Escudellers de Barcelona i consta que l'any 1631 es va casar amb Eulàlia Tàsies i posteriorment, en segones núpcies, amb Maria Ferrer.

    Va exercir diversos càrrecs dintre de la confraria dels mestres escudellers de Barcelona.
    Plafons de la vida de Sant Pau que decoren el vestíbul de la Casa de Convalescència annexa a l'Hospital de la Santa Creu de de Barcelona
    Plafons del claustre del convent de Sant Francesc de Terrassa
    Frontal d'altar a l'església de Santa Maria de Palau-So
    lità 

    Fa molts anys Biblioteca de Catalunya va editar uns punts de llibre amb aquests enrajolats de la seva seu, paret amb paret amb IEC, el tercer també és atribuït a LL. Passoles