Calaix de Sastre - juliol 26

Ahir, dilluns 20 d'agost, vaig anar a corre-cuita a la Catedral de Barcelona per a encarregar sis mises més per a ma mare.

De camí vaig passar per la llibreria Selvaggio que, miraculosament, encara roman oberta al carrer de la Freneria. Ben bé no és una llibreria, és un temple del paper antic, un lloc absolutament màgic. Li vaig portar una bossa de punts de llibre, potser algun col.leccionista despistat encara hi troba algun tresor que li plagui.

Vaig passar també per la botiga del MHC i vaig trobar un punt de llibre nou molt interessant amb una vista marítima de Barcelona d'en Xavier Mariscal:

Al revers diu que és del mmb, és a dir del Museu Marítim, el que hi ha a les Drassanes. Em va estranyar molt ja que recordo la darrera botiga molt decepcionant. No tenien punts de llibre i els productes estrella eren pelutxos i ninotets de dofins, balenes, pops... Era una establiment més típic del proper centre comercial Maremagnum que no pas d'un Museu. Ara la porta la Capel. Haurem de passar a veure que tenen.

Quan encara era a la Catedral el temps va començar a canviar. Ahir era un dia hiperxafogós i semblava que anava a ploure. La llum va canviar i va refrescar un xic.

Però camí del metro des del MHC va començar a fer molt vent i així vaig saber que a Barcelona no plouria si no que veuríem passar els núvols. 

I va passar allò d' on menys es pensa, salta la llebre. Amb el fort vent van caure de les teulades punts de llibre que havien llençat des d'un helicòpter ara fa un mes.

El "Bombardeig de poemes" és una impactante acció poètica i artística creada pel col·lectiu xilè Casagrande. Aquesta intervenció consisteix a llançar milers de poemes impresos des d'un helicòpter sobre una ciutat, transformant un acte de guerra i terror en una experiència de pau, memòria col·lectiva i cultura. 
El projecte va tenir lloc a la Plaça de la Catedral de Barcelona, al cor del Barri Gòtic, on es van llançar 100.000 poemes escrits per un centenar de poetes catalans i xilens. L'acció va servir per homenatjar les víctimes de la violència històrica i va establir un diàleg entre els bombardejos que va patir Barcelona el 1938 i els que va patir Santiago de Xile durant el cop d'estat de 1973. (ia)

Els he tret prou m.... amb una goma d'esborrar, tot i així es nota que han passat temps a l'aire lliure i al carrer. 

El 20 de juny no vaig poder-ne agafar cap. Era a Galícia on per cert vaig tenir el gust de conéixer en persona a les col.leccionistes galegues Marisa i Justa i al dibuixant del marcapáginas del día 23 (marit de Marisa).

En Lluís, per la seva banda, em va portar punts de llibre de l'espai Betúlia, de Badalona i de l' Associació de Mestres Rosa Sensat.

Bon estiu i fins el setembre!

ptnts