El dia 29 d'octubre al teatre Goya vam celebrar el dia de l'Ictus d'una forma molt especial.
S'hi va fer una petita representació on s'hi presentava una campanya, dedicada als més petits però de la qual tots els grans també hem de prendre bona nota, que dona a conèixer la simptomatologia de l'Ictus i les accions que cal fer davant aquest grup de símptomes. RAPID
R de riure
A d'aixecar els braços
P de parlar
I d'ictus
D de de pressa
Quan detectem que una persona coneguda nostra està "rara", pot ser que estigui començant a patir un ictus. Una forma de detecció és demanar-li que somrigui, que aixequi els braços o que parli. En cas afirmatiu quan somrigui se li torçarà la boca, no ho farà de forma simètrica; en aixecar els braços un d'ells no respondrà i en parlar ho farà de forma inconexa, canviarà paraules, s'embarbussarà... llavors s'ha d'actuar RÀPID, TRUCANT AL 112.
Quan ens ferim amb un Ictus, des dels primers instants milers de neurones moren, quan abans comenci l'actuació hospitalària menor serà l'afectació. Així de clar i ras. Davant del dubte el millor és que un professional decideixi si estem davant d'un cas d'Ictus i si cal actuar o no, la resta dels mortals no tenim prou coneixements com per decidir-ho.
Jo ho vaig viure amb ma mare, es trobava bé i externament ningú hagués dit el que li estava passant, per sort va ser un dia que estava fent gestions a Barcelona amb una veïna i ella va ser la que va detectar les incoherències verbals de ma mare. Li va oferir acompanyar-la al metge però ella es va negar perquè no s'adonava del que li passava i es trobava bé. Per sort la veïna em va trucar i quan vaig veure que la meva mare enlloc de parlar de sanjacobos, deia sanjaimes, que cambiava el gènere parlant de fills enlloc de filles (som dues germanes), que es quedava en blanc i començava a dir no sé... Sí o sí la vaig portar a urgències de Sant Pau, per sort!, des d'aquell dia de Sant Josep, 19 de març de 2014, no hem estat soles. Primer amb l'atenció mèdica i de sala de l'hospital, amb l'acompanyament posterior, perquè un cop assumit el que ha passat no us podeu imaginar el pànic que t'agafa de tornar a "la vida". Tot canvia tant i de forma tan sobtada! Però a Sant Pau tenen la "gràcia d'estressar-te" d'una forma molt peculiar, sense que t'adonis quasi bé: comencen les rehabilitacions físiques, el taller ocupacional i les classes de logopèdia. T'omplen els dies, els pacients milloren, entren en contacte amb altres pacients que estan en situacions semblades, es creen relacions, interaccions...I com a colofó la musicoteràpia, la primera coral d'afàsics d'Espanya, el cor Canta Sant Pau.
Enguany i només per aquesta celebració s'ha creat el Cor Family Godspel amb la nostra coral, la d'Olot, Coral Taliqual i la col.laboració especialíssima del Cor Twocats pel Godspel.
Com veieu la llista d'agraïments és llarguísima i correré el risc de deixar-me algú, aquest algú ja em perdonarà que jo no he patit cap Ictus però la meva malatia em té les facultats cognitives i de memòria un pèl (per dir alguna cosa) limitades:
Als equips d'emergències que actuen amb la necessària eficiència i celeritat
A urgències que no dubten en donar prioritat absoluta als còdigs Ictus
A l'equip de neurologia i a tots i totes les professionals de la sala, perquè a banda de complir amb excel·lència la seva feina hi posen el cor. Només un detall: l'equip d'infermeria ens va fer una xerrada als pacients i familiars sobre el què cal fer un cop surts de l'hospital!
A rehabilitació, taller ocupacional i logopèdia que amb els mitjants i espais limitadíssims oferien un servei high quality. Recordo alguns noms: Yolanda, Irene, Lurdes. Moltes gràcies per la vostra feina i el vostre carinyo. Fins i tot les administratives tenien una paciència infinita, amb els canvis de dies, amb la coordinació d'horaris amb les trucades a ambulàncies...
Al Cor Canta Sant Pau, que ha viscut tantes i tantes experiències positives, que ja porta un grapat d'actuacions fetes, que té un grup de fans incondicionals i que continua creixent dia a dia. Aquí també vull fer esment d'un grapadet de noms que han conformat la motxilla d'experiències dels i les cantaires: la doctora Carmen García, alma mater del projecte, el Ricardo i el Gabriel, els dos directors que han tingut la coral.
També cal agrair la dedicació de les Associacions d' afectats d'Ictus, l'escola de Logopèdia, la Maria Cambray, el grup MUOM, el cor Twocats pel Godspel, el rector de la capella de Sant Pau, el col.legi de psicòlegs, el casal del metge, la Marató de TV3, els músics, que de forma desinteressada ens acompanyen en ocasions, el grup Focus que ha cedit el teatre Goya i tot els seus equips per a la celebració...i tants d'altres que em deixo en el tinter.
I un punt, darrera del qual hi ha molta feina desinteressada.
Feu-lo córrer si el teniu entre mans, la seva difusió és molt important, pot salvar una vida o fer que aquesta, després de l'ictus, tingui més qualitat.
