Roma

Dissabte 14 

Ben d'hora, ens dirigim en autobús cap a Sant Pere del Vaticà, plou. Va ploure tot el dia. Les cues per adquirir les entrades i per entrar eren tremendes. No vam entrar-hi. La botiga oficial tancada perquè hi havia accessos tancats per una visita presidencial.

Al museu ja havíem decidit prèviament que no entraríem, teníem pocs dies i ja l'havíem visitat en altres viatges, doncs adéu vaticà.

Vam dirigir-nos, caminant cap a plaça Navonna. Caminàvem sense pressa, amb capa-impermeable i unes fundes antilliscants a les sabates que havíem comprat per amazon, la única manera de mantenir els peus secs un dia de pluja.

La caminada va ser molt agradable, la plaça preciosa com sempre. Cap al Panteó. Jo recordava una visita al Panteó fa més de trenta anys, en la qual vaig pujar unes escales, vaig entrar en un recinte enorme i buit, vaig gaudir de l'enorme bellesa de l'obra i vaig sortir.

Aquest dissabte de febrer hi havia una enorme cua per agafar tiquet d'entrada i una altra enorme cua per entrar-hi. Recés, pensem! En algun lloc havíem llegit que certs monuments i museus tenien entrada gratuïta per disabili i loro familiari (discapacitats i llurs familiars). Ens vam adreçar als vigilants i els vaig preguntar, van obrir la corda, ens vam donar dues entrades i vam entrar al panteó directes. A partir d'aquí ma germana i jo ens vam convertir en la disabili i el loro.

Vam entrar a moltes esglésies, ja havíem aconseguit canvi en monedes per a les espelmetes. Impossible recordar tots els noms, Maries, Cecília, Sant LLuís dels Francesos, Sant Joan, Sant Giovanni...

Vam anar a la Fontana di Trevi, cua que disabili i loro se salten i quatre euros que ens estalviem ( per fer-te la foto al costat de la font s'ha de fer cua i pagar dos euros)

Dinem, visitem la boca de la Verità, bus i cap a l'hotel a descansar. 

Al vespre, Santa Maria Maggiore i passejada

I més punts de llibre:

18000 passes

Città eterna

Roma es coneix com "la Ciutat Eterna" per la seva extraordinària longevitat, la seva capacitat de renovació constant i la influència històrica i cultural que la fan immortal al llarg dels mil·lennis. 

I Roma enamora, és maca amb tot l'ampli sentit de bellesa, és seductora, amable, orgullosa, hospitalària, neta, cordial, complaent, captivadora. Penso que tots aquests adjectius es poden atribuir a una ciutat gràcies, també, a la seva gent. Roma ha hagut de ser, des de temps immemorials, una ciutat que acull innombrables visitants i això ho tenen escrit els romans en el seu ADN. He estat pocs dies, no hem rebut cap resposta negativa. El tracte de cambrers, taxistes, restauradors, conductors d'autobús, funcionaris de museus, botiguers (ho heu de llegit també en femení)... sempre ha sigut de 10.

Us explico també una mica el perquè d'aquest viatge. El meu nebot Albert i la seva dona havien planificat fer aquest viatge, per qüestions laborals sobtades no el podien fer i es perdia. Ell va tenir la idea de que fóssim la meva germana i jo qui el féssim, per ajudar-nos a guarir una mica la pèrdua recent de la mare.

Un viatge de germanes! ens vam adonar que totes dues soles no ens havíem dedicat mai aquest temps ni aquest espai. Sí que havíem viatjat juntes però, de petites amb els pares i de grans amb les nostres famílies, fills, mare i marit. Ens va fer molta il·lusió.

Ens hem emplaçat a repetir l'experiència cada any, una escapada de germanes a on sigui.

Vam arribar a Roma divendres 13, vora les sis de la tarda. Hotel, deixem l'equipatge, recollim un caminador que havia llogat prèviament, taxi i a sopar al Trastévere.

La mitja hora de taxi pel centre de la ciutat un divendres al capvespre va ser impagable, semblàvem de poble! oh quins monuments, oh quines botigues, ohhhhh quina manera de conduir, oh TOT.

Seguim les recomanacions del gentil taxista, dinem a la pizzeria Ivo. Vam sopar tant bé!, tot era boníssim i el vi blanc frizzante una meravella.

Amb el pap ple, ens vam dedicar al passeig tranquil, vam entrar en unes quantes esglésies que encara eren obertes. ( N'hi ha més de 900!) I hi vam encendre espelmes fins que se'ns van acabar les monedes.

Us poso uns quants punts per obrir boca, a la propera entrada més.

Tretze mil passos

Berlín

 Uns quants punts de llibre de Berlín amb un gust molt DDR