Han passat moltes coses des de la darrera vegada que vaig escriure una entrada.
La que vaig penjar el 30 d'agost la tenia escrita al mes de juliol.
Hem passat un eclipsi total, el meu fill s'ha traslladat al seu pis i jo, ràpidament, he ocupat un nou espai.
Als 65 anys per fi tinc un espai propi, ple de quasi tot el material de punta al coixí, la col.lecció de punts de llibre, els estris de pintura xinesa i unes quantes col.leccions més.
En 1928, Woolf abordó en unas charlas la pregunta de qué necesitan las mujeres para escribir: su respuesta, tan simple como revolucionaria, fue independencia económica y personal, es decir, una habitación propia.web
Des de petita, he compartit espai d'estudi i treball. Amb ma germana, amb el meu marit... em sento molt privilegiada, sobretot en moments com aquests en els quals moltes dones no poden ni plantejar-se un espai propi perquè estan lluitant per un sostre.
Vivim moments difícils.
I tornem a les rutines, trobades d'intercanvis, tallers de punta al coixí, reunions amb l AAVV Torrent de la Guineu-Navas, la piscina, les llibreries, les exposicions, dinars familiars i la misa mensual en nom de ma mare.
Ja us he explicat que tots els 22 de mes a les 12 del migdia vaig a sentir la missa que tinc encarregada a la Catedral. Sincerament si ho hagués de fer a la parròquia del barri, no hi aniria.
El 22 de juliol, la botiga del Claustre era tancada per reformes. A l'agost era al poble i no vaig anar-hi i el 22 de setembre la flamant nova botiga ja era oberta. La porta Laie i em va sorprendre molt que han inclòs punts de llibre de paper en el seu catàleg. Darrerament totes les novetats de botigues Laie de Barcelona són en metall (Picasso, Macba, Pedrera, Sant Pau, Park Güell, Caixa Fòrum).
Us mostro les novetats:






























































