dimarts, 29 de setembre del 2026

El retorn a les rutines

Han passat moltes coses des de la darrera vegada que vaig escriure una entrada.

La que vaig penjar el 30 d'agost la tenia escrita al mes de juliol.

Hem passat un eclipsi total, el meu fill s'ha traslladat al seu pis i jo, ràpidament, he ocupat un nou espai. 

Als 65 anys per fi tinc un espai propi, ple de quasi tot el material de punta al coixí, la col.lecció de punts de llibre, els estris de pintura xinesa i unes quantes col.leccions més.

En 1928, Woolf abordó en unas charlas la pregunta de qué necesitan las mujeres para escribir: su respuesta, tan simple como revolucionaria, fue independencia económica y personal, es decir, una habitación propia.web

Des de petita, he compartit espai d'estudi i treball. Amb ma germana, amb el meu marit... em sento molt privilegiada, sobretot en moments com aquests en els quals moltes dones no poden ni plantejar-se un espai propi perquè estan lluitant per un sostre.

Vivim moments difícils.

I tornem a les rutines, trobades d'intercanvis, tallers de punta al coixí, reunions amb l AAVV Torrent de la Guineu-Navas, la piscina, les llibreries, les exposicions, dinars familiars i la misa mensual en nom de ma mare.

Ja us he explicat que tots els 22 de mes a les 12 del migdia vaig a sentir la missa que tinc encarregada a la Catedral. Sincerament si ho hagués de fer a la parròquia del barri, no hi aniria.

El 22 de juliol, la botiga del Claustre era tancada per reformes. A l'agost era al poble i no vaig anar-hi i el 22 de setembre la flamant nova botiga ja era oberta. La porta Laie i em va sorprendre molt que han inclòs punts de llibre de paper en el seu catàleg. Darrerament totes les novetats de botigues Laie de Barcelona són en metall (Picasso, Macba, Pedrera, Sant Pau, Park Güell, Caixa Fòrum).

Us mostro les novetats: 







Aquests cinc que venen a continuació van dins una carpeta:










diumenge, 30 d’agost del 2026

Frans Pourbus

 

El punt de llibre que vaig fer per a la Trobada Boja d' Olot va ser aquest:


És un punt que conté una imatge a l'anvers i al revers de tal manera que amb dos es fa un puzle.
El vaig fer a partir d'una fotografia que jo mateixa havia pres del detall de la mà que sosté un mocador amb punta al coixí. 


També tenia foto del quadre sencer, però se'm va perdre.
Em sonava que l'havia fet a Madrid. A partir del detall vaig fer cerca i no vaig trobar el quadre.
Em feia molta ràbia no poder dir el nom de l'artista. Em va fascinar el detall del mocador. Les puntes tenen tot l'aire de tenir factura de Flandes, el detallisme és tan impressionant que hom pot dir el nom dels punts que s' utilitzen. Fins i tot hi són marcats els puntillons de les vores... 

A Madrid li vaig comentar a la Chelo. Mentre tornava amb el tren cap a Barcelona vaig rebre un wp seu. Havia trobat l'obra al catàleg del Museu del Prado però no era allà on jo l' havia fotografiat si no en una exposició al Caixa Fòrum de Barcelona. 
Es titulava Rubens i els artistes del barroc flamenco i el quadre en concret és aquest:


Frans Pourbus, el joven
Maria de Medici, Reina de Francia

Gràcies Chelo

dimarts, 21 de juliol del 2026

Calaix de Sastre - juliol 26

Ahir, dilluns 20 d'agost, vaig anar a corre-cuita a la Catedral de Barcelona per a encarregar sis mises més per a ma mare.

De camí vaig passar per la llibreria Selvaggio que, miraculosament, encara roman oberta al carrer de la Freneria. Ben bé no és una llibreria, és un temple del paper antic, un lloc absolutament màgic. Li vaig portar una bossa de punts de llibre, potser algun col.leccionista despistat encara hi troba algun tresor que li plagui.




Vaig passar també per la botiga del MHC i vaig trobar un punt de llibre nou molt interessant amb una vista marítima de Barcelona d'en Xavier Mariscal:



Al revers diu que és del mmb, és a dir del Museu Marítim, el que hi ha a les Drassanes. Em va estranyar molt ja que recordo la darrera botiga molt decepcionant. No tenien punts de llibre i els productes estrella eren pelutxos i ninotets de dofins, balenes, pops... Era una establiment més típic del proper centre comercial Maremagnum que no pas d'un Museu. Ara la porta la Capel. Haurem de passar a veure que tenen.

Quan encara era a la Catedral el temps va començar a canviar. Ahir era un dia hiperxafogós i semblava que anava a ploure. La llum va canviar i va refrescar un xic.





Però camí del metro des del MHC va començar a fer molt vent i així vaig saber que a Barcelona no plouria si no que veuríem passar els núvols. 
I va passar allò d' on menys es pensa, salta la llebre. Amb el fort vent van caure de les teulades punts de llibre que havien llençat des d'un helicòpter ara fa un mes.





El "Bombardeig de poemes" és una impactante acció poètica i artística creada pel col·lectiu xilè Casagrande. Aquesta intervenció consisteix a llançar milers de poemes impresos des d'un helicòpter sobre una ciutat, transformant un acte de guerra i terror en una experiència de pau, memòria col·lectiva i cultura. 
El projecte va tenir lloc a la Plaça de la Catedral de Barcelona, al cor del Barri Gòtic, on es van llançar 100.000 poemes escrits per un centenar de poetes catalans i xilens. L'acció va servir per homenatjar les víctimes de la violència històrica i va establir un diàleg entre els bombardejos que va patir Barcelona el 1938 i els que va patir Santiago de Xile durant el cop d'estat de 1973.
 (ia)










Els he tret prou m.... amb una goma d'esborrar, tot i així es nota que han passat temps a l'aire lliure i al carrer. 

El 20 de juny no vaig poder-ne agafar cap. Era a Galícia on per cert vaig tenir el gust de conéixer en persona a les col.leccionistes galegues Marisa i Justa i al dibuixant del marcapáginas del día 23 (marit de Marisa).

En Lluís, per la seva banda, em va portar punts de llibre de l'espai Betúlia, de Badalona i de l' Associació de Mestres Rosa Sensat.














Bon estiu i fins el setembre!
ptnts