La Topera

 

Editorial Finestres

 

Som l’Editorial Finestres i fem còmics en català. El projecte sorgeix el 2021 amb la voluntat d’enfortir la presència del còmic dins l’ecosistema literari català. Som conscients del buit existent a casa nostra, però no estem sols.


Hem publicat més de quaranta títols amb grans noms com Nadia Hafid, Marina Sáez, Raquel Gu, Pau Valls, Max o Genie Espinosa, que conviuen al nostre catàleg amb autoria internacional com Jillian Tamaki, Léa Murawiec, Daniel Clowes, Catherine Meurisse, Christophe Blain, Liv Strömquist, Jérémie Moreau o Rutu Modan, entre d’altres. Comprendreu que n’estiguem orgullosos.

Amb la premissa de consolidar l’aposta pel còmic contemporani en català, l’autoria local passa a primer pla perquè volem ser aparadors del descobriment i exportadors del talent. També publiquem clàssics del còmic mai traduïts a la nostra llengua i seleccionem títols de l’actualitat internacional. A més, el nostre catàleg s’amplia amb les obres guanyadores del Premi Finestres de Còmic en Català que convoca anualment la Fundació Finestres.web

Els Nabís

 Fins el 28 de juny d' enguany podem gaudir, a la Pedrera,  de l'exposició Els Nabís, de Bonnard a Vuillard.

La Pedrera presenta «Els Nabís: de Bonnard a Vuillard», la primera gran mostra a Barcelona dedicada de manera exclusiva a aquest moviment clau de la modernitat artística. L’exposició reuneix una àmplia selecció d’obres realitzades entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, i proposa un recorregut que permet descobrir els principis estètics i conceptuals d’un grup fonamental en la transició entre l’impressionisme i les primeres avantguardes.

L’art dels nabís convida a una mirada atenta i sensible. A través del color, la forma i el ritme compositiu, les obres exploren el caràcter decoratiu de la pintura i la seva capacitat per integrar-se en la vida quotidiana. El visitant s’endinsa en un univers on pintura, arts decoratives i arquitectura dialoguen constantment, i on l’art es concep com una experiència global.

Més enllà d’una exposició, «Els Nabís: de Bonnard a Vuillard» ofereix una oportunitat única per redescobrir l’imaginari creatiu d’un moviment que va defensar la unitat de l’art i va obrir el camí cap a la modernitat, en plena sintonia amb l’arquitectura modernista de La Pedrera.web

És una exposició molt recomenable. Poder gaudir tranquilament de més de dues-centes obres procedents del Musée d'Orsay és un luxe que no se'ns presenta molt sovint.

També hi venen quatre punts de llibre:

Llibreria Pebre Negre

La llibreria del Clot, Pebre Negre, ens ha sorprès amb aquests magnífics punts de llibre, que formen puzzle:

Arrivederci Roma

 Diumenge 15 de febrer

És l'últim dia a Roma, dilluns no compta perquè marxem a l'aeroport i punt.

Ben d'hora ens dirigim a Villa Borghese amb un autobús (els bitllets de bus només costen un euro i mig).

Travessem una petita part dels jardins, passem pel costat de la casa del cinema i anem a petar a l'impressionant edifici on és la Galeria.

En los alrededores de las instalaciones de la Galería Borghese, en la colina del Pincio, se encuentra la antigua finca, propiedad de la acaudalada familia Borghese desde 1580. Por orden del cardenal Scipione Borghese, el viñedo se convirtió en parque. La construcción de la Villa Borghese Pinciana finalizó en 1633. Incluía otros edificios, como una pajarera y un invernadero. En el siglo XIX, el parque fue objeto de una importante reforma y reconstruido al estilo inglés con varios estanques y fuentes. Finalmente, en 1903, el parque fue adquirido por el ayuntamiento de Roma y se le dio la función de parque público. Hoy en día, el mayor parque de Roma es el lugar ideal para escapar de la ajetreada ciudad.

Em fa molta il·lusió perquè ni ma germana ni jo l hem visitat mai. Havia intentat treure entrades per internet però estaven exhaurides tot i així vam pensar que si no podíem entrar com a mínim veuríem els jardins i l'edifici per fora.

Hi ha una cua enorme.

Ens dirigim a informació i ens expliquen que la cua és per adquirir entrada pel mateix dia, que val més barata perquè és the last moment, només tretze euros, però que disabile e loro tenim entrada gratuïta i immediata! aquí si que no m'ho esperava.

Vam poder visitar-la amb calma, comprar a la botiga, prendre un café i vam sortir dels jardins per un altre camí i vam agafar un bus que ens portava al Campidoglio.

Aquí ja es va desfermar la bogeria absoluta. Sabeu el que és caminar pel centre de Barcelona quan són les festes de la Mercè o pel centre de Sevilla quan passen les processons? Això era El Campidoglio i la plaça Venezzia diumenge al matí.

No vam entrar als Museus Capitolins, ja ho havíem fet i després de veure les vistes del Foro vam decidir anar caminant cap al Colosseo.

En passar davant del pastís vam veure que es podia entrar lliurement i amb un ascensor vam arribar a la terrassa del pastís ( el monument Nacional a Vittorio Emanuele II).

I oh sorpresa! la visita podia continuar pujant dalt de tot del monument i obtenint així una vista de Roma de 360 graus.

Loro i disabile ens vam estalviar  18 euros més per cap i sense cua d'ascensor.

Vam dinar a la cafeteria de la terrassa (dues focaccias increiblement bones amb Spritz-Aperol)

Vam visitar les sales en honor de la recent unificació d'Itàlia i ens vam dirigir cap al Colosseo però la gran avinguda que hi porta directament era tallada i  no vam veure factible una altra ruta que incloïa escales infinites, busos atapeïts o taxis inexistents.

Vam entrar a més esglésies, a la botiga d'una exposició sobre Mucha, vam passejar per carrerons menys transitats i bus cap a l' hotel.

No vull que sigui un adéu per sempre. Vull tornar-hi

I més punts de llibre:

Les quatre primeres son postals gratuïtes i el punt de llibre que hi ha a continuació és l'únic que em van donar a la llibreria Sant Paolo. No vaig poder entrar a més llibreries grans. A continuació hi ha el suport d'un llapis de la Galleria Borghese.

13000 passes