intercanviar punts de llibre i fer puntes
Intercambiar puntos de libro
trukatu bookmarks
marcadores trocados
Swap bookmarks
partager des signets
Aktie Lesezeichen
segnalibri di condivisione
Dela bokmärken
bladwijzers aandeel
доля закладкі
mübadiləsi bookmarks
العناوين تبادل
交換のブックマーク
Vyměněné záložky
עקסטשאַנגעדבוקמאַרקס
Que una editorial arribi al 50è aniversari mantenint un alt nivell de qualitat és una notícia molt bona. Quan m'he apropat a un llibre d'Anagrama ho he fet amb molta tranquil·litat, saps que l'obra ha estat curosament triada, de fet és l'editorial, en paraules de Jorge Herralde, que ostenta el récord del nombre més gran de llibres segrestats pel franquisme.
Ara, no sé si és per l'aniversari o per altra raó, estan donant un altre format als seus punts de llibre. espero que sigui així perquè els últims que he agafat m'agraden molt:
Aquestes 10 estan numerades de l'u al deu, així es pot veure al revers:
A la Biblioteca Arús s'està duent a terme des del 16 de setembre una exposició que té un títol molt llarg, Música i Art a la litografia vitolfílica i la pintura. L'organitza el grup Vitolfílic de Barcelona. La vaig veure fa un parell de mesos. Ahir vaig tornar a passar per la biblioteca a preguntar si ja tenien el nou punt del 2022 i no, encara no l'han editat però em vaig trobar amb aquesta sorpresa:
Les agendes, llibretes, estoigs i tots els accessoris de la marca Paperblanks em fascinen.
Els punts de llibre també. Malgrat són fets amb paper aconsegueixen una textura única.
Signatura de Cervantes a la carta al rei i imatge del Quijote.
Las aventuras de Don Quijote no acabaron al final de la novela: quizá deseoso de evitar cualquier contratiempo en la publicación de su magnífica obra, Cervantes escribió una carta al rey solicitándole permiso para publicarla, pero el proceso resultó ser una odisea, casi tanto como escribir la propia novela. La primera parte de El Quijote fue editada en Europa por el librero Francisco de Robles en 1605, y 400 ejemplares de la primera edición se enviaron a América con la esperanza de conseguir un contrato de publicación en el Nuevo Mundo. Pocos fueron los libros que sobrevivieron al viaje, ya que muchos de ellos se perdieron en un naufragio cerca de La Habana y el resto cayó en manos de los piratas, que produjeron sus propias ediciones derivadas sin pagar derechos de autor a Cervantes. web
Didàctica i molt ben presentada. Em va agradar molt.
Com vaig fer moltes fotos he fet un àlbum, qui les vulgui veure que cliqui aquí.
A l'actualitat hi ha dues exposicions de Banksi a Barcelona. S'ha d'anar amb compte. Una és al carrer Trafalgar en una galeria d'art, el que mostren són reproduccions. La del Dhub mostra originals.
Una curiositat, la biblioteca El Clot-Josep Benet és a l'edifici del Dhub, el seus aparadors són molt originals i curosos. Us mostro una part:
Nova exposició al Mnac: Reconèixer Gaudí. Foc i cendres.
Està molt bé. Es parla de forma seriosa de la figura de l'arquitecte i se'l contextualitza com cal.
Antoni Gaudí (1852-1926) és, sense cap mena de dubte, l’arquitecte català més popular i reconegut en l’àmbit internacional.
Podem replantejar-nos avui la imatge que tenim d’ell? La resposta la trobareu en aquesta exposició, que ens proposa una nova mirada sobre l’arquitecte, un exercici de desconstrucció del mite, de l’artista i de la seva obra, sovint reduïts i simplificats fins al punt de convertir-los en una marca.
I és que Antoni Gaudí és un personatge complex, que realitza la seva obra dins d’estratègies polítiques, ideològiques i estètiques ben concretes.
Gaudí no era un místic absent del món
Vint anys després de la celebració de l’Any Gaudí, el Museu Nacional presenta una exposició que s’allunya dels tòpics i recorre en la seva totalitat la trajectòria de l’arquitecte.
A través d’una museografia basada en la teatralitat i l’acumulació d’objectes, com si es tractés del taller de Gaudí, es presenten més de 650 elements —obres d’art, objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, documentació, plànols i fotografies— procedents d’un centenar de col·leccions nacionals i internacionals, inclosa la del Museu, que compta amb un important conjunt d’obres de l’arquitecte.
L’exposició, que es podrà veure al Musée d’Orsay de París del 14 de març al 17 de juliol de 2022, demostra que Antoni Gaudí no treballava aïllat del món i el situa en el context internacional de l’època amb obres de Geoffroy-Dechaume, Thomas Jeckyll, William Morris, Auguste Rodin i Eugène Viollet-le-Duc.(web del Museu)
La nit era excepcional. Molt clara
Estem tornant als bons costums, com per exemple la copeta de cava.
Hi havia molta gent i era difícil fer fotografies
En aquest espai hi havia el rebedor original de la casa Milà o Pedrera, són peces disperses que han anat a parar a diferents col.leccionistes i que han aconseguit tornar a muntar per a aquesta exposició.
Les dues obres que hi ha a continuació no són de Gaudí, són del mestre Jujol, hi vull fer esment expressament perquè quasi tothom coneix Jujol i a Gaudí també, pel famós trencadís, aquesta seria la part folklòrica, fàcil, turística i mercantilitzant dels dos artistes. El trencadís va ser una solució decorativa més de les moltes que van emprar i és amb aquesta idea de "marca" amb la qual vol trencar aquesta exposició.
Vista de lluny aquesta obra de gran format de Jujol sembla un Tàpies
aquest moble és hipermoderníssim i està molt lluny dels mobles de l'época, seria un precursor dels mobles per discos de l'època pop.
Si algú vol aprofundir en el contingut de l'exposició que cliqui aquí
L'únic punt de llibre que he trobat a la botiga m'ha decebut molt, moltíssim:
estava a la part d'infantil, és clar, no hi havia cap altre punt nou fet expressament per a l'esdeveniment, sí que hi venien un de fusta magnètic d'una cadira, que tenen sempre.
