Si al Nadal de 2019 ens haguéssim vist en els futurs nadals no ens ho haguéssim cregut.
Un any més amb la merda del Covid separant famílies i limitant-nos els moviments.
El dia de Nadal sempre dinàvem juntes ma mare, la meva tia, ma germana i els seus fills, en LLuís, els meus fills i jo. Som dotze, massa persones i massa bombolles. Vindran més nadals, sense mascareta? Això espero i desitjo.
Enguany, malgrat la manca de celebració, a casa hem estat entretinguts. El meu fill gran, en Pere, ha anat a viure a casa de l'àvia, on feia cinc anys que hi vivia el petit, en Lluís. Hi ha anat a viure amb la seva parella, la Irene. La Irene és una noia meravellosa, estem encantats de que formi part de la nostra família.
En Lluís ha tornat a casa, hem tingut feineta. Perquè tot plegat ha estat un doble trasllat. En Pere i la Irene cap a Can Baró amb el seu llit i les seves caixes. En Lluís que ha tornat amb el seu llit i les seves caixes però que no s'ha instal·lat a la seva antiga habitació, la que era la seva habitació estava ocupada per arxivadors i caixes de punts de llibre, la col.lecció de ventalls, de sabons, de postals, de baldufes...Us podeu imaginar la feinada, hem estat deu dies buidant, removent, pintant, netejant, col.locant, pujant i baixant de tamborets, escales, llençant trastes, ordenant i reordenant. Ara hem acabat i n'estem prou satisfets.
És per això que aquests dies no he penjat entrades, ni punts nous, no em quedaven forces per pensar-hi ni tenia accés al material que estava soterrat davall de caixes, bosses i motxilles.
Malgrat tot, els sobres han anat arribant a la meva bústia i un cop classificat el material me n'he adonat que m' han arribat prou felicitacions:
i?
la primera persona que endevini el que hi ha a les imatges tindrà un regal sorpresa.
