diumenge, 31 de desembre del 2017

Les lluminetes

Ja hi ha guanyadora de la rifa.

https://puntsdellibreroser.blogspot.com.es/2017/11/les-lluminetes-rifa.html

Esgrafiats



Fa uns mesos vaig dedicar una entrada al Born, al final de tot em referia a uns esgrafiats d'una casa que hi ha  front de l'entrada principal a mà dreta. Havia vist a diferents botigues foulards, llibretes, imants.. inspirats en el motiu de la façana però cap punt de llibre. A la meva entrada animava a fer-ho.
 Doncs ja ha arribat el moment:





L'empresa barcelonning és qui els ha editat. Si cliqueu l'enllaç hi veureu alguns dels productes i una breu explicació del serigrafiat.


Aquesta tècnica decorativa de façanes no la trobem únicament als edificis modernistes. A Barcelona hi ha molts exemples sobretot a Ciutat Vella, però  de l'època modernista queden més vestigis, es calcula que només a l' Eixample hi ha més de quatre-cents edificis amb esgrafiats.



Un dels exemples més moderns el trobem a la façana del Col.legi d'Arquitectes davant de la Catedral.


Són de Picasso i ja tenen més de cinquanta anys.

dissabte, 30 de desembre del 2017

La font de Mimir

Quin descobriment!
Repasant la llista de llibreries de Barcelona em vaig adonar que hi havia una molt propera al meu domicili i que no havia trepitjat mai: La font de Mimir.
El tracte és super amable i la llibreria hi té de tot i per a tots els gustos. Una bona combinació de llibreria de barri i d'establiment arrelat al territori amb l'objectiu de ser agents dinamitzadors de cultura i d'estima per a la lectura.
Ja han passat set anys des de que van començar aquesta valenta aventura. 
Que compleixin molts més, llibreries així són necessàries sobretot als barris. En tot el districte de Nou barris al qual pertany La Font de Mimir només hi ha dos llibreries més a l'altra punta dels districte i les dues franquícies de Fabra i Puig: Santos Ochoa i Abacus que tenen un estil molt diferent.









divendres, 29 de desembre del 2017

En Euskera

 Me encantan estos marcapáginas que me envió Castillo.
La mayoría de ellos promocionan talleres de álbum ilustrado. 













Muchísimas gracias!

dijous, 28 de desembre del 2017

Novetats novedoses

Des de la tornada de les obres de Sixena a l'Aragó, al Mnac han rebut un allau de demandes d'obres que els catalans varem expoliar a diverses zones d'Espanya i s'han posat mans a l'obra a editar punts de llibre per poder quedar-se com a mínim amb els drets d'autor de les imatges, saben perfectament que ningú els pagarà ni un duro per les despeses de neteja i conservació i han pensat que més val això que res.
Han posat a la venda de moment una col.lecció de cent punts. 
Us hi poso una mostra:









Valen 50 euros els cent si compres la col·lecció completa, solts valen 0,75 € i si ets amic de Museu et fan un 10% de descompte.
Si s'escampa l'exemple i comencen a fer això al Prado, als Arqueològics, al Marès... podem acabar tots arruïnats.
I no parlem del Louvre, la National Gallery...


Impedimenta ha tret una altra "dama oscura", diuen que és la més letal de tot el grupet. Vol ser presidenta i quan veu un llaç de color groc segrega bava amb escuma taronja.





dimecres, 27 de desembre del 2017

Negra i criminal




Fa dos anys, el 12 d'octubre, el blog de Negra y Criminal publicava aquesta entrada:



Librería Negra y Criminal



4 de Diciembre de 2002

3 de Octubre del 2015



“estaba hecha del material con el que se construyen los sueños”



foto si

La seva web es va inaugurar el 27 de maig de 2003, el dia del 109 aniversari de Dashiell Hammett i  sempre va ser un referent per als apassionats del génere.
Paco Camarasa, el llibreter, no ha deixat de banda la seva dedicació al tema i ha continuat sent comissari de la bcnegra fins l'any 2017, impartint seminaris a l'Ateneu, dirigint clubs de lectura i moltes més activitats que hi tinguin a veure amb la novel.la negra.
Des de les novel.les de polis i lladres que jo havia vist llegir al meu pare quan era petita a l'allau actual, passant per l' época de reivindicació i dignificació del gènere, han passat un grapat d'anys. I tota aquesta informació i evolució, en Paco la domina com pocs.

El passat mes de novembre li va ser atorgada, merescudament, la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de la ciutat de Barcelona. En el seu discurs deia estar doblement content ja que en el mateix ple del mes de març que li va reconèixer aquest honor li va ser retirada la medalla de la Ciutat a Rodolfo Martin Villa, al qual va dedicar aquestes carinyoses paraules:



Cuando en los sesenta dejé la adolescencia y llegué a la universidad se notaba aún la omnipresencia oscura y turbia de Martín Villa, Jefe Nacional del S.E.U, el sindicato obligatorio y franquista en la Universidad. Aún no había cumplido los treinta y nuestro siniestro personaje ya era un jerarca franquista, con coche oficial. Ya no lo dejaría nunca.


Entre diversos agraïments té un d'especial per al sempre enyorat Manuel Vázquez Montalbán

Siempre estoy en deuda con Manuel Vázquez Montalbán. En la universidad, Carvalho era la excusa para poder leer novela policíaca ante los militantes del realismo socialista. Vazquez Montalbán era un intelectual (el más grande en mi opinión) que escribía novelas policíacas. Aún no sabía que eran negras. En el 2005, en el inicio del Año del libro y la Lectura, un encuentro sobre Vázquez Montalbán, desbordó las previsiones del Instituto de Cultura de público y de repercusión mediática. Ello posibilitó que Ferrán Mascarell, entonces Regidor de Cultura aceptara que el ICUB organizara BCNegra. Tuve el honor de ser nombrado Comisario.



I així també descobrim l'orígen del BCNegra.

Com a mostra uns quants punts de llibre:










Ja sabem el guanyador de l'edició 2018, en la qual s'estrena com a comissari l'escriptor Carlos Zanon, es tracta de James Ellroy 


La web de la propera edició ja està en marxa, encara molt plena de lorem ipsums però poc a poc s'anirà omplint.



dilluns, 25 de desembre del 2017

Llibreria Barataria

Dimecres, 20 de desembre em vaig aixecar disposada a visitar el Monestir de Sant Pau del Camp, fa temps que no hi entro, potser anys. Però entre que passen els dolors del matí, que faig alguna cosa per casa...se'm passa el  temps i vaig arribar ja que tancaven!
Només el vaig veure per fora.




És un exemple de romànic avui en dia al mig de la ciutat.
Vaig decidir allargar el passeig i passant pel carrer de Tamarit vaig albirar una llibreria que no em sonava:



En entrar ja em van informar que era nova i que inauguraven a la tarda!

foto de Barataria.



No m'hi vaig poder arribar, amb una sortida al dia ja quedo esgotada pero si que vaig fer fotos i la Carme Moreno, editora de Barataria em va estar informant amablement que havien pres la decisió d'obrir la llibreria i donar així un doble impuls a l'Editorial.


El desijo tot l'éxit del món.
Malgrat fer l'inauguració oficial el dia 20, ja portava uns dies oberta i fins i tot ja havien dut a terme la presentació d'un llibre de Pablo Sánchez, La vida póstuma, de l'editorial Algaida.







Em va agradar molt, hi tornaré.




Encara sou a temps de participar a la rifa. Cliqueu aquí 
Només falten 5 dies!

diumenge, 24 de desembre del 2017

Altres nadals



La nit de Nadal és tradició que els més petits de la casa, enfilats dalt la cadira, recitin el vers de nadal.

Aprofito la tradició i , no recitaré, transcriuré els dos poemes que he enviat a les meves nadales, així tothom pot veure les dues versions:






Hablan los pastores

(Villancico)



¡Ya está bien!

¡Ya está bien,

que se nos va a helar!


¡Tanto adorar al chaval

y nadie tiene cojones

de darle sus pantalones,

sus sayas

o su morral!


¡Tanta mirra

y tanto incienso,

y el desnudito entre el pienso!


Pienso...

Pienso que nadie le quiere:

su tiritera me hiere

en esta noche tan puta.


¡Muchachos, traed viruta,

que vamos a hacer una hoguera,

antes de que se nos muera

de frío la salvación!



-Gloria Fuertes-

(Extraído del ensayo Gloria Fuertes canta la Navidad de Fernando Carratalá Teruel)




Avui hi haurà persones que no gaudiran del Nadal com ho fem nosaltres.










dissabte, 23 de desembre del 2017

Adolf Loos





M'ha sorprès molt l'exposició que ha fet el Museu del Disseny de Barcelona sobre aquest arquitecte vienès de principis del segle passat  .

Els adjectius són múltiples: fantàstica, brutal, didàctica, extraordinària, colossal, fenomenal, formidable, genial, magnífica, sensacional, tremenda...
Cal dir que l'edifici del DHUB té a la planta baixa un extens espai expositiu, una cosa és tenir-lo i altra saber-ho aprofitar. I l'ha sabut aprofitar molt bé.
Es pot circular amb facilitat en els sis espais en els quals està dividida. I els objectes exposats estan contextualitzats d'una forma molt intuitiva. Si es vol aprofundir hi ha suficient informació visual, escrita i audiovisual com per passar-hi molt de temps.










 A la darrera part trobem projectes mai duts a terme però que resumeixen d'alguna  forma la seva visió de l'arquitectura i els seus interiors:





Adolf Loos reivindica l’ofici en l’arquitecte i la tradició constructiva, ja que considera que no cal inventar res sinó només construir segons la tradició i les millores tècniques de cada època: “L’arquitecte és un paleta que sap llatí”, afirma. D’aquí l’ús de la columna dòrica o de la piràmide com a base constructiva. A ulls de la postmodernitat és un referent el projecte de seu per a The Chicago Tribune, un edifici amb forma de columna dòrica revestit de granit negre sobre un pedestal cúbic que, il·luminat, sembla un llum.


“Només hi ha una petita part de l’arquitectura que pertanyi a l’art: el monument funerari i el monument commemoratiu. Tota la resta, el que serveix per a un fi, ha de quedar exclòs del regne de l’art.”
Adolf Loos
(Del web del MDB)

Finalment, trobo molt encertat l'espai dels petits: