Biblioteca Arús 2021

M'he passat la setmana enganxada als actes de la bcnegrambla, hi ha hagut de tot taules molt interessants i d'altres més banals, quan m'avorria passava a mirar altres activitats: podcast, ruta literària, poesia, música amb Dani Nel.lo, Miqui Puig i Tori Sparks...

A l'Arús, com a cada edició de bcnegra, han muntat la petita exposició al voltant de l'univers de Sherlock Holmes, enguany li ha tocat al dolentíssim Moriarty.

La Biblioteca Arús sempre em sorprèn amb alguna informació que desconec.Per exemple no sabia que la documentació personal d' Enrique Tierno Galván hi és dipositada des del 2012.

El punt de llibre calendari d'enguany és molt bonic. 

Són una mena de motllures  que es troben a l'edifici.

La celebració dels 125 de la biblioteca va ser l'any passat:

I de l'any passat és el següent punt:

Encara tinc repetits un parell, si a algú l'interessa ja ho sabeu.

Des de Mollet 3

 

Aquests puzles i el punt de Sant Jordi també van venir de Mollet

Moltíssimes gràcies

Des de Mollet 2

 

L'alou de Sant Sebastià de Montmajor està documentat des del i el 1098 ja pertanyia al monestir de Sant Cugat. Durant els primers temps de repoblació, algunes parcel·les de terra van ser donades a l'orde de Sant Benet. I amb l'auspici d'aquest orde es van fundar parròquies com la de Sant Sebastià de Montmajor. Aquestes parròquies, en beneficiar-se dels acords de pau i treva, van donar lloc a petits nuclis de poblament. El 1216, el bisbe de Barcelona va confirmar la donació de Sant Sebastià a l'església de Caldes.

En ocasió de l'Exposició Universal de 1828-1929, i formant part de l'anomenat Poble Espanyol, es reproduí aquest singular temple.

Edifici romànic de tipus llombard dels s. XI-XII. El lloc on es troba la capella és molt antic i fou habitat ja en època romana. Esmentada el 1072, es troba documentació del 1101 i del 1125. L'any 1039 Guislabert I de Barcelona féu donació a la seva filla Arsenda de l'església de Santa Justa. El 1159 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, empenyora a Guillem Mainart el que té a Santa Justa per 2.500 morabatins, (equivalent al dinar d'or musulmà dels almoràvits).

Hi ha referències d'aquesta església des de l'any 975, i se la vincula al monestir de Sant Pere de les Puel·les. 

En l'ídex toponímic del Cartulari de Sant Cugat del Vallès, tenim una cita de Santa Maria de Palacio Salatha on ja se la cita com a "parrochia" en un document de 1071. 

Sant Cebrià de Cabanyes consta consagrada pel bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, el 3 de juny de 1192

El lloc és documentat l'any 963 i l'any 1028 es documenta la parròquia en una escriptura de venda d'un alou,

El revers d'aquests punts és així:

Des de Molllet

 El col·leccionista Pere Campos em va enviar una sèrie de dotze punts de llibre  del Mercat t'Intercanvi, Brocanters , Antiquaris i Promoció del col.leccionisme que es celebra el primer diumenge de cada mes a  Mollet del Vallès.

L'església de Santa Maria va ser consagrada l'any 1007. Apareix esmentada com a parròquia en un testament l'any 1089 en què Umbert, fill de Gerbert, en que va deixar totes les seves pertenències "in parroquia S. Marie de Galex".

La primera referència és de 993, quan Ermengarda "Bona Dona" i Na Eldregodo donen a Sant Cugat terres i horts que tenen a Parets i que limiten amb l'església de "Sant Vicenç i Santa Leda"

L'església apareix documentada des de l'any 983, en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès.

En l'ídex toponímic del Cartulari de Sant Cugat del Vallès, tenim una cita de Santa Maria de Palacio Salatha on ja se la cita com a "parrochia" en un document de 1071 (doc.672).

Segons el pergamí que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la consagració del temple de Santa María de Palau Solitar fou el 14 de novembre de 1122.

El 1005 consta documentada l'església de Santa Maria dins el castell de Castellruf i just un segle més tard, el 1105, el bisbe de Barcelona Berenguer Bernat, va consagrar l'església parroquial del poble, la qual cosa significà que l'anterior terme va ser renovat. Més tard, el 1161, el bisbe Guillem de Torroja dóna la parròquia, amb els seus alous, béns i la sagrera, a la Canònica de Barcelona.

El lloc de Barberà del Vallès és documentat des de l'any 986 i el castell des del 1005. El 1006, s'esmenten les esglésies de Barberà, una de les quals devia ser la que precedí l'actual església romànica de Santa Maria, que fou construïda la segona meitat del segle XI (el 1067 i el 1074 hi ha notícia de deixes per a l'obra de l'església) i consagrada sota l'episcopat de Sant Oleguer (1116-1137).

Els dibuixos són d' en Jordi Mas Gómez, sogre d'en Pere. Si voleu veure més obres d'en Jordi Mas cliqueu aquí.

Ana Burillo

 El dia que em vaig trobar amb l'Eli, vam entrar a la llibreria Nollegiu, no tenien gaires novetats (en quan a punts es refereix), perquè novetats en llibres, les que vulguis.

Al taulell tenien en venda unes postals molt maques i vaig comprar-ne una:

Tafanejant per internet vaig trobar aquesta informació:

Un lugar ens proposa una reflexió sobre com transformem els espais d’habitabilitat i els espais de relació, sobre els canvis en les relacions i en la comunicació en un món amb cada vegada més canals de comunicació, sobre la proximitat o llunyania de les relacions, sobre els llocs antropològics, llocs d’identitat i relacionals i els espais no-lloc, mancats de relacions o vertaderes trobades amb l’altre, i sobre com la pèrdua de l’entorn natural ens deshumanitza.

Un lugar

Ana Burillo

Acrílics, llapis de colors, tintes de tampó sobre paper 20 x 40 cm, 2014 cargocollective.com/anaburilloillustration

Escola Massana enllaç

La sorpresa és que l'Ana Burillo estava també treballant a la llibreria.

El mateix dia vaig entrar en un  Re-Read i vaig trobar aquesta postal, no sé si han fet el punt:

La Bruixa

Feia molt  que no sabia de la Bruixa, ni del Bruixot. Em sembla que la darrera vegada que els vaig veure va ser a Sant Antoni, justet ara fa un any. A la setmana dels barbuts!

Doncs vaig rebre  uns regals molt especials dels dos:

Fins molt aviat !

BCNEGRAMBLA i van tres

 Ja està activa la web del Festival.

Demà mateix podem sentir en directe, per youtube, el discurs d' inauguració.

Si cliqueu aquí trobareu tota la informació, inclós el mapa. Us recomano a l'apartat de multimedia el Posdcast Ruta Rambla negra

I començo per l'últim punt d'aquesta tongada:

De moment, és el que més m'agrada, sense presència humana i amb els llums dels edificis oberts.

Hem baixat uns passos i si girem la cara des del mig de la Rambla veiem un fragment de la casa Taberner, als seus baixos es van obrir els primers magatzems de roba d'alta costura Santa Eulàlia.

Donen ganes de creuar el carrer...si ho fem ens trobem a la nostra dreta la font de la Boqueria, Montse no la busquis al punt que no hi és.

Fotos: © Ramón Sales

Hércules està lligat a la llegenda de la fundació de Barcelona, Per això el trobem en aquesta font amb l'escut de la ciutat.

Em fa molta gràcia el lleó que hi ha als peus d'Hèrcules, deu ser el lleó de Nemea, el seu primer treball, però més que mort sembla que hagi begut quelcom que no és aigua.

La font que veiem avui dia va ser construïda l'any 1830, en substitució d'una anterior que havia estat enderrocada el 1818 juntament amb la torre de la muralla que hi havia en aquest indret La font va ser considerablement modificada l'any 1884 quan es va construir L'Hotel internacional, que va desenvolupar una part de l'edifici a sobre de la terrassa que rematava la font

Si ens girem i mirem cap al passeig veiem:

El Liceu

Podeu trobar una cronologia de la Rambla a la página dels Amics de la Rambla clicant aquí .

Si cliqueu aquí enllaçareu amb la imatge que hi ha penjada al GoogleMaps

I Rambla avall trobaríem a banda del Liceu, la Plaça Real, l'Hotel Oriente, el carrer Nou de la Rambla amb el Palau Güell, la casa de Galicia, un tablao flamenc,la plaça del Teatre amb Escudellers, el Palau Marc, el carrer Arc del Teatre amb el seu quiosc de caçalla, el teatre Principal, l'Arts Santa Mónica, el Frontón Colón, l' Amaya, el museu de Cera, dos edificis de militars que mai no sé com es diuen ni m'importa, les Drassanes, Colom i la Mediterrània. Podem imaginar-nos caminant per aquí a la Monyos, l'Ocaña, o al mateix Pepe Carvalho que xerra amb un enllustrador...Quantes històries negres, vermelles, blaves, grises, verdes, grogues... hi caben en aquest poc més de mig quilòmetre.

I fins el mes de març no hi haurà més punts de Bcnegra.

Ah! el cartell és de José Luis Merino.