divendres, 30 de juny del 2017

Museus. Evolució

En el món dels punts de llibre podem veure reflectits molts canvis:  gustos dels consumidors, interessos de les empreses, corrents estètics,  vaivens econòmics i també evolució històrica.
Un exemple són els punts de llibre de museus.

A Barcelona hi ha museus que ja no existeixen perquè s'han fusionat amb altres, han canviat de nom i d'orientació tot adaptant-se en el temps.


Museu d' Història de la Ciutat, Museu d'Historia de la Ciutat de Barcelona i actualment Museu d' Història de Barcelona (MUHBA).



Aquests tres punts són uns mostra d'una sèrie que va editar el llavors Museu d' Història de la Ciutat fa uns dotze anys amb el patrocini de l'editorial Lunwerg. Les dues primeres són de la década de 1910 de Lucien Rosin. 
La tercera és de Manel Pérez de l'any 2005.
Hi veiem una vista de la ciutat  de Barcelona desde Collserola, Montjuic des del Port Vell i la Plaça de Catalunya, respectivament.




El següent és del museu barbier-mueller d'art precolombí que va ocupar un palauet gòtic del carrer de Montcada, enfront mateix del Picasso, durant uns quants anys. Abans aquest palauet havia hostatjat el Museu Tèxtil que avui en dia esta integrat al DHUB, a la plaça de les Glòries.



Actualment en aquesta seu trobem el Museu de les Cultures del Món. És l'edifici conegut com casa Mora o del Marquès de Llió.

dimecres, 28 de juny del 2017

Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona quan arriba la calor edita uns bonics ventalls que animen a la lectura:














El lema és el mateix dels punts de llibre, una pregunta que ens anima a fer ús dels serveis que ens hi ofereixen.




dimarts, 27 de juny del 2017

The Newberry

De TonyTheTiger de Wikipedia en inglés, CC BY-SA 3.0
, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=3516356


D'una biblioteca de Chicago, la Newberry, m'han arribat aquests tres punts:










dilluns, 26 de juny del 2017

La bellesa i els monstres


Una exposició complexa.
M'agrada l'aposta del Mnac que dóna visibilitat a artistes que han estat "oblidats".
Si visitem La bellesa i els monstres podrem conéixer l'obra d'Ismael Smith que es va dedicar a l'escultura, el dibuix, la il.lustració, el cartellisme, el disseny gràfic, l'interiorisme, la ceràmica, el disseny de joies, el gravat, els ex-libris i la pintura.


Un artista català, nascut a Barcelona l'any 1886 i que va morir al 1972 en un sanatori psiquiàtric de Nova York.



L'exposició està distribuïda en cinc àmbits: 


El dandi, Salomé a la gran ciutat, Un expressionista en el nou-cents, Intermezzo: “Goyescas” o “El Majo Olvidado”i Màscares per a un final.




L'explicació de l'oblit de Smith és bàsicament  la manca d'aceptació de la seva visió provocadora.


Enmig del classicisme i l’academicisme que van envair l’escultura catalana de la primera meitat del segle XX, l’obra de Smith era una provocació constant i l’artista en va pagar les conseqüències. La deformació de caràcter grotesc, en uns casos, o expressionista, en d’altres, en l’escultura; l’ambigüitat sexual de bona part de les seves figures, ja fossin masculines o femenines, dels seus dibuixos satírics, o les escenes mig esperpèntiques dels seus gravats, no podien encaixar mai en el plàcid mediterranisme que s’estava imposant com a única sortida possible al modernisme. L’obra de Smith, inquietant i variada, aniria quedant al marge del discurs oficial de l’art català, fins arribar al desclassament i el menyspreu. La seva personalitat provocadora el va convertir en un personatge incòmode.(Dossier del Mnac).





Tot coincidint amb la gran exposició que el Museu Nacional dedica a Ismael Smith, el Museu d’Art de Cerdanyola presenta una visió complementària concentrada en els aspectes més “marginals” que van contribuir a l’estigmatització i oblit que durant dècades ha patit la figura del polifacètic i personal artista. Per una banda, a la sala permanent dedicada a Smith, s’exhibirà una petita mostra sobre la temàtica del nu, que farà emergir la seva identitat sexual i l’origen jueu. Nude and naked proposa una revisió a partir d’una de les temàtiques més habituals a l’obra de l’artista, tot abordant diversos temes que es relacionen amb estereotips de la sexualitat i la personalitat de Smith. L’equip “El Palomar” donarà el contrapunt des de la perspectiva del moviment queer. Per altra banda, a l’espai Arc del museu se succeiran tot un seguit d’instal·lacions de joves artistes emergents que establiran un diàleg amb les disciplines del polifacètic creador (escultura, il·lustració, joieria), tot destacant la visió més trencadora i moderna de Smith. I per acabar, a través del programa de salut mental que es porta a terme en col·laboració amb Sant Joan de Déu, s’abordarà a través d’uns tallers l’altre estigma de Smith, la malaltia mental, ja que l’artista va ser reclòs contra la seva voluntat en un sanatori psiquiàtric, on passaria els darrers anys de la seva atzarosa vida.












diumenge, 25 de juny del 2017

Una mica de puntes

Avui toca puntes al coixí




amb una calor bestial que he fet més suportable gràcies a l'ajut del ventilador i de refrescar amb aigua gelada les cortines (refrigeració ecològica).


Darrerament he aconseguit cinc punts de puntes:












dissabte, 24 de juny del 2017

Nit de Sant Joan









El dia de Sant Joan és el millor dia de l'any i el més llarg.

En realitat el solstici és el dia 21. Sabeu que vol dir la paraula solstici ? Del llatí sol i stare (estar parat).

divendres, 23 de juny del 2017

Donació

M'han fet una donació de punts de llibre.
Una senyora, que fa punta al coixí al mateix lloc que jo però d'un altre torn, es va  assabentar que jo feia col.lecció i hi va portar dues caixes per triar i remenar, ella volia desfer-se'n. 
Avui us mostraré els que he trobat més originals de tots. En el seu moment van venir de molt lluny:













El meu sincer agraïment.


I pels amants de la pintura japonesa una molt bona notícia. La llibreria del congrés dels EEUU ha alliberat dues mil cinc-centes imatges d'art clàssic japonès. Si vols saber-ne més clica aquí.



dijous, 22 de juny del 2017

Montserrat

Feia molts anys que no trepitjava Montserrat. Com dotze o tretze. Diumenge hem fet sortida familiar. La meva mare que es la superdevota de la Moreneta 😇, el meu fill gran que és qui va proposar l'excursió😊, el meu marit que era el xofer-guia turístic😏 i jo darrere dels punts de llibre😜.
És broma! He anat per altres coses també:















La frescoreta de la muntanya, el Virolai dels escolanets,les làmpades de la basílica, els matons de les paradetes, el Cambril, les espelmes, el tren cremallera...



M'ha sorprès el merchandising, bèstial. Recordo de petita que només compràvem els Aromes de Montserrat, galetes i alguna medalla i ara t'hi pots perdre (tu i la teva cartera).

I a banda dels de compra i d'editorials, he pogut arreplegar tres punts que m'han encantat:







I aquest de compra de Sean Scully