Rentrée

Torno a la rutina barcelonina, hi ha llibreries que desempaqueten, n'hi ha que fan inventari, n'hi ha que han tancat per vacances i d'altres que han canviat horaris.

Comença un curs nou i al setembre, com sempre, ens saludarà la setmana del llibre i la 67a fira del llibre antic i d'ocasió.

L'humor pot ser satíric, corrosiu i violent, però també tendre i poètic. És una eina de convivència (Kap)

I he començat la ronda de llibreries:

El carrer Major

El Carrer Major és un carrer del centre de Lleida catalogat com a monument del municipi i protegit com a bé cultural d'interès local.Carrer antic de la ciutat, llarg, estret, com una mena de camí vell i amb bon regust, vorejat de cases de planta baixa i quatre pisos, tacat, tot sovint, per cases significatives, com "lo Casino". Comença a la plaça de la Paeria i arriba fins a la Plaça de la catedral, on es converteix en el carrer de Sant Antoni. El carrer de Cavallers el creua i la Plaça de Sant Francesc l'eixampla. Corre paral·lel al riu i és carrer mercantil dels botiguers.

Destaquen els porxos de la Paeria (segle XII - XVII), que són un pas cobert situat a banda i banda del tram de carrer que va des de la Plaça de la Paeria a la Plaça de Sant Joan. Està constituït per pòrtics d'arcs carpanells que descansen en pilar de gran secció, amb embigades de fusta y pedra natural als pilars. Amb les noves construccions alguns dels arcs foren modificats i desaparegueren els frontals de la Paeria.Als sòcols dels arcs hi havia uns pedrissos que feien de taulell als comerciants.És, sense cap mena de dubte, el carrer més antic de la ciutat actual.

 Hi ha notícies del 49 ane. Començà essent un fragment de la Via Augusta Romana. L'any 1166 s'hi esmenten els primers botiguers. Fins que el Marquès de Blondel no construí la carretera de la Banqueta (1787) tot el trànsit rodat passava pel carrer Major, que no ha canviat mai de nom.

Al carrer Major de Lleida entre la Paeria, la Seu, l'Institut d'estudis ilerdencs, la capella de Sant Jaume, cases modernistes, botigues de tota la vida,comerços fashion, cafeteries, pastisseries, el Caixaforum, el museu Morera, trobem la llibreria Caselles, sis pisos de cultura amb un soterrani encisador, comerç centenari, inaugurat pel padrí dels actuals amos, a la qual dessitjo molts més anys d'existència. 

Sorpreses

El dia del meu aniversari, que el vaig celebrar al poble on no poso cap esperança de trobar un punt de llibre, tres persones em van sorprendre amb un bon grapat de punts, dels quals us en mostro una tria.

La Dolors Gibert, de cal Quico, bona veïna, tant que ja és de la família:

El Dani, estimat cosí i veí:

El Jordi Massip, granadellenc de socarrel, mataroní d'adopció i bon amic:

Lleida

La Seu Vella de Lleida és un monument que m'encanta, potser perquè els esdeveniments històrics ens l'han deixat despullada, de tal manera que ens és més fàcil copsar tot el detall arquitectònic i la magnitud de l'obra. Si vols saber la cronologia de la seva història clica aquí. 
El lloc que més em fascina és el claustre, les dimensions són considerables, penso que no he vist enlloc un claustre amb els arcs tan alts.És bonic, harmònic, airejat,clar, majestuós, elegant... 

 I mireu quina bona idea:

A les oficines de turisme, vaig aconseguir uns quants punts: