Divendres em vaig deixar caure per la botiga del Palau Güell, al carrer Nou de la Rambla. em vaig enamorar d'una col.lecció de postals amb animalets molt familiars
La urbanofauna em va enamorar:
El Mamut de la Ciutadella, de Miquel Dalmau i la Girafa de Rambla Catalunya, de Josep Granyer Diralt.
El Gat de Botero a la Rambla del Raval i el Drac de l'escalinata del Park Güell
El Mussol a la Diagonal/Passeig de Sant Joan, de Pere Castaño
De tots aquests animalons potser el que té més literatura a les seves espatlles és el Drac de Gaudí. De fet li diem drac malgrat la seva aparença és més aviat de tritó o dragolí.
La dada anecdòtica és que no sempre ha estat així. Originàriament era un drac amb dentotes i urpes i amb el pas del temps i la fama internacional del park, ha anat perdent agressivitat i ha esdevingut molt més mansoi.
El drac del Parc Güell construït per Gaudí el 1907, com es veu en aquesta postal, era sens dubte un drac agressiu –com tots els dracs!–, tenia ullals llargs i esmolats, i urpes afilades. El drac responia al complex imaginari gaudinià, ple de referències arquitectòniques, ideològiques i polítiques. En algun moment indeterminat, al voltant dels anys setanta, el drac va patir una ortodòncia, una llimada de dents i una manicura que van domesticar la seva expressió i la van fer més simpàtica.JOSEP MARIA GARCÍA FUENTES