Hi ha unes quantes editorials que mantenen una línia força coherent en la seva qualitat i estètica. Jo les anomeno clàssiques, no se ben bé la raó, potser és perquè estem acostumats a que apareguin periòdicament i a que ens sorprenguin sempre amb imatges molt cuidades i suggerents, la novetat és que no hi ha novetats: mantenen l'estil i el llistó alt.
Em falta aquest:
Em falten aquests:
I aquests no els he vist encara:
I Santos Ochoa està esdevenint quasi un clàssic: