París 1

He estat molts dies sense fer entrades. Per manca de temps, no de ganes. Ma mare es va trencar l'altre fémur i l'hi dedico moltes hores. Quan arribo a casa estic morta de cansament i faig justet l'estrictament imprescindible.

Però París es mereix una entrada!

Finalment he anat a París, dic finalment perquè hauria d'haver anat fa més d'un any.  Quan va començar la guerra Israel, París es va posar en alerta, li venien les olimpíades i la por als atemptats feia que tanquessin i buidessin museus, vam decidir ajornar el viatge a l'espera d'un moment més tranquil. 

Us l'explicaré per dies, com un diari de viatge.

Hem anat en tren, odio els avions. A les 16:30 vam arribar a la Gare de Lyon i directament cap a l´hotel PALYM (Paris-Lyon-Marseille) a cent metres de l'estació.

La sortida d'aquest primer dia va ser a Montmatre. Metro Abbesses, per poder veure el mercat de Nadal.

Amb una tarja de transport de 10 viatges hem tingut de sobre. Cal dir que el metro de Paris no té tants ascensors i escales automàtiques com el de Barcelona i això dificultava una mica la meva mobilitat, ja en tornaré a parlar.

La part baixa de Montmatre té carrers sencers dedicats al souvenir. La place du Tertre estava buida i vaig trobar poques botigues amb punts més acurats o originals. 

i a sopar i a dormir

Blackwater/Valenciawater

Tots tenim al cap l'èxit de la saga Blackwater de l'editorial Blackie Books.

L'autor de les portades, que viu a València ,ens fa una proposta solidària:

M'acaben d'enviar una imatge que m'ha deixat sense paraules, sobretot en saber que no era un meme. És real:

Les dues Españas.

València

Al meu país la pluja no sap ploure

O plou poc o plou massa

Si plou poc és la sequera

Si plou massa és la catàstrofe

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s'ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure

No anirem mai més a escola

Fora de parlar amb els de la teua edat

Res no vares aprendre a escola

Ni el nom dels arbres del teu paisatge

Ni el nom de les flors que veies

Ni el nom dels ocells del teu món

Ni la teua pròpia llengua

A escola et robaven la memòria

Feien mentida del present

La vida es quedava a la porta

Mentre entràvem cadàvers de pocs anys

Oblit del llamp, oblit del tro

De la pluja i del bon temps

Oblit de món del treball i de l'estudi

"Por el Imperio hacia dios"

Des del carrer Blanc de Xàtiva

Qui em rescabalarà dels meus anys

De desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure

O plou poc o plou massa

Si plou poc és la sequera

Si plou massa és la catàstrofe

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s'ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure

Raimon

Tots els valencians  saben que al seu país no sap ploure. El seu president no ho sap. 

És per això que només arribar al govern, desmantella el servei de coordinació d'emergències.

És tant PP que està convençut que dient que la Dana se'n va cap a Cuenca, la Dana marxarà. Li sembla que ja pot posar ordre a la catàstrofe sense ajut de ningú. Menteix que alguna cosa queda.

És tant pallaso que es posa l'armilla vermella i dóna la "cara".

Fa esfereir.

Jo era mestra i he vist a molts nens i nenes mentir, ho feien més bé que Manzón. No es creu les seves pròpies paraules i el seu esguard és el d'una persona que implora fer-se fonedís i pensar com viurà a partir d'ara amb cents de cadàvers a la seva consciència, si és que li en queda. 

La salvaguarda econòmica va guiar les seves decisions en els primers moments,

Cal anar a treballar a les fàbriques i als comerços, la producció i l'economia no poden aturar-se per uns aigüadets que marxen cap a Cuenca. No volia que el seu partit l'esbronqués com a Almeida, l'alcalde de Madrid, quan va decretar una alarma que no va afectar finalment la capital. 

Només ell i el seu govern van tenir a les mans salvar centenars de vides i no ho van fer.

 

Això sí, els nens i les nenes valencians podran anar a veure les corridas de toros amb els seus familiars. De la comarca  de l'Horta Sud i la Ribera Baixa, seran  aquells que hagin sobreviscut o que els quedin familiars que els hi portin.

Que la terra els sigui lleu

Alícia

                                         

Gairebé 160 anys després que Lewis Carroll escrivís Alícia al país de les meravelles, aquesta història i la seva protagonista s’han convertit en una part de l’imaginari col·lectiu de múltiples generacions.

Es tracta de la primera exposició que ofereix una visió àmplia sobre l’impacte dels llibres protagonitzats per l’Alícia.

Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, escrita el 1865, és un fenomen cultural. Traduïda a més de 170 llengües, encara s’imprimeix i forma part de l’imaginari col·lectiu. L’abast de la seva influència travessa generacions, artistes i disciplines: moda, teatre, cinema, fotografia o ciència.

L’exposició ofereix diferents respostes a per què un personatge victorià resulta tan significatiu, la cultura que va propiciar la seva escriptura i com els temes i les idees que s’hi plantegen encara són rellevants. La mostra incorpora una dimensió lúdica i un espai de reflexió per facilitar un diàleg entre el món de l’Alícia i el nostre. Un recorregut dividit en cinc seccions —La invenció de l’Alícia, A través de la pantalla, L’Alícia, porta a altres mons, L’Alícia en escena i Convertir-se en l’Alícia— que seguirà el viatge de l’heroïna.(web)

Al CaixaForum de Barcelona podem gaudir d'aquesta exposició fins el 16 de febrer.

Hi vaig comprar un duo i tres punts imantats:

Berlanga

He rigut molt amb les pel·lícules de Luis García  Berlanga. Mestre de la sàtira política i social, lliga de forma extraordinaria amb l'esperpent i ens mostra de forma magistral la miseria moral española.

Les seves obres mantenen la vigència al llarg dels temps i la gran majoria mantenen el següent esquema:

Arc Berlanguià

Element del cinema de Berlanga que consisteix a representar l’evolució d’una situació desfavorable a una de pitjor. Aquesta evolució comença partint d’una situació dramàtica en la qual es troben els personatges; seguidament se’ls presenta la possibilitat de solucionar-la i intenten superar-la amb un final feliç imminent, però una circumstància fatal i inesperada acaba agreujant més la situació.

A CaixaForum podem gaudir d'una exposició sobre el mestre i els punts que han fet per a l'ocasió m'encanten. 

Tenen imatges del llibre Hasta siempre Mister Berlanga! il.lustrat per El Marquès.

Si cliqueu aquí podreu gaudir d'altres treballs d'Adrià Marquès

Altres imatges de El Marqués que coneixem perquè s'han utilitzat en postals i punts de llibre:

Concurs de la Mercè

Fa dies que no faig una rifa o un concurs. Com aviat serà la nostra festa major, La Mercè, us convido a pensar una mica en Barcelona.

Heu de contestar per privat al correu electrònic roserolmogonzalez@gmail.com.

A quin carrer o plaça es troben cinc d'aquestes imatges?

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Els premis els podeu consultar clicant en aquest àlbum 

Les tres primeres persones que contestin podran escollir entre quatre packs:

-BCNPack (8 pll)

-Gaudí Pack (8 pll)

-Palau de la Música (5 pll)

-Sta Maria del Mar (6 pll)

-Premi de consolació, a partir de la quarta persona que respongui bé es podrà escollir un punt de Codecinq