Ateneu i Ona

A la llibreria Ona han editat sis duos preciosos.

Jo no els he aconseguit tots, us en mostro uns quants:

I l'Ateneu Barcelonès fa 150 anys!

Ànimes tocades, el dia de Santa Cecília

Com tots els dimarts, he acompanyat a la meva mare a cantar a la coral Canta Sant Pau.

Aquesta coral ens ha proporcionat moments molt macos i emocionants.

Avui era un dia molt especial. A banda d'assajar com fem tots els dimarts,  ens ha visitat l'Assumpció Malagarriga per presentar-nos el seu llibre Ànimes Tocades

Ens ha explicat el tomb que va fer la seva vida des de que va patir l'ictus l'any 2015 i quin ha estat el procés de recuperació físic, psíquic i emocional.

La totalitat de les persones que l'escoltàvem sabiem molt bé de què ens parlava, unes com a malaltes i altres com a acompanyants teniem experiències coincidents. Aquesta coral és formada per malats que han patit o pateixen afàsia.

Un dia de Santa Cecília diferent.

El llibre de l'Assumpció, fins ara, només es trobava en algunes llibreries, ella mateixa el va fer editar. Ara ja hi ha una distribuidora que el podrà portar a tot arreu.

I si avui hem pogut fer aquesta trobada és gràcies als punts de llibre:

Vaig agafar el punt a la llibreria Trabookaire, a casa vaig veure qui l'havia escrit i perquè, vaig entrar a internet a buscar informació,em vaig comprar el llibre, em vaig posar en contacte amb l'autora, ella tenia ganes de veure la nostra coral...

La portada del llibre li va fer un amic, en Valentí Gubianes. Representa la nova vida que l'Assumpció té des de l'íctus. És la mateixa il.lustració que li va fer pel primer aniversari de la nova vida.

I aquests són els punts de llibre: 

en català i en castellà 

Si algú està interessat en el punt de llibre, tinc uns quants exemplars en català.

Flic 22

 Al Dhub s'ha celebrat el Flic 

I a la fira del Flic vaig adquirir aquestes meravelles:

Un conte amb La Veritabilíssima Història d'Amor de la Princesa i el Drac, amb quatre punts de llibre que fan duo. De la María Martínez.

Aquest parell de Whoishu. 

Un de la Gema Foz

Aquests fantàstics punts són d'una editorial molt especial, La Estrella Azul.

Passeig Colom

Les imatges dels punts de llibre i de les portades d'aquests dos llibres corresponen al passeig de Colom en dos temps diferents.

A Senyoria, el lloc s'anomena encara passeig de la Muralla.

Entre 1427 i 1475 Barcelona va aixecar la seva fortificació marítima per protegir-se de l'arribada de pirates a la ciutat. Era la coneguda muralla del mar, una barrera de pedres que arribava des de l'actual plaça d'Antonio López fins a les Drassanes i el Baluard del Rei, tot connectant amb els altres trams de muralla terrestre fins encerclar la ciutat.

L'any 1834 el capità general Ramon de Meer y Kindelán la va fer eixamplar i ampliar després de l'enderroc del convent gòtic de Sant Francesc, que havia estat propietat del duc de Medinaceli, al qual es va dedicar una plaça en aquell indret. Al mateix temps, l'espai obert contigu a la muralla va ser empedrat i il·luminat fins esdevenir un autèntic passeig.

La barrera de pedres que componia la muralla va ser eliminada entre els anys 1873 i 1881 per donar pas uns anys després al passeig de Colom. El servei de defensa que feia aquella vella muralla havia quedat obsolet amb els moderns procediments d’estratègia militar. La desaparició de la muralla del mar va permetre també la connexió de la ciutat amb el barri pescador de la Barceloneta que fins aleshores era territori aillat fora dels murs que protegien la ciutat.

1839.- Daguerreotip realizat per Ramón Alabern, en el que pot veure's al fons la rampa d'accés a la muralla del mar. Forma part d'una sèrie que tenen el mèrit de ser les primeres fotografies fetes a l'estat espanyol.

A Una Vida en Juego, ja ens trobem el passeig Colom del segle passat.

Després de l’enderrocament de la muralla de Mar entre el 1778 i 1881, l’antic passeig de muralla es va urbanitzar i el Passeig de Colom va ser inaugurat al 1888 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona. A un extrem s’hi va alçar el Monument a Colom i a l’altre, el magnífic i efímer Hotel Internacional obra de Domènech i Montaner.

Tot el passeig estava enjardinat amb palmeres i envoltat d’una balustrada de pedra amb jardineres de foneria decorades amb dracs d’inspiració oriental, obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias.

El progressiu augment del trànsit va fer que als anys seixanta ja no en quedés res de la zona per vianants i el passeig era només una saturada via per el transit rodat. No es va recuperar com a passeig fins les obres olímpiques. web

Que amb el pas dels anys esdevindria això:

Aquesta fotografia és de l'any 61, encara no hi havia molt trànsit.

A l'actualitat és així: