diumenge, 8 de desembre del 2024

París 2

El segon dia anem en bus fins a Cluny. Al Museu du Moyen Âge. Normalment obren a les 9:30 però un cartell a la porta ens indica que excepcionalment l'horari d'obertura serà a les 10:30.
En Lluís se'n va a l'Îlle de la Cité i jo em quedo pel barri amb la intenció d'entrar a la Sorbonne, com havia fet en altres viatges.
No hi ha visites a la Universitat, estan suspeses des d'abril de l'any passat, tothom que entra ha de mostrar un passi als guardes de seguretat que hi ha a les portes.
Val. Els temps canvien i les modes de seguretat també. Me'n vaig a la botiga que és al carrer: Madame, Monsieur, la boutique sera exceptionnellement fermée mercredi 4 décembre. Nous vous prions de nous excuser pour ce désagrément et vous remercions pour votre compréhension. Catxis!
A les llibreries! Entro a les Gibert, res de l'altra món. a banda que són molt grans, tenen diversos locals amb diferents pisos. Llibres de segona mà, còmics...

Entro a la Compagnie, al carrer des Ecoles. Aquí m'haurien d'haver lligat de mans i peus. M'hagués endut com quinze llibres i em vaig conformar amb tres. Tots de temàtica parisina. I una revista, La  Deférlant, la revue des révolutions féministes.




Es fa l'hora d'entrar al museu, me'n vaig a la cua. Arriba en Lluís i em diu que sort que no he anat a l'îlle, està tot tapat amb tanques i ha hagut de passar tres controls de seguretat. La inauguració de Nôtre Dame és a tocar.
Al museu de Cluny ja he entrat en altres viatges, però vull veure´l remodelat.
No paguem entrada, pel meu carnet de discapacitat. No me'l demanen enlloc, com vaig amb el caminador ja deuen pensar que no ho porto per fer bonic.
Ha estat un encert entrar-hi, ara es pot gaudir de la visió dels tapissos de la Dame à la licorne amb molta més comoditat i més de prop.









La resta de museu també val molt la pena, hi ha infinitat d'obres on val la pena aturar-s'hi.












Fem un passeig pel Quartier Latin, entrem a Saint Séverin i a Saint Julien le Pauvre. Aquesta darrera és una curiosa esglesieta, considerada la més antiga de Paris, des de fa quasi dos segles és l'esglèsia catòlica grega melkita de la capital.
Desprès el dinar i una altra caminadeta fins a Saint Germain des Près on vam visitar el mercat nadalenc.
Des d'allà amb el metro van anar a visitar el Cementiri de Père Lachaise, a Paris aquests dies el sol es pon a les cinc de la tarda, vam haver d'apressar-nos.
Un cop visitat el Cementiri vam tornar caminant cap a l'hotel. M'agrada veure la vida de barri quan viatjo, els petits comerços, perruqueries, la sortida dels nens i nenes d'escola...
I a sopar i a dormir. El Paris la nuit des de la finestra de l'hotel, que ja tenim una edat.

 

divendres, 6 de desembre del 2024

París 1

He estat molts dies sense fer entrades. Per manca de temps, no de ganes. Ma mare es va trencar l'altre fémur i l'hi dedico moltes hores. Quan arribo a casa estic morta de cansament i faig justet l'estrictament imprescindible.

Però París es mereix una entrada!

Finalment he anat a París, dic finalment perquè hauria d'haver anat fa més d'un any.  Quan va començar la guerra Israel, París es va posar en alerta, li venien les olimpíades i la por als atemptats feia que tanquessin i buidessin museus, vam decidir ajornar el viatge a l'espera d'un moment més tranquil. 

Us l'explicaré per dies, com un diari de viatge.

Hem anat en tren, odio els avions. A les 16:30 vam arribar a la Gare de Lyon i directament cap a l´hotel PALYM (Paris-Lyon-Marseille) a cent metres de l'estació.

La sortida d'aquest primer dia va ser a Montmatre. Metro Abbesses, per poder veure el mercat de Nadal.

Amb una tarja de transport de 10 viatges hem tingut de sobre. Cal dir que el metro de Paris no té tants ascensors i escales automàtiques com el de Barcelona i això dificultava una mica la meva mobilitat, ja en tornaré a parlar.

La part baixa de Montmatre té carrers sencers dedicats al souvenir. La place du Tertre estava buida i vaig trobar poques botigues amb punts més acurats o originals. 



























i a sopar i a dormir




dijous, 7 de novembre del 2024

Blackwater/Valenciawater

Tots tenim al cap l'èxit de la saga Blackwater de l'editorial Blackie Books.

L'autor de les portades, que viu a València ,ens fa una proposta solidària:




M'acaben d'enviar una imatge que m'ha deixat sense paraules, sobretot en saber que no era un meme. És real:


Les dues Españas.

dissabte, 2 de novembre del 2024

València




Al meu país la pluja no sap ploure
O plou poc o plou massa
Si plou poc és la sequera
Si plou massa és la catàstrofe
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure
No anirem mai més a escola
Fora de parlar amb els de la teua edat
Res no vares aprendre a escola
Ni el nom dels arbres del teu paisatge
Ni el nom de les flors que veies
Ni el nom dels ocells del teu món
Ni la teua pròpia llengua
A escola et robaven la memòria
Feien mentida del present
La vida es quedava a la porta
Mentre entràvem cadàvers de pocs anys
Oblit del llamp, oblit del tro
De la pluja i del bon temps
Oblit de món del treball i de l'estudi
"Por el Imperio hacia dios"
Des del carrer Blanc de Xàtiva
Qui em rescabalarà dels meus anys
De desinformació i desmemòria?
Al meu país la pluja no sap ploure
O plou poc o plou massa
Si plou poc és la sequera
Si plou massa és la catàstrofe
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure

Raimon


Tots els valencians  saben que al seu país no sap ploure. El seu president no ho sap. 
És per això que només arribar al govern, desmantella el servei de coordinació d'emergències.
És tant PP que està convençut que dient que la Dana se'n va cap a Cuenca, la Dana marxarà. Li sembla que ja pot posar ordre a la catàstrofe sense ajut de ningú. Menteix que alguna cosa queda.
És tant pallaso que es posa l'armilla vermella i dóna la "cara".


Fa esfereir.
Jo era mestra i he vist a molts nens i nenes mentir, ho feien més bé que Manzón. No es creu les seves pròpies paraules i el seu esguard és el d'una persona que implora fer-se fonedís i pensar com viurà a partir d'ara amb cents de cadàvers a la seva consciència, si és que li en queda. 
La salvaguarda econòmica va guiar les seves decisions en els primers moments,
Cal anar a treballar a les fàbriques i als comerços, la producció i l'economia no poden aturar-se per uns aigüadets que marxen cap a Cuenca. No volia que el seu partit l'esbronqués com a Almeida, l'alcalde de Madrid, quan va decretar una alarma que no va afectar finalment la capital. 
Només ell i el seu govern van tenir a les mans salvar centenars de vides i no ho van fer.
 
Això sí, els nens i les nenes valencians podran anar a veure les corridas de toros amb els seus familiars. De la comarca  de l'Horta Sud i la Ribera Baixa, seran  aquells que hagin sobreviscut o que els quedin familiars que els hi portin.

Que la terra els sigui lleu











diumenge, 20 d’octubre del 2024

Alícia


                                         


Gairebé 160 anys després que Lewis Carroll escrivís Alícia al país de les meravelles, aquesta història i la seva protagonista s’han convertit en una part de l’imaginari col·lectiu de múltiples generacions.

Es tracta de la primera exposició que ofereix una visió àmplia sobre l’impacte dels llibres protagonitzats per l’Alícia.

Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, escrita el 1865, és un fenomen cultural. Traduïda a més de 170 llengües, encara s’imprimeix i forma part de l’imaginari col·lectiu. L’abast de la seva influència travessa generacions, artistes i disciplines: moda, teatre, cinema, fotografia o ciència.

L’exposició ofereix diferents respostes a per què un personatge victorià resulta tan significatiu, la cultura que va propiciar la seva escriptura i com els temes i les idees que s’hi plantegen encara són rellevants. La mostra incorpora una dimensió lúdica i un espai de reflexió per facilitar un diàleg entre el món de l’Alícia i el nostre. Un recorregut dividit en cinc seccions —La invenció de l’Alícia, A través de la pantalla, L’Alícia, porta a altres mons, L’Alícia en escena i Convertir-se en l’Alícia— que seguirà el viatge de l’heroïna.(web)



Al CaixaForum de Barcelona podem gaudir d'aquesta exposició fins el 16 de febrer.
Hi vaig comprar un duo i tres punts imantats: