punts de llibre i puntes al coixí

diumenge, 6 d’abril del 2025

A la Garriga

Avui, diumenge, he visitat dos Espais de Memòria a la Garriga: El Camp d'aviació de Rosanes i el Refugi antiaeri de l'estació de la Garriga

Els bombardeigs de la Garriga van ser uns fets criminals sobre població civil que es van produir els dies 28 i 29 de gener del 1939, a la Garriga (Vallès Oriental). La població va ser bombardejada per avions italians de l'exèrcit franquista, que hi causaren diversos morts, poc abans que les tropes franquistes entressin a la vila l'1 de febrer, a la fi de la Guerra civil espanyola. Això demostra la crueltat salvatge que va regnar a les acaballes d'una guerra que no hauria d'haver començat mai, com totes les guerres.

Els refugis de la guerra civil van ser una xarxa de protecció inèdita fins llavors a Europa i que salvaria milers de vides. Barcelona va ser, durant la Guerra Civil, camp de proves dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, però amb la construcció de la xarxa de refugis antiaeris també hi va germinar una nova manera de resistir lluny del front, foradant la ciutat a pic i pala per mantenir la fràgil quotidianitat sota el setge aeri.

Aquestes construccions, fetes la gran majoria per les Juntes de Defensa Passiva, van salvar moltes vides. La Garriga va tenir tres refugis públics, durant la guerra civil la seva població es va multiplicar per tres, passant d'uns 3000 habitants a 10000, molts eren refugiats de tota la península que fugien de la zona ocupada pels sublevats nacionals.

El model de refugi més corrent és el de galeria de mina. Té dues entrades, baixa entre 10 i 18 metres, l'entrada és en angle recte o zigazaga i es reforça amb volta catalana o de maó pla. Ha de tenir conductes per renovar l'aire, alguns tenen generadors per il.luminar, infermeria, punts d'aigua...

Enginyers del Regne Unit, durant la segona guerra mundial, van copiar el model de refugi Barcelona (així l'anomenaven) per la seva comprovada resistència.