dijous, 21 de maig del 2026

Viatge de Memòria Obrera i Republicana




He estat quatre dies en terres valencianes amb un viatge de Memòria Obrera i Republicana organitzat per la Fundació Cipriano García de CCOO.

Hem visitat Elda, Elx, Alcoi, Alacant i Oriola.


A Elda vam retre homenatge a Teofilo del Valle, un jove de 20 anys que fou assassinat per la policia franquista, el 24 de febrer del 1976, mentre es manifestava en una protesta obrera durant una vaga del calçat. Va ser la primera víctima del govern després de la mort del Dictador.
Vam tenir l'honor de poder visionar el documental "Las tres muertes de Teofilo del Valle" del director Manuel de Juan.





Vam dinar a Novelda i a la tarda vam visitar Elx, p
rimer el Palau d'Altalmira que va ser presó dels republicans detinguts en acabar la guerra . Després l'Escola Pública Candalix, ubicada en una antiga fàbrica de calçat on l'any 1903 va haver una important vaga.

L' any 1939 l'exèrcit franquista va utilitzar la fàbrica com presó per detinguts republicans.
Anys més tard va tornar a ser fàbrica fins l'any 1977 que va passar a ser escola.
Totes les finestres de l'escola tenen reixes, pròpies de l'antiga presó, que avui no es poden treure perquè és un edifici protegit.


El segon dia a Alcoi vàrem recórrer diferents punts lligats a  les lluites laborals que apareixen ja al 1873 quan es va produir el primer conflicte obrer: la revolució del petroli.
També sobre les vagues del 1974 i 1976 que van tenir gran ressò laboral amb molts vaguistes i la manifestació dels sarnachos, l'any 1976, en la qual dones de famílies obreres van sortir al carrer per reclamar millores salarials per afrontar la carestia de vida.

Vam dinar a la filà dels aragonesos, local de colla de moros i cristians, allà vam fer un bon dinar de la terra.
Vam acabar aquesta gran jornada al monument a Ovidi Montllor, nascut a Alcoi.


La tercera jornada, a Alacant, vam començar el dia a les portes dels actuals jutjats, que van ser la presó on va estar Miguel Hernández.

Hem continuat visitant el cementiri, el memorial a les víctimes republicanes i retent homenatge a la tomba del poeta, espai de memòria, amb un recital musical de Adolfo Celdrán



Després anem al Mercat Central on 
l'exèrcit franquista va aplicar, amb el bombardeig feixista del 25 de maig del 1938,la mortífera estratègia militar de la guerra total.   

Després de dinar, a la tarda homenatgem a A. Dickson, capità de l'Stanbrook, l'últim vaixell amb refugiats republicans que va sortir del port d'Alacant el 28 de març

 del 1939.


L'últim matí visitem Oriola, on va néixer Miguel Hernández.
Fem una bona passejada per la monumental ciutat i visitem la casa-museu del poeta.








La Senda del Poeta, itinerari amual entre Oriola i Alacant que recorda a Miguel Hernández, està a la corda fluixa. Enguany s'ha pogut celebrar gràcies a una subvenció in extremis del Ministerio de Cultura, el govern de la Generalitat valenciana del PP-VOX i el municipal  la boicotegen . 




També vaig poder agafar i comprar algun punt de llibre:






















L'últim no és un punt de llibre, és una etiqueta que posen de propaganda al seient de l'avió, en aquest cas de la línea Vueling










dijous, 7 de maig del 2026

La propera al CCCB






El títol pinta molt bé.
El contingut podrem gaudir-lo a partir de dijous vinent fins al mes d'agost.

 L’exposició ofereix una mirada crítica sobre la construcció dels cànons de bellesa des de l’antiguitat fins als nostres dies i analitza quin paper hi han tingut l’art, la societat, la política, la religió o la medicina. També s’endinsa en la indústria de la cosmètica, en el disseny i en la comercialització de productes, i posa el focus en la pell, els cabells o la carn com a camps de batalla en la lluita pel control dels cossos.

«El culte a la bellesa» ens convida a qüestionar els cànons establerts i a ampliar i enriquir la nostra mirada, per tal de reivindicar cossos i belleses que han quedat exclosos de la norma.(web)

divendres, 24 d’abril del 2026

La Diada de Sant Jordi 26

 Es pot resumir amb una onomatopeia:

aaaaatxisss!

Els plàtans van decidir eclosionar justament ahir que feia un ventet molt agradable. Era agradable on no hi havien plàtans és clar.


Per la resta molta gent. Moltíssimes cues per a les signatures que entorpeixen la circulació. Em sembla que és l'últim any que vaig al passeig de Gràcia, l'any vinent em dedicaré als barris.


Vaig poder arreplegar els clàssics: Generalitat, Universitat, Palau Güell i metro.

























Altres que em van agradar o sorprendre van ser aquests: