Errada

Dissabte vaig poder anar al Mnac a una visita guiada de la nova exposició Tinta contra Hitler. Mario Armengol, caricaturista a la Segona Guerra Mundial.

Val molt la pena tot completant-la amb Dibuixos del Museu Nacional. Espurnes de la guerra (1914-1918) De cap de les dues expos hi havia punt de llibre.

A la botiga, però, vaig trobar un de nou que no havia vist, ni tan sols quan van fer l'exposició sobre el seu autor: Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria 

És el que obre aquesta entrada.

Quan busco l'obra per la xarxa, trobo això:

Amb aquest peu: La rambla, c.1903-1906. Weisman & Michel Collection, @Stèphane Pons. Per més que busco al quadre, no trobo la senyora amb l'abric-capa de to vermellós.

Fent una cerca més acurada, trobo l'obra d'on surt el punt: es diu Dama.

Dama , Eveli Torent (1900). Col·lecció Artur Ramon

                                                         

El títol no és la única errada. Bategen al pintor amb el cognom Torrent quan es diu Torent, amb una sola r.

Mercilona

 A Barcelona hi ha tres botigues Mercilona. Hi venen làmines, postals, joieria, imants i altres productes turístics. 

També tenen punts de llibre. Aquí teniu una mostra:

 

Sköna Ting

Punts de llibre suecs. L'empresa Sköna Tings va començar amb el nou segle:

A principis dels anys 2000, la gamma de targetes per a floristeries era força avorrida a Suècia. Amb això en ment, Sara Enzell va viatjar a Europa i va tornar a casa com a agent d'una empresa de targetes alemanya amb una àmplia gamma de targetes fotogràfiques. En aquell moment, va començar el viatge per poder oferir targetes boniques a floristeries, botigues de disseny d'interiors, museus i llibreries que buscaven aquest petit extra.

 

Aiiii La Setmana, la Mercè...

 Sembla mentida però ja som a la Mercè i en paral.lel també arriba la Setmana del llibre en català.

A la Mercè ni m' hi acostaré, enguany ni pregó, ni actuacions, ni gegants, ni portes obertes... tindré cura de la mare. A la setmana m'hi vaig atansar divendres, disposo de dues hores a la tarda en les quals ma mare queda a càrrec d'una cuidadora.

No vaig aconseguir cap de nou, a banda dels oficials de la setmana.

Ahir dilluns s'hi va passar el meu home. Va arribar a casa amb tot de novetats! Deu ser més simpàtic que jo a l' hora de demanar-ne.

De moment tinc 10 diferents si ens fixem en la combinació anvers-revers, 5 si només mirem l'anvers.

Acabo aquesta entrada des de la Fundació Puigvert. Hem hagut d ingressar a ma mare. Una altra infecció.

La fundació és en terrenys de Sant Pau. Des de la finestra veig el pabelló on va morir el meu pare fa més de quaranta anys, estem just al costat.

Tornada al Mnac

 Sempre m'agrada pujar al Mnac.

La família em va fer un foradet dissabte al matí, ma germana es va quedar amb ma mare.

Hi havia una exposició que no havia vist sobre Francesc d'A Galí, nebot de Pompeu Fabre i pare de l'insigne pedagog Alexandre Galí.

Francesc d’A. Galí. El mestre invisible

Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965), autor de les pintures de la cúpula que corona el Palau Nacional, va ser una de les figures més rellevants de l’art català de la primera meitat del segle XX. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art -on formà a Joan Miró o Llorens Artigas- i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

Galí també desenvolupà una fecunda trajectòria artística com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador. La seva obra travessa tota la modernitat catalana: el modernisme, el simbolisme, el noucentisme i l’avantguarda.