S'acaba el més d'agost i de tornada a Barcelona. Enguany tenia ganes que arribés aquest moment, el mes de juliol me'l vaig passar tenint cura del meu fill i de ma mare. L'un amb un virus l'altra amb prop de 91 anys i molt atrotinada,
El mes d'agost al poble, La Granadella. Ens vam emportar la mare, normalment el poble li prova molt bé. Aquesta vegada però no ha estat així. Una infecció d'orina, febre i la demencia senil disparada. Hem fet el que hem pogut però no torna a ser ella.
Ara la tinc a casa, de vegades sóc sa mare, la tia Trini, la cosina Conxa, fins i tot la seva filla gran.
Tinc poques oportunitats de sortir, només si em cobreix algú. No la podem deixar sola en cap moment, com si fos un infant de 3 anyets.
En dues setmanes que porto a Barcelona he pogut anar un dia a la piscina, un altre dia al Dhub, un altre al servei d'oftalmologia de Bellvitge i para de comptar.
En tots tres moments he intentat aprofitar per passar per alguna llibreria i trobar alguna novetat.
Novetats poques.
Vaig entrar a la botiga del Museu Egipci i vaig trobar aquesta tira de punts de llibre:
Te comprendo y menos mal que tienes a alguien más que te ayuda y te acompaña . Son épocas difíciles , que se sobrellevan como se puede.
ResponEliminaCúidate tu también.
Abrazos
Roser, un placer verte de nuevo por aquí, aunque no puedas repetirlo tan a menudo como quisieras por las circunstancias familiares. Mucho ánimo y que tu madre se mejore.
ResponEliminaLos marcapáginas en abanico, una preciosidad.
Abrazos.