Per al pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851) els elements de la natura són forces abstractes, amb la seva pròpia simbologia i significat. Aquesta exposició explora la seva fascinació pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics, des dels inicis de la seva obra, a la dècada de 1790, i fins a finals dels anys 1840.
Turner, reconegut com el millor paisatgista del període romàntic pel seu domini de la llum, el color i l'atmosfera, pinta les immenses forces de la natura que ja en aquella època de grans canvis, a inicis de la primera revolució industrial, començaven a estar amenaçades. A través d’un centenar d’obres, pintures, dibuixos, esbossos i gravats, l’exposició ressegueix el desenvolupament de les composicions de Turner, a partir dels primers esbossos, fins a les aquarel·les, els olis o els gravats finals.
La mostra revela com l’aquarel·la va ser fonamental en l’enfocament científic, però intuïtiu de l’artista, que li va permetre copsar la intensitat de les forces de la natura amb una precisió expressiva mai igualada. La principal inspiració de Turner va sorgir dels seus viatges per la Gran Bretanya i l'Europa continental i els seus paisatges incorporen fonts diverses, des de la mitologia clàssica fins a la història de l’art o les invencions tecnològiques modernes, i se situen entre la tradició i la innovació. Aquesta exposició confronta l’espectador amb una experiència sensorial de la natura que ens afecta avui tant com ho va fer als seus contemporanis.
Complementeu la vostra visita amb la mostra El batec de la natura. Dibuixos del segle XIX de la col·lecció del Museu Nacional.(Web del Mnac)
Vaig anar a la inauguració doblement contenta:
-perquè Turner m'agrada moltíssim
-perquè per fi teniem bones notícies del nostre net Aleix
Pels qui no sabeu de què va, us ho explico, el passat dilluns 2 de maig va néixer el primer net, l'Aleix. En néixer va patir més del compte i va anar a parar directament a l'UCI, on encara hi és. En un primer moment desconeixiem el grau d'afectació que tenia, el primer objectiu era que sobrevisqués. El nen és fort perquè li ha passat de tot, màquines que no funcionaven, tubs obturats amb mocs, cables desconectats, una infecció, dues pleures i tot i així continua endevant. Ha acceptat molt bé la llet materna, la pren per un tubet, es mou força, tant com per haber canviat varies vegades els sedants que ja no li fan efecte. Ara està amb un segon respirador, menys agressiu que el primer i el tolera bé. Ahir per primera vegada el pare i la mare el van poder agafar a braços i té els ulls oberts.
Encara no l'he pogut veure en directe però per les fotografies us puc dir que és maquíssim.
Amb aquesta al.legria me'n vaig anar cap al Mnac.
L'exposició val molt la pena, veure tantes obres de Turner juntes és tot un luxe.
A la tardor de l'any 93 ja vam poder gaudir a Barcelona d'aquest pintor. La Caixa, a la Casa Macaya del passeig de Sant Joan, va oferir una mostra de 85 obres que es titulava Impressions de Gran Bretanya i el continent europeu, totes elles procedents de la Tate Gallery i van fer un catàleg magnífic.
A l'exposició actual del Macba no hi ha catàleg però sí punts de llibre i postals ( i molts més gadgets).
Hight Quality. Són tres duos i un de sol:
I ara un fenomen que no m'atreviria a qualificar de paranormal però que em fa anar de corcoll fa una estona.
Hi ha una obra Llac Buttermere, amb la part de Cromackwater, Cumberland, un xáfec, que el museu ha escollit per a la invitació, per al cartell en versió catalana i del qual també ha editat punt de llibre i postal, que no me l' agafa Juanitu Brother.
És possible que la subtil gamma cromática sigui molt difícil per a ell? El mag de la llum ha fotut a en Juanitu que s'ha rendit a una pintura de 1798. Segur que hi ha una explicació, però no sé quina és.
El punt de llibre surt rarot, de la postal només m'escaneja el revers i del cartell la part superior:
¡Chapeau!
ResponElimina¡¡Maravilloso!!
ResponElimina