Paris 3

 

El tercer dia tocava l'Orangerie. Quan el Museu d'Orsay encara era estació, les obres mestres dels impressionistes eren a l'edifici del Jeu de Paume. a l'edifici bessó, a l'Orangerie trobem les Nymphéas de Monet, al 1922 es formalitza la donació del conjunt monumental de Claude Monet a l'Estat i es treballa per a la seva instal·lació específica en aquest emplaçament. 

Les dues sales ovalades dedicades a aquest vast projecte pictòric es van obrir al públic l'any 1927 i tot l'edifici constitueix el Museu Nacional de l'Orangerie des Tuileries, també annex al Museu de Luxemburg.

Desde finales de la década de 1890 hasta su muerte en 1926, el pintor se dedicó fundamentalmente al ciclo de los Nenúfares, del cual el Museo de la Orangerie posee un conjunto único. En efecto, el artista creó varias obras específicamente para el edificio, y donó al Estado francés sus dos primeros grandes paneles como símbolo de paz, el día después del armisticio, el 12 de noviembre de 1918. También diseñó un espacio único, compuesto por dos salas elípticas dentro del museo, que ofrecen al visitante la «ilusión de ser un todo sin fin, una onda sin horizonte y sin orilla», según sus propias palabras, convirtiendo a los Nenúfares de la Orangerie en una obra del artista única en el mundo.web

Vaig comprar una postal però no la puc escanejar, medeix 90 cm de llarg. Punts de llibre no en vaig trobar.

Del que sí en vaig trobar va ser d'una exposició temporera que feien: 
Heinz Berggruen, un marchand et sa collection
Picasso – Klee – Matisse – Giacometti. Chefs-d’œuvre du Museum Berggruen / Neue Nationalgalerie Berlin.

També vam gaudir de les obres del fons, la col.lecció Walter Guillaume.

L'Orangerie és a una de les puntes del Jardin des  Tuileries. A tocar de la place Concorde. Des d'allà vam anar caminant fins a la Tour Eiffel, pel costat dels quais.

Quina pena quan vaig veure el contorn de la Torre voltat d'una valla transparent que impedeix apropar-te a la base si no fas la visita. No preteníem pujar aquesta vegada, així que vam continuar fins a un pavelló municipal on feien una exposició molt original dels nous esports olímpics.

Enfront mateix hi ha la Maison de la Culture du Japon on feien una estupenda exposició Tokyo, naissance d'une ville moderne, amb estampes dels anys 1920-1930 de l'Edo-Tokyo Museum.

No venien punts de llibre.

Vam dinar per la zona, en acabar vam creuar el pont de Bir-Hakein per agafar el bus 72 i dirigirnos al Pompidou.

Vam baixar a la parada de Châtelet i allà mateix hi havia uns quants bouquinistes oberts. 

En un d'ells, en una caixa de cartró, entremig de postals hi havia això:

Em va fer molta il.lusió.