dimarts, 17 de febrer del 2026

Città eterna I

Roma es coneix com "la Ciutat Eterna" per la seva extraordinària longevitat, la seva capacitat de renovació constant i la influència històrica i cultural que la fan immortal al llarg dels mil·lennis. 

I Roma enamora, és maca amb tot l'ampli sentit de bellesa, és seductora, amable, orgullosa, hospitalària, neta, cordial, complaent, captivadora. Penso que tots aquests adjectius es poden atribuir a una ciutat gràcies, també, a la seva gent. Roma ha hagut de ser, des de temps immemorials, una ciutat que acull innombrables visitants i això ho tenen escrit els romans en el seu ADN. He estat pocs dies, no hem rebut cap resposta negativa. El tracte de cambrers, taxistes, restauradors, conductors d'autobús, funcionaris de museus, botiguers (ho heu de llegit també en femení)... sempre ha sigut de 10.

Us explico també una mica el perquè d'aquest viatge. El meu nebot Albert i la seva dona havien planificat fer aquest viatge, per qüestions laborals sobtades no el podien fer i es perdia. Ell va tenir la idea de que fóssim la meva germana i jo qui el féssim, per ajudar-nos a guarir una mica la pèrdua recent de la mare.
Un viatge de germanes! ens vam adonar que totes dues soles no ens havíem dedicat mai aquest temps ni aquest espai. Sí que havíem viatjat juntes però, de petites amb els pares i de grans amb les nostres famílies, fills, mare i marit. Ens va fer molta il·lusió.

Ens hem emplaçat a repetir l'experiència cada any, una escapada de germanes a on sigui.

Vam arribar a Roma divendres 13, vora les sis de la tarda. Hotel, deixem l'equipatge, recollim un caminador que havia llogat prèviament, taxi i a sopar al Trastévere.

La mitja hora de taxi pel centre de la ciutat un divendres al capvespre va ser impagable, semblàvem de poble! oh quins monuments, oh quines botigues, ohhhhh quina manera de conduir, oh TOT.

Seguim les recomanacions del gentil taxista, dinem a la pizzeria Ivo. Vam sopar tant bé!, tot era boníssim i el vi blanc frizzante una meravella.

Amb el pap ple, ens vam dedicar al passeig tranquil, vam entrar en unes quantes esglésies que encara eren obertes. ( N'hi ha més de 900!) I hi vam encendre espelmes fins que se'ns van acabar les monedes.

Us poso uns quants punts per obrir boca, a la propera entrada més.



































































Tretze mil passos

1 comentari:

  1. Els punts genials ! Molta novetat.
    Pel que fa a la ciutat no estem gaire d'acord amb tu, ja que si jo puc dir que em va agradar x hi ha molt, molt per veure, la ciutat en general la vam trobar bruta i deixada, poc cuidada i caótica...

    ResponElimina