dimarts, 17 de desembre del 2024

Paris 3

 

El tercer dia tocava l'Orangerie. Quan el Museu d'Orsay encara era estació, les obres mestres dels impressionistes eren a l'edifici del Jeu de Paume. a l'edifici bessó, a l'Orangerie trobem les Nymphéas de Monet, al 1922 es formalitza la donació del conjunt monumental de Claude Monet a l'Estat i es treballa per a la seva instal·lació específica en aquest emplaçament. 

Les dues sales ovalades dedicades a aquest vast projecte pictòric es van obrir al públic l'any 1927 i tot l'edifici constitueix el Museu Nacional de l'Orangerie des Tuileries, també annex al Museu de Luxemburg.



Desde finales de la década de 1890 hasta su muerte en 1926, el pintor se dedicó fundamentalmente al ciclo de los Nenúfares, del cual el Museo de la Orangerie posee un conjunto único. En efecto, el artista creó varias obras específicamente para el edificio, y donó al Estado francés sus dos primeros grandes paneles como símbolo de paz, el día después del armisticio, el 12 de noviembre de 1918. También diseñó un espacio único, compuesto por dos salas elípticas dentro del museo, que ofrecen al visitante la «ilusión de ser un todo sin fin, una onda sin horizonte y sin orilla», según sus propias palabras, convirtiendo a los Nenúfares de la Orangerie en una obra del artista única en el mundo.web


Vaig comprar una postal però no la puc escanejar, medeix 90 cm de llarg. Punts de llibre no en vaig trobar.
Del que sí en vaig trobar va ser d'una exposició temporera que feien: 
Heinz Berggruen, un marchand et sa collection
Picasso – Klee – Matisse – Giacometti. Chefs-d’œuvre du Museum Berggruen / Neue Nationalgalerie Berlin.
També vam gaudir de les obres del fons, la col.lecció Walter Guillaume.





























L'Orangerie és a una de les puntes del Jardin des  Tuileries. A tocar de la place Concorde. Des d'allà vam anar caminant fins a la Tour Eiffel, pel costat dels quais.
Quina pena quan vaig veure el contorn de la Torre voltat d'una valla transparent que impedeix apropar-te a la base si no fas la visita. No preteníem pujar aquesta vegada, així que vam continuar fins a un pavelló municipal on feien una exposició molt original dels nous esports olímpics.
Enfront mateix hi ha la Maison de la Culture du Japon on feien una estupenda exposició Tokyo, naissance d'une ville moderne, amb estampes dels anys 1920-1930 de l'Edo-Tokyo Museum.





No venien punts de llibre.
Vam dinar per la zona, en acabar vam creuar el pont de Bir-Hakein per agafar el bus 72 i dirigirnos al Pompidou.
Vam baixar a la parada de Châtelet i allà mateix hi havia uns quants bouquinistes oberts. 
En un d'ells, en una caixa de cartró, entremig de postals hi havia això:









Em va fer molta il.lusió.


diumenge, 8 de desembre del 2024

París 2

El segon dia anem en bus fins a Cluny. Al Museu du Moyen Âge. Normalment obren a les 9:30 però un cartell a la porta ens indica que excepcionalment l'horari d'obertura serà a les 10:30.
En Lluís se'n va a l'Îlle de la Cité i jo em quedo pel barri amb la intenció d'entrar a la Sorbonne, com havia fet en altres viatges.
No hi ha visites a la Universitat, estan suspeses des d'abril de l'any passat, tothom que entra ha de mostrar un passi als guardes de seguretat que hi ha a les portes.
Val. Els temps canvien i les modes de seguretat també. Me'n vaig a la botiga que és al carrer: Madame, Monsieur, la boutique sera exceptionnellement fermée mercredi 4 décembre. Nous vous prions de nous excuser pour ce désagrément et vous remercions pour votre compréhension. Catxis!
A les llibreries! Entro a les Gibert, res de l'altra món. a banda que són molt grans, tenen diversos locals amb diferents pisos. Llibres de segona mà, còmics...

Entro a la Compagnie, al carrer des Ecoles. Aquí m'haurien d'haver lligat de mans i peus. M'hagués endut com quinze llibres i em vaig conformar amb tres. Tots de temàtica parisina. I una revista, La  Deférlant, la revue des révolutions féministes.




Es fa l'hora d'entrar al museu, me'n vaig a la cua. Arriba en Lluís i em diu que sort que no he anat a l'îlle, està tot tapat amb tanques i ha hagut de passar tres controls de seguretat. La inauguració de Nôtre Dame és a tocar.
Al museu de Cluny ja he entrat en altres viatges, però vull veure´l remodelat.
No paguem entrada, pel meu carnet de discapacitat. No me'l demanen enlloc, com vaig amb el caminador ja deuen pensar que no ho porto per fer bonic.
Ha estat un encert entrar-hi, ara es pot gaudir de la visió dels tapissos de la Dame à la licorne amb molta més comoditat i més de prop.









La resta de museu també val molt la pena, hi ha infinitat d'obres on val la pena aturar-s'hi.












Fem un passeig pel Quartier Latin, entrem a Saint Séverin i a Saint Julien le Pauvre. Aquesta darrera és una curiosa esglesieta, considerada la més antiga de Paris, des de fa quasi dos segles és l'esglèsia catòlica grega melkita de la capital.
Desprès el dinar i una altra caminadeta fins a Saint Germain des Près on vam visitar el mercat nadalenc.
Des d'allà amb el metro van anar a visitar el Cementiri de Père Lachaise, a Paris aquests dies el sol es pon a les cinc de la tarda, vam haver d'apressar-nos.
Un cop visitat el Cementiri vam tornar caminant cap a l'hotel. M'agrada veure la vida de barri quan viatjo, els petits comerços, perruqueries, la sortida dels nens i nenes d'escola...
I a sopar i a dormir. El Paris la nuit des de la finestra de l'hotel, que ja tenim una edat.