Biblioteques de Barcelona

Els últims punts de llibre que he aconseguit de la xarxa de Biblioteques de Barcelona:

Brossa al Macba

Ja fa temps que el Macba disposa d'un ampli fons de l'artista Joan Brossa.

L'any 2011, el fons de la Fundació Brossa va passar al Macba. Feia temps que tots plegats esperavem aquesta expossició.

"Secularitzar aquest gran poeta no és una tasca fàcil, i aquest és el repte del projecte, entre Marx i Mallarmé: retornar-li la veu senzilla, menestral, tal com parla la gent amb barret o sense; com parlen una bombeta, un bitllet de tren, una carta d’una baralla, unes manilles, o el confeti. La gent parla Brossa"( de la introducció a l'expossició)

Val la pena fer una visita. Hi ha una gran quantitat de material. No és una visita ràpida. S'hi ha de dedicar estona perquè s'ho mereix.

De moment no hi ha punt de llibre perquè encara no hi ha catàleg. El catàleg el fan un cop començada l'expossició. Però sembla ser que n'hi haurà.

Dos pregons pel preu d'un

Ahir al matí tocava burocracia, anar al Consorci dEducació de Barcelona i a Muface (la mútua de funcionaris). 
En el camí de l'una a l'altre... Sorpresa!!! Inauguració de la 66 fira del Llibre del Llibre d'Ocasió Antic i Modern: arribo a la cantonada d'Aragó amb Gran Via a les onze, just, inauguren i en Joaquim Carbó pren la paraula. Ens ha explicat moltes coses i ens ha recordat l'important paper que van tenir les llibreries de vell a l'epoca del franquisme, un dels pocs reductes on es podien trobar llibres prohibits i en català.

Al migdia una notícia: 

Intervinguda la Institució de les Lletres Catalanes i campanya de suport a les xarxes i carrers. Vaaaja ja hi som!

L' AELC (Associació d' Escriptors en llengua catalana) fa una proposta de suport:De manera pacífica però amb fermesa, continuarem defensant les llibertats civils de la millor manera que sabem: amb paraules.

Dels cartells proposats escullo aquest:

Sort que a l'hora de dinar hem pogut riure una mica:

Recordo una xerrada de la Laura Borràs,presidenta de la ILC on afirmava que amb twiter també es poden generar textos literaris. Avui n'he llegit cents, tots al voltant del mateix tema i n'hi ha de molt bons:

"Lo del barco de Piolín con la policía dentro nos queda grande, la comunidad tuitera no estaba preparada para algo así."

"Catalanes.!
hemos mandado al Pato Lucas al Coyote y a Piolín!
Nos veremos obligados a enviar a David el Gnomo, la Abeja Maya y Bob esponja"


"(...) i llavors, fillet, Espanya va enviar 4.000 polis en un creuer amb les cares del Coyote, Piolín i el Pato Lucas."

M'agradaria veure la cara de Valle Inclán, veient això, ell,que va fer de l'esperpento art. Què ens diria el Manolo VM?, que sempre, sempre la realitat supera a la ficció. A mi això del vaixell m'ha costat de creure. Encara hi ha moments que penso que és una d'aquestes notícies- muntatge falses que corren per les xarxes.

Quan tornin a les seves casernes, perquè algun dia tornaran no?, els seus companys els preguntaran "qué hay de nuevo viejo?".

Ara hi ha tres dies de festa, perquè ja ha començat la Mercè, espero que els donin permís i, que de paisà, gaudeixin de les festes, tothom hi és convidat.

I ara ve el segon pregó.

El de la Mercè. Després de la intervenció de la nostra alcaldessa i de l'alcalde de la ciutat de Reikiavik, que és la ciutat convidada, hem sentit el pregó.

El d'enguany no ha estat un pregó gens fàcil. L'ha fet la Marina Garcés, professora de la Universitat de Saragossa i filòsofa.

Ha estat un text davant del qual t'has de posicionar. Com a docent i filosofa ens ha deixat uns deures per fer: pensar, perquè es veu que això de pensar és molt bo i plantejar-nos una pregunta: què és el que realment ens importa?.

En aquesta sala de l'Ajuntament veiem i sentiem el que passava a la sala del Consell de Cent. És la sala on hi ha les famoses pintures de Sert. 

En sortir, desde la galeria gòtica, hem pogut veure la sortida del seguici que és l'encarregat de dur a terme el "Toc d'Inici", una coreografia duta a terme per les diferents figures i els diables.

  

Les gàrgoles ens vigilaven

        

 

I els diables, el meu fill petit està entre ells, que enguany estrenen vestit. Decorat amb un bonic skiline de la ciutat.

 Al vestíbul de la Casa Gran, les bèsties de foc, aquesta de les Corts m'agrada molt. 

 Una mica de concentració abans de l'actuació i repàs dels últims detalls.

L'actuació dels diables, com cada any a les fotos només em surt el foc. Però hi són. De veritat.

Miguel Bustos. L'Altell de Sala Ciutat.

Ahir a la tarda es va inaugurar la nova decoració de l'Altell de Sala Ciutat.  En Miguel Bustos ens va estar explicant que mentre feia el projecte pel mural van passar els fets de la Rambla i per tant, a banda de mostrar la nostra ciutat durant les festes i les diferents Barcelones que es viuen al carrer, també va voler reflectir el caràcter pacific i acollidor de la metropoli.

De moment només hi ha postal i fulletó. Podrem fer el duo?

Espero que sí.

Puntes d'Arenys

La Rosa em tenia guardats aquests punts de llibre d'Arenys.

Els dos Arenys, el de Mar i el de Munt, són dos municipis catalans de la comarca del Maresme amb una arrelada tradició puntaire.

Aprofito per penjar una fotografia del treball que tinc entre mans:

He fet més de la meitat. Ja falta menys.

Moltes gràcies Rosa guapa, amiga de "fatigues".

Així estem!

«De madrugada han llamado,
están en el rellano de la escalera;
cuando sale a abrir la madre
lleva la bata puesta.

¿Qué es lo quiere esta gente
que llaman de madrugada?

–"Su hijo, ¿se encuentra aquí?"
–"Está durmiendo en su habitación.
¿Qué desean de mi hijo?"
El hijo se despertaba.

La madre bien poco sabe
de todas las esperanzas
de su hijo estudiante
que tan comprometido estaba.

Hace días que habla poco,
cada noche se agitaba.
Un temblor lo recorría
temiendo una llamada al romper el alba.

Aún no del todo despierto
oye clara la llamada
y se lanza por el ventanal
al asfalto en un vuelo.

Los que llaman enmudencen
menos uno, quizás el que manda,
que se asoma al ventanal.
Detrás chilla la madre.

De madrugada llamaron,
la ley una hora señala.
Ahora el estudiante está muerto,
murió de una llamada al romper el alba».

«De matinada han trucat, / són al replà de l'escala; / la mare quan surt a obrir / porta la bata posada. / Què volen aquesta gent / que truquen de matinada? / "El seu fill, que no és aquí?" / "N'és adormit a la cambra. / Què li volen al meu fill?" / El fill mig es desvetllava. / La mare ben poc en sap, / de totes les esperances / del seu fill estudiant, / que ben compromès n'estava. / Dies fa que parla poc / i cada nit s'agitava. / Li venia un tremolor / tement un truc a trenc d'alba. / Encara no ben despert / ja sent viva la trucada,/ i es llença pel finestral, / a l'asfalt d'una volada. / Els que truquen resten muts, / menys un d'ells, potser el que mana, / que s'inclina pel finestral. / Darrere xiscla la mare. / De matinada han trucat, / la llei una hora assenyala. / Ara l'estudiant és mort, / n'és mort d'un truc a trenc d'alba».

Aquesta cançó de Lluís Serrahima i M del Mar Bonet, cantada aquí per ella mateixa en la companyia dels estimats Quilapayún, va ser composada l'any 1968. Han passat prop de cinquanta anys. Sempre que la sento se'm posen els pèls de punta. I semblava que, malgrat la debacle econòmica, la crisi, la retallada social i laboral que darrerament haviem patit, hi havia uns drets que mai més ningú ens podia arrabassar: expressió, reunió, opinió...Ingènua!

No és veritat. Puc semblar exagerada però em trasllado sense voler a les desagradables sensacions que haviem viscut en els darrers anys de la dictadura i primers de la transició. Visc a Turquia?

Sé perfectament que aquest no és un fòrum polític, que el que ens uneix és una aficció, el col.leccionisme d' aquests trocets de paper (i d'altres materials), dits punts de llibre.

Sé que avui hi havia prevista la inauguració d'una exposició sobre Joan Brossa al Macba, s'ha suspés. M'ho esperava, el cúmul d'esdeveniments que han anat succeint al llarg del dia m'ho feien presentir.
Aquesta tarda he rebut aquest correu:


El Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona posposa l’acte d’inauguració de Poesia Brossa previst per a aquest vespre. Donada la rellevància de l’artista i d’aquesta exposició oportunament us comunicarem una nova data per a l’esdeveniment.

A partir de demà, dijous 21 de setembre, es podrà visitar la mostra en l’horari habitual.


Més informació: http://bit.ly/premsaMACBA

No puc callar més.

Se'm fa difícil expressar amb paraules el cúmul d'emocions que m'atenallen i per això he buscat punts de llibre que m'ajudessin :

Un duo de l'editorial Flamboyant. De la Setmana.
Es completa amb aquestes dues postals:

Tinc una caixa de punts "reivindicatius", solen ser lletgets, per això només guardo els dels meus sindicat i  partit i els d'associacions o entitats amb les quals estic d'acord ideològicament. Sóc així de sectària amb aquests temes.

Hi ha punts de llibre que poden tenir una imatge meravellosa o una factura formal perfecta que no he guardat ni guardaré a la vida per molt col.leccionista que sigui. 

Dins aquesta caixa he recuperat uns quants que s'adiuen amb el meu estat d'anim avui.

Ha d'haver alternativa. 

Acabo de rebre això del Club Editor:

Amics,

suspenem la presentació de demà a la Llibreria Calders. Ja no és qüestió de gustos: el que passa és enorme i fer l'orni no hi escau. Ja ens retrobarem per celebrar la naixença dels llibres quan no estiguin intervingudes l'Agència Catalana de l'Aigua, la Biblioteca de Catalunya, l'Institut Català de Ciències Cardiovasculars i tot organisme públic que dugui en el seu nom un determinat gentilici. 

I de l'Ajuntament: Ajornat!

Així estem!