Dos pregons pel preu d'un

Ahir al matí tocava burocracia, anar al Consorci dEducació de Barcelona i a Muface (la mútua de funcionaris). 
En el camí de l'una a l'altre... Sorpresa!!! Inauguració de la 66 fira del Llibre del Llibre d'Ocasió Antic i Modern: arribo a la cantonada d'Aragó amb Gran Via a les onze, just, inauguren i en Joaquim Carbó pren la paraula. Ens ha explicat moltes coses i ens ha recordat l'important paper que van tenir les llibreries de vell a l'epoca del franquisme, un dels pocs reductes on es podien trobar llibres prohibits i en català.

Al migdia una notícia: 

Intervinguda la Institució de les Lletres Catalanes i campanya de suport a les xarxes i carrers. Vaaaja ja hi som!

L' AELC (Associació d' Escriptors en llengua catalana) fa una proposta de suport:De manera pacífica però amb fermesa, continuarem defensant les llibertats civils de la millor manera que sabem: amb paraules.

Dels cartells proposats escullo aquest:

Sort que a l'hora de dinar hem pogut riure una mica:

Recordo una xerrada de la Laura Borràs,presidenta de la ILC on afirmava que amb twiter també es poden generar textos literaris. Avui n'he llegit cents, tots al voltant del mateix tema i n'hi ha de molt bons:

"Lo del barco de Piolín con la policía dentro nos queda grande, la comunidad tuitera no estaba preparada para algo así."

"Catalanes.!
hemos mandado al Pato Lucas al Coyote y a Piolín!
Nos veremos obligados a enviar a David el Gnomo, la Abeja Maya y Bob esponja"


"(...) i llavors, fillet, Espanya va enviar 4.000 polis en un creuer amb les cares del Coyote, Piolín i el Pato Lucas."

M'agradaria veure la cara de Valle Inclán, veient això, ell,que va fer de l'esperpento art. Què ens diria el Manolo VM?, que sempre, sempre la realitat supera a la ficció. A mi això del vaixell m'ha costat de creure. Encara hi ha moments que penso que és una d'aquestes notícies- muntatge falses que corren per les xarxes.

Quan tornin a les seves casernes, perquè algun dia tornaran no?, els seus companys els preguntaran "qué hay de nuevo viejo?".

Ara hi ha tres dies de festa, perquè ja ha començat la Mercè, espero que els donin permís i, que de paisà, gaudeixin de les festes, tothom hi és convidat.

I ara ve el segon pregó.

El de la Mercè. Després de la intervenció de la nostra alcaldessa i de l'alcalde de la ciutat de Reikiavik, que és la ciutat convidada, hem sentit el pregó.

El d'enguany no ha estat un pregó gens fàcil. L'ha fet la Marina Garcés, professora de la Universitat de Saragossa i filòsofa.

Ha estat un text davant del qual t'has de posicionar. Com a docent i filosofa ens ha deixat uns deures per fer: pensar, perquè es veu que això de pensar és molt bo i plantejar-nos una pregunta: què és el que realment ens importa?.

En aquesta sala de l'Ajuntament veiem i sentiem el que passava a la sala del Consell de Cent. És la sala on hi ha les famoses pintures de Sert. 

En sortir, desde la galeria gòtica, hem pogut veure la sortida del seguici que és l'encarregat de dur a terme el "Toc d'Inici", una coreografia duta a terme per les diferents figures i els diables.

  

Les gàrgoles ens vigilaven

        

 

I els diables, el meu fill petit està entre ells, que enguany estrenen vestit. Decorat amb un bonic skiline de la ciutat.

 Al vestíbul de la Casa Gran, les bèsties de foc, aquesta de les Corts m'agrada molt. 

 Una mica de concentració abans de l'actuació i repàs dels últims detalls.

L'actuació dels diables, com cada any a les fotos només em surt el foc. Però hi són. De veritat.