Borracheras inolvidables

El temps passa però per a les que no  oblidem hi ha petites alegries que ens omplen de goig.

Luxe

Al Caixaforum, Luxe una nova exposició i alguna sorpresa més:

Medfaces

Bestial!, hi tenim molt a dir i a fer

Sant Jordi II

Els punts de llibre que em van semblar més originals i interessants  dels que vaig arreplegar:

Editorial Cal.ligraf

El Cep i la Nansa

Acordió de postals

Sant Jordi 2019

Va ser un dia estrany.
A Barcelona va ploure a primera hora, a les parades només es veien els plàstics. Sort que a mig matí va parar de ploure. Malgrat tot hi havia moltíssima gent a tot arreu.
A la zona de Rambla Catalunya-Passeig de Gràcia només vaig saludar coneguts, era l'hora de pluja. 
La Rambla la vaig fer pel darrera, és a dir per la zona de cotxes, pel mig no s'avançava.
Les parades a la placeta de Sant Just de llibres d'artista excel.lents.
Al Passeig de Sant Joan s'hi estava força bé, és la zona d'infantil i juvenil, còmics...
Vaig poder plegar poca cosa, a la tarda no vaig sortir. Sofà-llit. Estava morteta.

Una sèrie que em va encantar, de Greenpeace:

I els comprats a la plaça de Sant Just:

23 d'abril de 2019

Ha arribat el gran dia.
De moment plou, són les vuit del matí.
Aviat sortiré a passejar per Barcelona i a visitar el major nombre de parades possible per tal d'aconseguir els tresors preuats.
Trobaré persones conegudes, llibreters i llibreteres que visito durant tot l'any, també editors, editores, membres d'associacions diverses, escriptores i escriptors...tothom no reacciona de la mateixa manera davant la demanda dels punts de llibre, però he de dir que la balança s'inclina decididament pel cantó de l'amabilitat.
A tots i totes hem d'agrair la celebració d'una diada tan increïble. 
Avui, repartiré entre algunes d'aquestes persones una bosseta d'ametlles de la padrina i un número per un sorteig que es farà aquesta mateixa nit.

Les ametlles són del meu arbre i les he fet al poble, La Granadella.
El regal del sorteig és un punt de llibre fet amb punta al coixí també al poble.

Agafo un paraigua per si de cas i a caminar!

El número de l'ONCE d'avui ha acabat en 86. L'afortunada és la llibreria La Petita, de Poblenou.
Demà els hi portaré.

Johann Conrad Seekatz

Del museu Goethe de Frankfurt, és aquesta sèrie de 12 punts de llibre amb les imatges dels 12 mesos de l'any pintats per Johann Conrad Seekatz:

Gràcies a qui me'ls ha enviat.

I van quatre...

...editorials que dediquen un punt de llibre a la diada.
Ja són un clàssic: Baula, Penguin, Cruïlla i la PAM:

 encara falten: Claret i d'altres i les milers de roses, dracs, cavallers, princeses en paper que veurem el dia 23.

Aranjuez

"Los personajes principales de mi novela El río que nos lleva, que son los gancheros conductores de troncos de pino sobre las aguas del río Tajo, se me presentaron de golpe hace ya más de cincuenta años, y casi quince antes de que yo empezara a escribir el relato. Tenía yo 13 años en 1930 y acababa de llegar a Aranjuez cuando me hice amigo de otros muchachos de mi edad con quienes, al llegar el verano, acudía a zambullirnos porque el río estaba como entarimado; es decir, completamente cubierto de troncos flotantes que unos hombres, saltando sobre ellos o desde la orilla, y empujándolos o atrayéndolos con un gancho al extremo de una vara, conducían hacia el resbaladero de una presa, desde donde continuaba flotando río abajo hasta la playa donde se sacaban las maderas, tras su largo viaje fluvial Aranjuez: la literatura de sus jardines desde las altas sierras del señorío de Malina. Aquellos hombres, rudos y elementales, pastores de troncos sobre el río, me impresionaron tanto durante los días, en que volvimos a observarlos, que nunca pude olvidarlos. Y cuando, años después, el final de la guerra civil me llevó mi unidad militar a tierras de Cuenca, volví a saber de ellos por conversaciones con los campesinos de la región. Por entonces, ya pensaba yo en escribir alguna vez novelas pero aún tardaría un año en acabar la primera- aún hoy inédita- y seis o siete años más en empezar 'El río que nos lleva', cuyos principales personajes se me habían metido en la memoria tan espontáneamente durante mi adolescencia en Aranjuez". 

J. L. Sampedro. El oficio de narrar, 1989.

La visita que vam fer a Aranjuez va ser molt agradable. Vam fer el recorregut dins del palau i un tastet dels jardins. Haviem de dinar d'hora per tornar a Barcelona.

Dos souvenirs de punt de llibre:

La Fuente de Apolo del Jardín de la Isla

 De la Real Biblioteca del Palacio Real:

                                          

                                          
He perdut totes les fotos de la trobada en passar-les a l'ordinador. 
Només he pogut recuperar algunes de la carpeta de wp. Per sort hi havia quatre d' Aranjuez:

I de la Chelo, amb la qual estem a la foto, us mostro tres punts que em sembla que no han sortit a cap blog:

Décimo aniversario. Felicidades!

14 de abril

i en un dia com avui no podia faltar:

Banda de Gaitas Casa de Asturias en México D.F

Visca la III República!

tot arribarà

Els tresors de Borox

Després de veure les magnífiques entrades de Mondopunts (Montse i Doménec) i Arte entre páginas (Pepi) us parlaré dels tresors que vaig trobar a Borox.

Primer veureu els que ens van regalar l'Asociación de Coleccionistas Manchegos:

Un molt especial que, en no ser oberta la casa de Cervantes d'Esquivias, ens va costar de trobar:

Els de Toledo:

Una sèrie preciosa de Castilla-León:

Uns quants Vidal Major:

 Aquest el desconeixia, sembla part d'un puzle, si es així, ja em falta menys per completar-lo.

i entre molts d'altres d'editorials aquest de Salamandra que em faltava:

Moltes gràcies a tot@s els que m'han fet feliç amb aquests punts.