dilluns, 1 d’abril de 2019

Barcelona capital mediterrània




El Muhba va inaugurar divendres passat una doble exposició. Per una banda Barcelona capital mediterrània, La metamorfosi medieval, segles XIII-XV, i per altra La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI.


El projecte Barcelona capital mediterrània aborda la trajectòria de la ciutat i el vincle amb el mar com a motor de la seva història, amb l’exposició La metamorfosi medieval, segles XIII-XV al Saló del Tinell, i amb un contrapunt dels nostres dies en La conquesta del litoral, segle XXI a la capella de Santa Àgata.

 La metamorfosi medieval, segles XIII-XV

El primer àmbit de l’exposició aborda el paper que va tenir l’activitat comercial mediterrània en la generació dels recursos i la diversificació social que permeté el naixement del municipi de Barcelona. S’hi desglossen els grups socials en què va quedar estructurada aquella renovada societat, capitanejada per l’elit de prohoms enriquits pels negocis, i s’hi descriu la reordenació dels equilibris que va portar a gestar les institucions en què es va anar organitzant. La ciutat, amb el Consell de Cent, els consellers i la resta de càrrecs municipals, va passar de ser una propietat dels comtes reis gestionada pels seus oficials a esdevenir un subjecte de negociació política amb la monarquia i els dos estaments privilegiats, la noblesa i l’Església. Tot i ser itinerant, el poder de la monarquia es veia representat al cor de la ciutat pel Palau Reial Major. Hi residien les dues úniques entitats de la corona que no viatjaven seguint el sobirà: l’Arxiu Reial i la Cúria del Mestre Racional. Tot aquell model econòmic i sociopolític va entrar en crisi, però, a la segona meitat del segle XV, atiant l’esclat de la llarga Guerra Civil i les reformes posteriors que donaren peu a una nova època.


 La conquesta del litoral, del segle XX al segle XXI

El segon àmbit tracta de com l’enderroc de la muralla de mar, entre 1878 i 1881, tornava a obrir Barcelona al litoral després més de 350 anys de tancament defensiu. Tanmateix, les línies ferroviàries que si van establir llavors a la costa van constituir una nova muralla, aquesta de ferro, que constrenyia la trobada de la trama urbana amb la Mediterrània. No va ser fins a cent anys després, amb els projectes encetats en la dècada de 1980, que es va avançar decisivament cap a la conformació d’un litoral obert. Ara, des de finals del segle XX i ja en ple segle XXI es planteja el repte d’un altre model d’actuació al litoral, que n’actualitzi els potencials en l’era de les ciutats globals i que el faci més proper i útil als ciutadans i més sostenible ambientalment.(web de l'Ajuntament de Bcn)

No cal dir que és molt recomanable visitar-la, la densitat de peces interessantissimes que s'hi presenten és excelent.
Uns quants exemples:

Carta nàutica. Detall de la ciutat de Barcelona emmurallada i amb la torre de Montjuïc. Jaume Bertran. 1489. Biblioteca Nazionale Centrale. Firenze
Rajola amb representació d’un negre i un sarraí, les poblacions que aportaven més esclaus a Barcelona. Procedent del Palau de la família Boïl, senyors de Manises. Manises-Paterna. Segle XV. Museu del Disseny de Barcelona
Santa Eulàlia, procedent de la porta meridional del claustre de la catedral de Barcelona. Atribuït a Julià Nofre (o Giuliano Di Nofri). 1431-1435. Catedral de Barcelona


Cimera del rei Martí I. Es col·locava al cim de l’elm del rei en la batalla. 1396- 1410. Facsímil. Patrimonio Nacional. Real Armería

Usatges de Barcelona. Els consellers de Barcelona amb la característica indumentària vermella. Jaume Marquilles. 1448. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 

Alfons II el Liberal, de la casa de Barcelona. Jaume Mateu i Gonçal Peris Sarrià. 1427. Museu Nacional d’Art de Catalunya


La reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, representada al Llibre de privilegis i ordinacions de la confraria dels Hortolans del portal de sant Antoni. Segles XV-XVII. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 



Dibuix que representa la pedra gravada que hi havia a la plaça del Blat amb la distribució administrativa de Barcelona i les indicacions dels quatre quarters. Fogatge militar. 1389. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona



Llibre d’entrades de malalts amb l’escut de l’Hospital de la Santa Creu. 1484-1492. Biblioteca de Catalunya. Barcelona 


Llinda de finestra amb la divisa del Conestable, Paine pour joie. 1465-1466. MUHBA- Foto Jordi Puig 
Divisa cavalleresca que identifica al conestable Pere de Portugal (?, 1429 - Granollers, 1466) que fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona en octubre e 1463 durant l'alçament contra el rei legítim Joan II (1458-1479). Governà entre 1463 i 1466 en un context de creixent enemistat amb les institucions del principat de Catalunya.
Tothom creia que el dissortat Pere de Portugal estava adornat amb les virtuts pròpies dels cavallers i herois populars. Però la seva valentia, gràcia i sensibilitat exquisida per a la música, els llibres i les coses belles no resolgueren ni les animadversions amb la generalitat i el Consell catalans, ni l'aproparen a Aragó, València i Sicília, que s'havien postulat a favor de Joan II. La fatalitat o la Roda de la Fortuna d'aquest mon l'atrapà molt jove. En la seva divisa, no obstant això, expressa la confiança en què les adversitats de la vida siguien el camí per obtenir una satisfacció major: sofrir per gaudir o “paine pour joie”.(ACA)

De l'exposició se n'han fet dos llibres de sala


El primer, sobretot, d'una qualitat excelsa.
Hi haurà punts de llibre i postals per a Sant Jordi.
De moment ens hem de conformar amb l'escomplau que encapçala aquesta entrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada