L'estació d'Atocha a banda de ser enorme i molt maca està al costat mateix del Retiro, Reina Sofía, Prado i d'edificis i monuments superemblemàtics.
La Feria obria a les onze del matí. Com vam arribar a quarts de deu el primer que vam fer va ser prendre un cafetó i visitar el Reina Sofia:
Bé, no vam visitar totes les sales. Només algunes. Havíem de guardar forces. També vam visitar les botigues:
El Guernika encara que el tingui molt "vist", és parada obligatòria. Com els peregrins quan visiten els santets del camí, és quasi una emoció "religiosa".
És una obra que sempre em commou, feta en plena guerra civil, pel pavelló d'Espanya de l'Exposició Universal del 37 de París, el pavelló de Sert, tan modern.
Cada cop que passo davant de la réplica del pavelló que hi ha a Horta em fa pensar en les vides i la sang que va fer vessar l'Alzamiento i en tota la riquesa creativa que va quedar estroncada... Vam passar de ser punta de llança de la intel.lectualitat i de la cultura europea al nodo, la grisor, la misèria, l'estultícia i la roïnesa en estat pur i la tristesa.
L'obra de Picasso compartia espai amb la Font de Mercuri de Calder, El Segador de Miró ...
Pensar que encara hi ha qui s'omple la boca de perdó i oblit!Em van agradar molt les fotografies de Dora Maar, on em va semblar albirar com la mica d'esperança que s'entreveu al principi esdevé desesperació i destrucció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada