És una ciutat que m'encanta. És la capital del regne i es nota en cada racó, això de ser capital deixa empremta. Tot és tan gran i tan monumental. Hi ha aire per a tot. Entre edifici i edifici, els parcs, les avingudes...
Havia anat de petita amb el pare i la mare, quan anàvem cap a Melilla, enlloc d'agafar el tren directe a Málaga, fèiem dos nits de tren i passàvem el dia a Madrid, recordo un mercat molt gran i el Prado, i que no tenien Cacaolat!
Després he anat de jove a tastar la movida, amb la primera escola fent intercanvi d'alumnes i mestres, de camí a Lisboa i ...prou.
M'he retrobat amb la mateixa ciutat lluminosa, quasi enlluernadora, de sempre, on tot és més enorme encara, una ciutat que malgrat la seva grandària lluita per continuar essent humana. Com a mínim en el trosset que vaig trepitjar. I maca, molt maca.
Vam ser només un dia, dilluns 3 de juny, però molt aprofitat.
Vàrem anar a la Feria del libro:
En algunes parades ens van donar aquest:
Hi havia parades que s'havien fet el punt amb el cartell de la fira:
A mi personalment aquesta noia no m'agrada gaire, té un posat trist i una mica vampíric.
I a la metàfora del foc i l'onada japonesa no li acabo de veure el què.
La parada del Ministerio de Defensa passa de la noia-vampir i agafa només el detall del foc al llibre amb fons d'onada.No és que em tranquilitzi molt:
Continuarà...
Jo he anat bastant a Madrid (però crec que no lo suficient) i recordo que un cop que vaig anar-hi coincidia amb la Feria del libro i vaig flipar. Va ser casualitat i vaig trobar-hi molts punts ;)
ResponEliminaTienes razón, Madrid es siempre maravillosa y acogedora, y el cartel de este año tampoco es de mi agrado con ese contraste mar y agua de influjo japonés (además el país invitado era República Dominicana ¿no?; quiero decir que tampoco tiene el sentido del homenaje)
ResponEliminaBuen fin de semana.