Primer de tot la mascareta em provoca una bona estona de dispnea.
La gent.
O et trobes molta o gens ni mica.
M'he fixat que podem fer dues categories de carrers: amb llars i sense llars.
Amb: carrers plens perquè pertanyen a zones on viu gent.
Sense: carrers buits perquè són zones comercials, amb moltes oficines, hotels, restaurants, serveis... que no han recuperat per a res la seva activitat habitual o l'han recuperat poc. Un cop tothom és al lloc de treball, el carrer es buida, hi passeja poca gent.
Al meu barri la majoria de persones li han agafat gustet al chandal del cuñao i és com si tot el dia fessin esport. Si algú va vestit com cal fa estrany. És clar que ara és millor no portar gaires additaments a sobre, quantes menys coses portis menys contaminació a l'hora d'arribar a casa i descontaminar-te. Fora polseres, arracades (superincomodes amb la mascareta), rellotges, collarets, mocadors, fulards, bosses ...
Total per a passejar el gos, o anar a comprar a súper, o treure els nenes i nenes a esbargir-se, acompanyar els iaios a seure al banc de la placeta...
Quan he anat a zones sense trobo gent fent esport, obrers de la construcció, treballadors de diferents infraestructures reorganitzant les senyalitzacions i els carrers...
i molta buidor, molt silenci. Tot plegat se'm fa estrany continuo tenint la sensació d'irrealitat dels primers dies de confinament.
Fins la Sagrada Família ha aturat el seu creixement
La natura ha envaït espais on no se la deixava expandir-se
Els escombriares s'entretenen en l'art efímer
Es verdad, pero como dice Pau Donés tendremos que seguir luchando contra la marea...
ResponElimina