La Laia

A Barcelona les festes d'hivern també tenen nom de dona. Són en honor de Sta Eulàlia, la antiga patrona de la ciutat. Ara és copatrona amb la Mercè i Santa Madrona.

Deixeu-me fer un incís, quan era petita, m' horroritzava la madre Lourdes, una monja que teniem a primer (6 anys), li encantava explicar-nos martirologis diversos, per mi que tenia un nosequé de sàdica exacerbat. Santa Eulàlia era una de les seves preferides perquè  va patir tretze martiris!  Clar,  amb Sant Llorenç acabava ràpid, torrat a la graella i prou, Sant Sebatià,  unes quantes fletxetes, Sant Esteve, quatre pedres, però per a Santa Eulàlia, els pérfids romans van haver de tenir imaginació, no tenien manera d'acabar amb ella:

La descripció dels fets és empebrada. Pel que les llengües llargues expliquen, tot començà amb una tanda d’assots, de garfis i arpions fins a estripar les carns de la noia. Horrorós! Però en veure que no defallia, la posaren dempeus dintre d’un braser ardent de foc, pensant que així renunciaria a la religió, i, com que no ho feia, fins i tot li encengueren amb foc els pits. Escandalós! Enfadats de la poca eficàcia del pla, els responsables del tractament manaren als botxins que li freguessin nafres i ferides amb pedra tosca per, després, ruixar-la amb oli bullent i rematar la cosa amb banys de plom fos. Ja es veu, no? Tota una bogeria! Doncs van fer curt, perquè cap d’aquests martiris la pertorbava. Sulfurats per la resistència, els capitostos ordenaren tirar-la dins d’una bassa de calç viva perquè n’aprengués d’una vegada! No hi havia res a pelar, així que, ofuscats, optaren per ficar-la nua dintre d’una bóta en la qual hi havia gran quantitat de bocins de vidre trencat, pedres cantelludes i claus de puntes eriçades. Fa mal d’imaginar, eh que sí? Doncs s’hi van haver d’esforçar un pèl més, fent-la rodolar costa avall del carrer anomenat a partir de llavors Baixada de Santa Eulàlia, en record, òbviament, de les salvatges tortures.

Per cert, quantes vegades recull la llegenda que rodolà carreró avall? Tretze! Ara bé, la descripció de mals propòsits no acaba aquí. Malferida, la portaren en un corral ple de puces, on s’hi abonaren. De la vivència, la tradició popular escampà que les cuques en aquest període de l’any són més grosses que durant la resta de mesos del calendari. Ah, piquen, i amb fúria!, perquè diuen que són les puces de santa Eulàlia.

Més martiris! Amb calma i sense presses, passejant-la pels carrers de la ciutat tota nua, fou portada a suplici damunt d’una carreta de bous. L’objectiu era fer passar vergonya a la mossa, però el cel, tot i fer primer un bon dia, va compadir-se’n i es posà a nevar per cobrir la nuesa de la jove, vestida de borrallons de neu blanca i pura. Un altre miracle! Continuem?

En matèria carcellera, guiada per un àngel que va acompanyar-la, s’escapà dels barrots. La fugida poc agradà a les autoritats, que la cercaren fins a trobar-la i, a fi d’evitar reiterades fugides, no vacil·laren, li feren la feina! Sense embuts, segons la descripció el sacrifici consistí a clavar-la en una creu en forma d’X, ja que, penjada en aquesta posició, les autoritats creien que passaria vergonya. La tradició assenyala tres indrets diferents del municipi on santa Eulàlia fou clavada. La versió més argumentada parla del Pla de la Boqueria, on hi havia un dels portals de la ciutat, que precisament duia el seu nom. Una làpida instal·lada a l’alçada d’un balcó al xamfrà del Pla i el carrer de la Boqueria en recorda l’efemèride. Clar que, per crucificacions, hi ha qui diu que aquesta es dugué a terme a la plaça de l’Àngel. Com també qui defensa que sofrí el darrer martiri a la plaça del Pedró, raó per la qual hi ha en record un monument.(web)

La ben parlada, diuen, que és la patrona dels nens i nenes barcelonins i és per això que, durant mesos, redacten el pregó de les festes. 

Al llarg dels darrers mesos, l’alumnat de 3r a 6è de primària de diverses escoles de la ciutat ha treballat de valent per reflexionar sobre els seus drets, els recursos que tenen, el model de ciutat que volen i quin és el seu compromís per fer-lo realitat. De fet, el Pregó dels Infants és una activitat que vol promoure i difondre els drets dels infants, iniciar-los en la participació ciutadana i ensenyar-los a ser corresponsables.

Enguany es cel.lebren dos aniversaris per Santa Eulàlia. La geganta Laia fa 25 anys i els gegants catalans en fan 600!!!  la primera referència documentada d’un gegant data del 1424, arran de les processons de la festa de Corpus a Barcelona.

Ahir,  8 de febrer es va presentar “Barcelona gegantera”, un projecte format per un llibre, un web i un seguit de vídeos amb entrevistes a desenes de protagonistes de la cultura gegantera, així com una catalogació de tots els balls de gegants de la ciutat. En aquesta presentació es van repartir aquests dos punts de llibre:

El vestuari que llueixen la Violant i en Jaume és el darrer model, del 2018.

A internet podeu trobar un retallable molt entranyable amb tots els models de gegants de la ciutat des del 1929 

Teniu totes les festes de Santa Eulàlia aquí