bon any nou!

Paris 4

Al Beaubourg, el Centre Pompidou és pera mi, parada obligatòria a París. No és un museu à la page, és un veritable centre cultural. 

Reuneix en una mateixa ubicació una impressionant biblioteca, un centre Cívic i el Museu amb fons de pintura contemporània. Les activitats que s'hi programen són moltes i diverses.

Varem poder visitar l'exposició  Surréalisme que conmemora el centenari del moviment.

Els punts de llibre que hi vaig trobar són aquests:

Els tres darrers són de l'expo.

Sopar i dormir per afrontar el comiat lendemà.

El darrer dia vam fer vida de barri.

Vam passejar pel Jardin des Plantes i vam entrar a dos dels seus museus, on vaig adquirir aquests troquelats:

També vam visitar la Gran Mosquée que em va deixar ben impressionada.

Dinar i tren a la gare de Lyon. El sopar i el dormir ja a Barcelona.
 

Bon Nadal

 

      

Quan arriben aquestes festes ja sabeu que m'agrada triscar per les fires de Nadal i els pessebres. Enguany només he anat a la que tinc més propera a casa, la de Sagrada Família. De pas, he visitat el temple i la botiga. Feia un dia maco i això sempre és d'agraïr per a les fotos.

Dins el temple no hi ha cap pessebre, es conformen amb la portada del naixement que ja hi és tot l'any. Per això encapçalo l'entrada amb la Sagrada Família, els pastors i els reis.

Els punts de llibre de paper estan desapareixent a favor dels metàl.lics que valen quasi deu vegades més.

No han fet els dos apostols troquel.lats que faltaven i els que ja hi havia han desaparegut.

Vaig entrar a les botigues de souvenirs i en vaig trobar que no tenia:

De tota manera BONES FESTES, BON NADAL I UN 2025 IMMILLORABLE!

ptnts 

Paris 3

 

El tercer dia tocava l'Orangerie. Quan el Museu d'Orsay encara era estació, les obres mestres dels impressionistes eren a l'edifici del Jeu de Paume. a l'edifici bessó, a l'Orangerie trobem les Nymphéas de Monet, al 1922 es formalitza la donació del conjunt monumental de Claude Monet a l'Estat i es treballa per a la seva instal·lació específica en aquest emplaçament. 

Les dues sales ovalades dedicades a aquest vast projecte pictòric es van obrir al públic l'any 1927 i tot l'edifici constitueix el Museu Nacional de l'Orangerie des Tuileries, també annex al Museu de Luxemburg.

Desde finales de la década de 1890 hasta su muerte en 1926, el pintor se dedicó fundamentalmente al ciclo de los Nenúfares, del cual el Museo de la Orangerie posee un conjunto único. En efecto, el artista creó varias obras específicamente para el edificio, y donó al Estado francés sus dos primeros grandes paneles como símbolo de paz, el día después del armisticio, el 12 de noviembre de 1918. También diseñó un espacio único, compuesto por dos salas elípticas dentro del museo, que ofrecen al visitante la «ilusión de ser un todo sin fin, una onda sin horizonte y sin orilla», según sus propias palabras, convirtiendo a los Nenúfares de la Orangerie en una obra del artista única en el mundo.web

Vaig comprar una postal però no la puc escanejar, medeix 90 cm de llarg. Punts de llibre no en vaig trobar.

Del que sí en vaig trobar va ser d'una exposició temporera que feien: 
Heinz Berggruen, un marchand et sa collection
Picasso – Klee – Matisse – Giacometti. Chefs-d’œuvre du Museum Berggruen / Neue Nationalgalerie Berlin.

També vam gaudir de les obres del fons, la col.lecció Walter Guillaume.

L'Orangerie és a una de les puntes del Jardin des  Tuileries. A tocar de la place Concorde. Des d'allà vam anar caminant fins a la Tour Eiffel, pel costat dels quais.

Quina pena quan vaig veure el contorn de la Torre voltat d'una valla transparent que impedeix apropar-te a la base si no fas la visita. No preteníem pujar aquesta vegada, així que vam continuar fins a un pavelló municipal on feien una exposició molt original dels nous esports olímpics.

Enfront mateix hi ha la Maison de la Culture du Japon on feien una estupenda exposició Tokyo, naissance d'une ville moderne, amb estampes dels anys 1920-1930 de l'Edo-Tokyo Museum.

No venien punts de llibre.

Vam dinar per la zona, en acabar vam creuar el pont de Bir-Hakein per agafar el bus 72 i dirigirnos al Pompidou.

Vam baixar a la parada de Châtelet i allà mateix hi havia uns quants bouquinistes oberts. 

En un d'ells, en una caixa de cartró, entremig de postals hi havia això:

Em va fer molta il.lusió.