Carlos Zanón acaba de publicar Objetos Perdidos.
Ell no és una perla, es un diamant!
De la generació d'escriptors anterior tenim grans noms que ens han mostrat la ciutat de Barcelona en tots els seus registres, MVM, Marsé, Rodoreda, Laforet, Calders, González Ledesma.
La ciutat en moltes de les seves obres passa de ser un escenari a un personatge adquirint múltiples qualitats: amable, acollidora, dinàmica, rebel, contradictòria, apasionada, mediterrània, oberta, vibrant, creativa, cosmopolita.
I alhora desigual, tensionada, masificada, cruel, classista,
provinciana, inestable, sorollosa, estressant.
Penso que la Barcelona de Zanón incorpora a la narrativa barcelonesa: la perifèria com a centre literari, la cultura underground com a identitat i la crisi social com a paissatge quotidià.
A la seva Barcelona més que viure es sobreviu.
La fragmentació social i la dificultat per romandre a la ciutat es fan paleses sovint.
A la portada d' Objetos Perdidos, surt un element icònic de la façana litoral: l' Hotel Vela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada