Punts de puntes i V

Dos punts al coixí de veritat . El de l'esquerra és de Malta, el de la dreta  de Bruixes. Gràcies Montses.

Els tres següents són fets per mi. Molt al principi de ser puntaire, deuen tenir uns set anys i moooolts defectes, vistos ara. Els hi tinc un apreci especial.

    Al costat un punt del qual veiem l'anvers i el revers. En realitat és una punta antiga que em vaig trobar. Eren la vora d'uns enagos.     




Enagos

Punts de puntes IV

La blonda, la punta al coixí, les randes, el encaje de bolillos, (dentelle aux fuseaux, bobbin lace, merletto a tombolo, rendas de bilros) s'utilitza sovint en el món de la publicitat de la moda, malgrat que l'ús de complements fets amb aquesta tècnica fa molt de temps que semblen foragitats de la nostra vida quotidiana. També altres àmbits recórren a aquest tema.

Els tres primers punts que us mostro en són un bon exemple: un punt de llibre d'una editorial, un d'un festival de creació contemporànea i un d' unes jornades de Polònia a Catalunya.

Aquests, en canvi, tenen una relació més directa amb allò que publiciten: el primer és del museu de les puntes de Beusel.les i els altres dos d' associacions de puntaires, una , molt local , és una de les associacions d'Arenys i l'altre, d'abast mundial, si us hi fixeu commemora la trobada internacional a Adelaide ( Austràlia).

 Un punt de llibre d'un llibre sobre puntes ( el del mig) i els altres són de diferents trobades.

A Galícia, concretament A Costa da Morte, es troba el poble de Camariñas, on cada any cel.lebren una gran mostra de puntes al coixí.

Punts de punteslll

L'Associació Catalana de Puntaires edita, cada any per Sant Jordi,un punt de llibre.

 
 A l'anvers trobem una obra d'una puntaira de l'associació i al revers el patró.

Punts de puntesII

Aquest punt és molt entranyable per a mí.
És tracta d'un punt cassolà fet pel grup de puntaires del "meu poble". La Granadella, a Les Garrigues. El poble amb el millor oli del món.
Jo dic el meu poble i no és del tot veritat, Fa quasi 20 anys hi varem comprar la caseta dels avis del meu home, en LLuís, Em va agradar tant, que jo, que sóc urbanita al cent per cent i sempre havia envejat les persones que tenien poble (les grans ciutats són de tothom, però el pobles no),  Vaig decidir adoptar-lo, Tanmateix el poble em va adoptar a mí. Hi ha una dita per les terres de Ponent que diu "Si vas a la Granadella, posa un pa a la cistella".  Fals, rotundament i absolutament fals. Deu ser l'enveja vers un poble que ho té tot, fins i tot una catedral.
Gràcies a  aquest caràcter acollidor i hospitalari, des de que sóc puntaire he pogut participar a les trobades de puntaires que es fan dins del marc del Festival de Música Tradicional (tercer diumenge d'agost).
El meu agraïment més sincer al grup de puntaires, a tot el poble de La Granadella i dos records molt especials, un per a la Dolors Gibert,de cal Quico, sense ella tot no hauria estat tan fàcil; l'altre per a la Consuelo que, malaudarament, ja no esta entre nosaltres.

Punts de puntes

Us vull presentar tres punts casolans el tema dels quals són les puntes al coixí.

Els dos primers els vaig fer  amb fotografies de puntes pròpies i van ser felicitacions de nadal.

El tercer me´l va regalar una companya de feina. Gràcies Gemma. Sobre un fons d'aquarel.la hi ha enganxat un fantasma fet amb punta amb cadena i tot. Em sembla que les puntaires que van tenir aquesta fantàstica i fantasmal idea són de Terrassa.