Programa de las Fiestas de la Merced 1902
Diu el web de l'Ajuntament:
La Mercè, patrona de Barcelona
Diu la llegenda que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei Jaume I a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramón de Penyafort. A tots tres els va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns. Eren temps de guerra religiosa.
Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.
Els orígens de la Festa Major
Després que el Papa Pius IX declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre. La Mercè va prendre volada l’any 1902, quan sota l’impuls de Francesc Cambó, se celebrà una Festa Major que es convertí en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De tota manera, la història de la Mercè patiria molts alts i baixos que s’estengueren després de la guerra civil i els anys del franquisme.
La Festa, avui
Amb l’arribada de la democràcia, la Mercè va assolir el caràcter de festa autènticament popular, gràcies a la col·laboració d’entitats de tota la ciutat. Avui, la Mercè és una festa que ocupa festivament un gran nombre d’espais públics amb una programació centrada en la cultura mediterrània. En menys d’una setmana, Barcelona aplega una programació ingent que us obligarà a escollir: arts de carrer, cercaviles, concerts, balls tradicionals...
L’especialitat barcelonina
Les activitats més tradicionals de la Mercè són, en realitat, un compendi de la cultura popular de tot Catalunya. Hi apareix la sardana gironina, els castells i els diables del camp de Tarragona, les danses que encara avui es mantenen vives per tota la geografia catalana... La gran especialitat barcelonina són les cercaviles, emparentades amb les lluïdes processons que fa segles se celebraven amb motiu del Corpus. Es tracta dels espectacles de carrer més antics que conservem. Avui, com ahir, l’organització de les cercaviles compten amb colles de cultura popular que treballen colze a colze amb artistes de carrer. La seva feina conjunta serveix per mantenir vigent la vocació festiva i teatral amb què van néixer aquests espectacles.
He trobat aquest cartell en el fons de la Biblioteca de Catalunya. Però en la meva humil recerca no he trobat cap referència a la imatge que surt en el punt de llibre.
No es llegeix molt bé però hi són reflectides les activitats de la festa i el que m'agrada molt és el detall del lliri dins de l'almorratxa de vidre.
A sota un carrer de la ciutat vestit de festa.
Hi ha cartells de la Mercè que per una o altra raó els tinc una estima especial:
Un d'ells és de Mariscal que enguany repeteix
Publicitat. Xocolata Amatller
Aquesta imatge no m'ha costat gens de trobar. Els Amatller són famosos per haver encarregat la remodelació de casa seva a Puig i Cadafalch, de la mateixa manera que els Batlló ho van fer amb Antoni Gaudí. I també són famosos per la seva xocolata.
La mançana de la discòrdia, al passeig de Gràcia on es troba la casa Amatller, una vista del vestíbul i un detall d'un Sant Jordi lluitant amb el drac.
La llista de cartells, postals, capses, embolcalls, cromos... que publiciten la xocolata Amatller és extensísima. Van encarregar cartells al mismíssim Alphons Mucha.
El detall del punt de llibre pertany a aquest cartell de Rafael de Penagos, un artista prolífic i magnífic. No és l'únic que els va dissenyar.
A banda de la publicitat, la xocolata Amatller és molt bona i avui en dia es pot comprar en moltes botigues i a la planta baixa de la casa Amatller on, a banda de la botiga, hi ha una cafeteria amb terrasseta i tot que és un encant.
