Diario de Barcelona i Revista Quatre Gats

Diario de Barcelona, 1 d'octubre de 1792

Amb més de dos-cents anys d'història (des de 1792), el Diario de Barcelona (escrit en castellà) fou una de les primeres capçaleres que sortiren al carrer. Fundat per Pablo Ussón i Lepazarán el 1792. Durant una gran part del segle XIX es va convertir en el mitjà representant de la mentalitat liberal-conservadora de la burgesia catalana. Redactat inicialment en castellà, es va passar al català i al francès en el període d'ocupació napoleònica; posteriorment va tornar al castellà.

El 1814 Antoni Brusi i Mirabent va iniciar l'etapa més important del diari, que es va arribar a conèixer popularment com El Brusi. Antoni Brusi i Ferrer va continuar i millorar la tasca del seu pare. Iniciat el segle XX, el diari va entrar en decadència a causa de conflictes interns de la família Brusi. Es va convertir en un diari amb continus canvis de directors.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, la seva producció es va aturar el 1937. Va renéixer el 1940 gràcies a la fidelitat a la causa monàrquica i al seu barcelonisme. El tiratge va anar disminuint i es van viure girs ideològics. Es van buscar fórmules diverses per mantenir la publicació. L'any 1985 l'Ajuntament de Barcelona en va comprar la capçalera. Va passar per diferents propietaris fins al 1994, any en què va deixar de publicar-se en paper. En la seva última etapa la seva edició va ser on-line, fins al 2009, en què la capçalera va desaparèixer.(wiqui)

Revista Quatre Gats. Febrer de 1899

Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 14 de juny de 1897, situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Durant els sis anys en què va romandre actiu, fins al 1903, esdevingué un dels nuclis principals del Modernisme.

Va ser creat i regit per Pere Romeu, un personatge d'una fesomia molt característica que constituïa la imatge viva del local i que havia treballat com a cambrer al cabaret Le Chat Noir de París. Romeu va decidir crear un local amb ambient avantguardista i bohemi a Barcelona. Els inversors foren el pintor Ramon Casas, el drapaire enriquit Maties Ardèniz i el banquer Manuel Girona.

Ràpidament va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges insòlits. En foren impulsors i habituals els artistes Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo i músics com Enric Granados, Isaac Albéniz o Lluís Millet. Els Quatre Gats s'inscriu en una llarga tradició de tertúlies, cenacles i caus d'art barcelonins. Al local s'hi realitzaren vetllades literàries, espectacles de titelles i d'ombres, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, Malats, Albéniz, Darío de Regoyos —que a part de pintor era guitarrista amateur—, Miquel Llobet, etc., lectures poètiques i sobretot exposicions d'art del mateix Regoyos, Nonell, Pichot, Gosé, Torent o Picasso, les dues primeres individuals del qual tingueren lloc al local el febrer i el juliol del 1900.

Durant l'any 1899 es van publicar 15 números de la revista Quatre Gats.

Actualment torna a funcionar com a bar i restaurant, i conserva la decoració i múltiples fotografies i gravats de l'època.(Wiqui)