DEMOCRÀCIA

Estaven trigant, però les nostres institucions no fallen, Biblioteques de Barcelona ens regala això.

lletresperlademocràcia

De Bélgica i Paisos Baixos II

 Malsons 

 Em recorda les il.lustracions d'un llibret d'en Winnie de Pooh d'abans que es convertís en una icona Disney.

Set museus es posen d'acord per retre homenatge a  les puntes. Igual que aquí, igual.

Més museus i exposicions

Addenda a Bye Spain

A l'Hospital Clínic. Espero que no se'ls giri feina avui, ja van treballar prou diumenge.

Ric per no plorar, un video al més pur estil Berlanga.

Un poblet de Girona, es diu Sant Mori, 176 habitants, això sí m'imagino que molt sediciosos. A les 9.05 ja havien votat tots, fet el recompte i recollit les urnes, al migdia els arriben aquests...Brutal!

I ara com l'any 77 riuades de persones que venen de les  ciutats del voltant i dels barris més perifèrics que fan marxa cap al centre de la ciutat al punt de manifestació. Lo que no consiga Mariano (LTP)!
Estic plorant d'emoció.

Llàstima que a ells també els han donat permís:

A Madrid han fet baixar gent que ja estava a punt de sortir amb l'Ave i l'han omplert de secretes.
Però se'ls nota molt, són els qui provoquen aldarulls, trenquen mobiliari urbà (ja estan acostumats) i tenen un rictus de fàstic impossible d'amagar quan els frega una senyera o una estelada.

Bye Spain?

No cal comentari

Els qui em coneixen saben que sóc una persona, podiem dir, molt emocional. Més d'una vegada això m'ha jugat més duna mala passada. Per sobre de tot intento ser coherent i la meva consciència avui em mana continuar parlant del tema que ens està colpint de forma aberrant aquests dies.
I avui toca riure una mica i emocionar-nos també, ens hem de deixar anar. Aquests dies molts compatriotes han rebut de valent i molts d'altres han tingut pensades genials les quals penso que s'han pogut donar perquè som un poble acostumat a la resistència. Acostumat a mantenir una cultura i una llengua  que de totes totes la dictadura va intentar esborrar.
Els petits pobles d'aquesta terra van conviure molts anys amb la guàrdia civil asseguda al bar de la plaça del poble intentant controlar-ho tot, i tot i així no van poder controlar ni els sentiment ni les consciències. Ens poden prohibir expressar-nos, però el pensament i la imaginació sempre són lliures.
Una política aberrant de la dictadura va ser deixar que és morís l'economia i el progrés de moltes terres d'Espanya promovem polítiques de movilitat de població amb la primitiva idea de la reconquesta, ocupar territori "enemic" , omplir de població emigrada Catalunya i Euskadi per aniquilar les nacionalitats perifériques. Els va sortir el tret per la culata. Amb moltes dificultats però amb bona voluntat per part d'una immensa majoria, junts vam fer pais perquè malgrat tots els esforços institucionals que es van fer: ideologia única, llengua única, España unagrandeylibre, cultura única, No-do, TV española, censura, ley de vagos y maleantes, sindicato único, pensamiento único... ens vam barrejar, ens vam respectar i vam créixer com a societat plural. Queda molt enrera l'estorament de la meva àvia paterna, nascuda a la Pobla de Lillet,que  quan jo era petita m'explicava que al seu poble ( a principis de segle XX) hi havia molts tallers tèxtils i que van venir a viure castellans que menjaven sopes de tomaquet! Fixeu-vos bé, castellans!, per ella era castellà tot aquell que no parlava català ni francés, a la infància de la meva àvia, al Berguedà, no existia la idea d'España. Si menjaven sopes de tomàquet, segur que eren andalusos. Em deia que al principi no els entenien quan parlaven però que van aprendre ràpid i que aquelles sopes eren gaspatxo, que és boníssim...

Com sempre la Glòria Fuertes parlant clar.

 La premsa estrangera ho ha tingut clar

M'encanta aquesta imatge!

Un parell de missatges, amb el segon em parteixo!

Bona tarda!!!

La majoria hem coneixeu una mica i sabeu de què treballo, Mosso d'Esquadra. 

Ahir va ser un dia molt dur i a la vegada increïble, però venen dies molt durs. 

La "visió" dels propers dies es que la policia espanyola vol provocar una kalebo roca (guerrilla urbana) a Catalunya. Encara que sigui per un dia, estan desesperats per aconseguir-ho.  Els hi fa falta una sola actuació violenta del poble de Catalunya en contra d'ells per ficar-nos al sac dels violents, i hauran guanyat...

Calma, molta calma,... 

Agraïm immensament tots els gestos de carinyo, més d'un hem plorat dins la furgoneta...

Però el què ens cal com a policies és que estigueu tranquils i que tranquilitzeu a la gent del vostre voltant. 

Avui a Girona he vist com la policia espanyola és presentava a una manifestació que acompanyavem Mossos per provocar accions violentes. Ens ha bullit la sang...

No caiguem en la provocació... No és fàcil, a molts ens crema  i ens indigna, com a vosaltres, però no podem caure en provocacions.  

Ens ho juguem TOT!!!

Disculpeu la parrafada.

En voleu saber una de MOLT BONA??? Llegiu:

A un poble del Montseny que es diu Campins es va presentar una brigada piolín. Perquè ens entenguem, Campins és una mena de Mura, o sigui, s'ha de sortir per on s'ha entrat. Van fer les destrosses que corresponen a una brigada com aquesta i ja es disposaven a traslladar-se a un altre poble. Però no comptaven que mentre es feien els valents ''algú'' va serrar mitja dozena de pins enormes de la vorera de la carretera d'accés al poble. Resultat: la brigada piolín no podia sortir. Van haver de tirar amunt per camins de muntanya fins que se'ls va fer fosc. Ja de nit des dels pobles del pla de la muntanya es veien els fars de la brigada anant amunt i avall sense trobar-ne la sortida. Van ser la riota de tot el Baix Montseny. Els van haver d'anar a rescatar els Mossos quan eren a Santa Fe. A més a més els havien despistat amb senyals de circulació falsos fets pels mateixos veïns.

Pau i Treva

No veus que sóc un Piolicín?

No m'estranya que hi hagi tants ferits entre les "forces d'ocupació"

Així va cambiar de cotxe Puigdemont, sota un tunel per poder despistar l' helicòpter de la policia que el seguía dia i nit. La intenció de la policia era no deixar votar al president. Es pensaven que la resta després de veure això ens hauriem quedat de braços plegats?

Avui aturada general. Aquest matí a partir de les onze s'estan fent ofrenes de clavells als centres electorals on va actuar la polícia española i la guàrdia civil. Aquesta petita manifestació és a Sagrera. Van de l'escola l'Estel a l'institut Joan Fuster.

Diumenge al matí la foto era molt diferent:

Compte que a la Garrotxa es pot liar,estan agredint a la guardia civil:

Horroritzats per la brutalitat

Serveixi aquesta entrada com a homenatge als més de vuits -cents ferits, resultat de la brutal repressió de les polícies espanyoles.
A qui se li pot acudir intentar reprimir amb la força bruta un sentiment arrelat, mil.lenari, profund de milions de catalans i catalanes?
Hem tingut memòria, per sort, la tenim i la tindrem. Milers de nens i nenes catalans trobaran la seva escola amb les portes esbotzades, armaris dels seu menjador escolar i del seu gimnàs amb les portes trencades. "-Han entrat lladres?, -no  carinyo, ha estat la policia espanyola. -Els mossos?, no, els espanyols"
Se'ns gira feina, haurem de fer entendre que tot no és blanc o negre. Que no tots els espanyols i espanyoles haurien actuat així. Que el diàleg ha d'estar per sobre de tot, que hi ha uns valors que fa temps que treballem a les escoles i que continuarem treballant malgrat el mal exemple d'alguns.

Serveixi també d'homenatge a l'enginy, les urnes van a anar a parar a Elna i les paperetes les van imprimir a Perpinyà. Gràcies Catalunya Nord. 

Això no va de punts i puntes

Ho sento, no puc més. Qui no vulgui mirar aquesta entrada... és fàcil: tanqueu-la.
Tres perillossíssims antisistemes catalans reduïts pels mandaos d'Espanya:

De Bèlgica i Paisos Baixos: Intercanvi amb col.leccionistes estrangers.

Veient els blogs i les webs d'alguns col.leccionistes estrangers penso que encara estem a molts anys llum de la tradició impresa que trobem fora de Catalunya i Espanya.
La qualitat dels papers, l'ús de la imatge, els formats,la profussió d'il.lustracions, la informació, la varietat, la no recurrència al pintor o quadre famós com a reclam...Bon gust a dojo. És clar que són paisos que de fa molts anys tenen el costum de utilitzar postals, targes... per qualsevol esdeveniment. Recordo la primera vegada que vaig anar a París, vaig veure botigues i més botigues on l'únic article eren postals, posters, làmines,gravats. Únic article. No eren establiments de souvenirs. Vaig pensar que a la meva terra es moririen de gana. En aquella època que jo recordi, només hi havia a Barcelona una entranyable botigueta a la plaça del Pi, una estamperia que havia anat derivant en venda d'impresions d'art.

Ja m'estic enrotllant. Al que anàvem, comencem amb coincidències i semblances:

"La clau" de Joan Brossa

 

La jirafa blanca de Laurent St John 

"L'altra" de Marta Rojals en alemany i "El interprete del dolor"de Jhumpa Lahiri. Totes dues editorials deuen utilitzar els serveis de la mateixa agència gràfica.

Un altre tema,tarja-punt de cortesia:

 Segons la traducció de google: Aquest llibre és per a què m'omplis...

Mussolets:

Un calendari celta,segons la nostra data de naixement ens toca un o altre arbre. a mi em toca l'àlber (álamo en castellà).

Les abelles m'ajuden tant que els tinc una estima molt, molt especial.