De Bèlgica i Paisos Baixos: Intercanvi amb col.leccionistes estrangers.

Veient els blogs i les webs d'alguns col.leccionistes estrangers penso que encara estem a molts anys llum de la tradició impresa que trobem fora de Catalunya i Espanya.
La qualitat dels papers, l'ús de la imatge, els formats,la profussió d'il.lustracions, la informació, la varietat, la no recurrència al pintor o quadre famós com a reclam...Bon gust a dojo. És clar que són paisos que de fa molts anys tenen el costum de utilitzar postals, targes... per qualsevol esdeveniment. Recordo la primera vegada que vaig anar a París, vaig veure botigues i més botigues on l'únic article eren postals, posters, làmines,gravats. Únic article. No eren establiments de souvenirs. Vaig pensar que a la meva terra es moririen de gana. En aquella època que jo recordi, només hi havia a Barcelona una entranyable botigueta a la plaça del Pi, una estamperia que havia anat derivant en venda d'impresions d'art.

Ja m'estic enrotllant. Al que anàvem, comencem amb coincidències i semblances:

"La clau" de Joan Brossa

 

La jirafa blanca de Laurent St John 

"L'altra" de Marta Rojals en alemany i "El interprete del dolor"de Jhumpa Lahiri. Totes dues editorials deuen utilitzar els serveis de la mateixa agència gràfica.

Un altre tema,tarja-punt de cortesia:

 Segons la traducció de google: Aquest llibre és per a què m'omplis...

Mussolets:

Un calendari celta,segons la nostra data de naixement ens toca un o altre arbre. a mi em toca l'àlber (álamo en castellà).

Les abelles m'ajuden tant que els tinc una estima molt, molt especial.