Fira que no rifa

Aquesta vegada no és rifa, l' ONCE ha suspès els sorteigs i  no tindríem referència numérica pública, així que us faré treballar una mica.
Tampoc tindrem Sant Jordi el 23 d'abril.
Vull que m'expliqueu com celebrareu aquesta diada.
Els premis seran concedits per ordre d'entrada de comentaris, sempre que es contesti a la pregunta.
Hi ha dotze premis, els quatre primers més valuosos i el vuit següents de consolació.
Què, us animeu?

Enllaços per veure els premiats:
Primer premi
Segon premi
Tercer premi
Quart premi
del Cinquè al Dotzè

Felipe Uve Palito

No puc amb ell ni amb tota la seva família:

Em fan un fàstic! Ells són l'autèntic CORONAVIRUS.

Una altra cosa que em treu de polleguera aquests dies és sentir a segons qui lloar la nostra sanitat pública, gentussa que s'ha estat embutxacant qui sap el què, que han intentat de totes, totes, carregar-se la Sanitat de tots privatitzant i afavorint a Mútues i al sector privat i a les empreses del sector. Ningú recorda les retallades?, la provisionalitat i precarització de milers de treballadors, investigadors...

Per favor que tanquin la boca.

Retratistes

L'ofici de retratista al llarg del temps ha estat important. A Madrid,capital de l'estat, hi ha un munt de mostres d'aquesta importància. Jo em quedo, com sempre, amb els Madrazo, em fascinen

Gràcies a la persona que me'ls va enviar.

Confinament

Dimecres, en Lluís va fer una caminada per Barcelona amb uns quants companys i companyes.

La ruta era curta, baixar des de Urquinaona cap a la Barceloneta. Li vaig demanar que passés per la llibreria "La Garba" i demanés punts de llibre.

Són els últims que han entrat a casa via carrer (ahir encara vaig rebre'n per correu).Les meves darreres novetats:

σελιδοδείκτη (selidodeíkti)

Fa poc em vaig topar amb aquests punts en una cèntrica llibreria barcelonina. Va ser una grata sorpresa:

Un poema de Dionísios Solomós, em sembla que és el seu famós Himne a la llibertat, i deuen ser les estrofes que van de la 83 a la 87.

El poema Himne a la llibertat es compon de 158 estrofes tetràstiques. 

Les 24 primeres s'oficialitzaren com a himne nacional de Grècia el 1865, però només les dues primeres es toquen sempre.

Et conec pel tall

tan temible de l'espasa,

et conec per l'esguard

que fulminant mesura la terra.

Eixida dels ossos

sagrats dels grecs,

i poderosa com antany,

salve, salve llibertat.

Kostis Palamas, un altre poeta grec que va escriure l' himne olímpic.

Svetlana Aleksiévitx

                         Giorgio Maurogordatos

La segona paraula d'aquest últim seria quelcom així com SELIDODEITKE vol dir punt de llibre.

Tots són de l'editorial Ekdoseis Patake.

Pérez Siquier

Pieza fundamental en la forja de la modernidad fotográfica y la profesionalización del medio en España, Carlos Pérez Siquier (1930) destaca en el panorama español, en un primer momento, desde postulados próximos al neorrealismo y, más adelante, como pionero de la fotografía en color. En ambas vertientes, Pérez Siquier actúa desde una privilegiada posición fronteriza, periférica, y con una mirada singular, plenamente consciente de su autoría a pesar de haber partido desde una concepción intuitiva de la fotografía, más parecida a la de un paseante que a la de un retratista.(Web de la fundación Mapfre)

Em va fascinar!

Val molt la pena visitar aquesta exposició, teniu fins al 17 de maig al carrer Diputació 250.

Pecats Capitals

Només em falta la ira, en català. En castellà em falten més: