Raig Verd

 

Osset

 Em va encantar aquest osset de Santoro. Em va provocar molta tendresa.

Potser perquè s'assembla molt al meu ós. Me' l va regalar el meu pare quan tenia tres mesos, sempre ens hem sigut fidels!

Novetats novembre

Per fi he vist una nova sèrie de Salamandra. O mitja, no ho sé.

N'he trobat cinc models, ignoro si n'hi ha cinc més.

De Random House (Penguin) aquest acordió:

D'Asteroide, El quinto en discordia, versió actualitzada:

Un de BV:

Un de Lumen (Penguin) molt adequat:

Una postal de Thule que no coneixia:

 

Museo Arqueólogico Nacional

 Ja que no podem viatjar, compro per internet:

La Dame à la Licorne

La primera vegada que vaig anar a París vaig quedar fascinada pel Musée du Moyen Âge o de Clunny, tan a prop de la Sorbonne i al Quartier Latin, l'entrada de l'antiga abadia amb el pany de muralla, la torre, el pou, ja preludiaven el gaudi que vaig sentir davant els encisadors tapissos de la Dama de l'Alicorn. Potser hi va jugar el factor sorpresa,  havia llegit i sentit a parlar molt de Nôtre Dame, del Louvre, de l'Arc de Triomf i les seves avingudes, de Montmatre, del Pompidour, del Seine, del museu d'Orsay però no tenia constància d'aquesta joia. Des de llavors tinc una especial debilitat per la Dama.

 I des de França m'han arribat aquests magnífics punts. Moltes gràcies a qui m'ha alegrat aquests dies de semiconfinament.

Gatets estrangers

 

Vampirs

Al començament del segle XX, la indústria cinematogràfica, acabada de néixer, es va apropiar ràpidament del mite del vampir, sorgit de supersticions gregues i àrabs antigues, estès a l’Europa Central durant l’edat mitjana i reforçat durant el segle XVIII en escrits científics i en novel·les del romanticisme anglès del segle XIX. web de Caixaforum

Totes les pel.licules de Dràcula tenen el seu què, a mi la que més m'agrada de totes és la versió de Coppola.

Recordo  de veure una versió de la Hammer  al cinema on el meu avi feia d'acomodador i la meva àvia portava el bar. Vaig tenir tanta por que me'n vaig anar corrent cap al bar, la meva àvia veia la pel.li per una escletxa de les pesades cortines vermelles de vellut que separaven la sala i el bar. Entre els seus braços vaig acabar de veure-la i em deia que no havia de tenir por de Dràcula si no dels "senyors" que seuen a prop  i aprofitant la foscor fan moviments estranys...Quanta raó!

 Al Caixaforum també venien aquest duo que no té res a veure amb cap de les dues exposicions que estan duent a terme.