diumenge, 1 de novembre de 2020

Vampirs







Al començament del segle XX, la indústria cinematogràfica, acabada de néixer, es va apropiar ràpidament del mite del vampir, sorgit de supersticions gregues i àrabs antigues, estès a l’Europa Central durant l’edat mitjana i reforçat durant el segle XVIII en escrits científics i en novel·les del romanticisme anglès del segle XIX. web de Caixaforum

Totes les pel.licules de Dràcula tenen el seu què, a mi la que més m'agrada de totes és la versió de Coppola.

Recordo  de veure una versió de la Hammer  al cinema on el meu avi feia d'acomodador i la meva àvia portava el bar. Vaig tenir tanta por que me'n vaig anar corrent cap al bar, la meva àvia veia la pel.li per una escletxa de les pesades cortines vermelles de vellut que separaven la sala i el bar. Entre els seus braços vaig acabar de veure-la i em deia que no havia de tenir por de Dràcula si no dels "senyors" que seuen a prop  i aprofitant la foscor fan moviments estranys...Quanta raó!




 Al Caixaforum també venien aquest duo que no té res a veure amb cap de les dues exposicions que estan duent a terme.

1 comentari:

  1. ¡Cuánta razón tenía tu abuela! Los marcapáginas muy interesantes, tanto el de Drácula como el ánfora panatenaica. ¿Será que estaba prevista una expo en colaboración con el British y al final no se ha llevado a cabo? Aunque a lo mejor, no, quién sabe. Quedémonos con los bellos marcapáginas.
    Ptnts

    ResponElimina