dijous, 5 de setembre de 2019

El Prado, sempre

El Prado ha fet 200 anys, i que en faci molts més. Jo hi estic enamorada.
Per a mi és visita indispensable.
Aquesta vegada he anat no una, dues vegades.
D'entrada el meu fill em va dir que no volia anar així que el segon dia ben de matí me'n vaig anar a "obrir" el Retiro i vaig fer una visita soleta i vaig passejar pels voltants.








La nit abans havíem quedat atrapats per la nit una mica canalla i en Lluís va voler descansar.






Al dia següent tocava Retiro amb ell, per sort ens van ploure tres gotes (no quatre eh?) i el parc lluïa amb una llum diferent




Llavors li vaig proposar d'entrar per una punta del Museu i sortir per l'altra enlloc d'anar pel carrer. Un cop a dins es va deixar encisar i va voler veure les sales. Li vaig recomanar El Bosco, Velázquez y Goya ( que ja n'hi ha per sucar-hi pa) i ja tenim un altre fan indiscutible del Prado.














Ainsss, no em puc resistir als Madrazo. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada