Serà una Mercè estranya, penso que es fa el que es pot.
S'han de demanar entrades pels espectacles que tindran aforament reduït, el piromusical es descentralitzarà, no s'editen programes ni cartelleria,
Enguany, la informació sobre la festa estarà disponible únicament en format digital i en línia. Per tant, no es distribuirà cap programa ni publicació impresa.
només he vist cartells de la cursa i m'imagino que moltes activitats que hi són tradicionals no es celebraran enguany.
El cartell és aquest:
De lluny sembla que la nena somrigui, però porta mascareta, és un somriure pintat? No! és una llagosta.
La Mare de Deu de la Mercè és qui va lliurar als barcelonins i barcelonines de 1687 d'una plaga de llagostes i per això va obtenir el títol de patrona de la ciutat (pobre Eulàlia que va passar a ser la patrona de les festes d'hivern). Em sembla que amb la Covid 19 no hi ha patrones que valguin i així estem, totes amb mascareta.
És un cartell que compleix tots els requisits d'un cartell: crida l'atenció, és clar, ens dona tota la informació necessària: és de l'ajuntament, l'ha fet RESKATE, anuncia la festa major de Barcelona, ens diu les dates i tenim l'adreça on trobar informació.
Ens pica l'ullet amb diversos homenatges a símbols molt barcelonins, per exemple l'article la és exacte al de La Sala Vinçon:
La tipografia de la paraula Mercè em recorda molt al modernisme, en canvi la de Barcelona té un aire més decó.
Tot ell respira un aire retro i modern alhora, el medalló on està inscrita la figura central està decorat amb ocells, sargantanes, arbres, de la mateixa manera que els grans mestres modernistes decoraven els fons del seus cartells.
La forma de vestir i els cabells al vent també em recorden la superconeguda fotografia de la miliciana Marina Ginestà a un terrat de plaça Catalunya.
En fi, agradi o no és un cartell que no deixa indiferent.
Us imagineu quin punt de llibre?
També hi ha la variant antimasclista en pdf:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada